Vladimir Propp va nàixer el 29 d'abril de 1895, un any després que l’últim tsar de l’imperi rus abans de la revolució bolxevic, Nicolau II, prengués possessió del seu càrrec. Ho va fer a Sant Petersburg- també coneguda com a Leningrad o Pertrograd-, una de les ciutats més poderoses de tot l’imperi. El llegat de Propp, folklorista d’origen alemany, és difícil de delimitar, ja que el seu estudi dels contes populars de Rússia ha servit per a extrapolar i observar elements comuns a tota la cultura occidental.

Primerament, Propp va estudiar lingüística, i a partir de 1932 es va convertir en professor a la Universitat de Leningrad. Primer ho fou d’alemany, però al temps es va especialitzar en folklore occidental. La seua obra més aclamada, ja com a folklorista i estudiós dels contes, és la “morfologia del conte”.

Gràcies a l'estudi de Propp, s'ha pogut establir una relació entre tots els contes de fades de la cultura occidental

Aquesta obra fou pionera en l’estudi del folklore occidental, ja que l’autor rus li va donar un enfocament sincrònic i va afrontar des d’una perspectiva comú tots els contes de fades, definint un nucli central, composat per un nombre definit de funcions presents al conte, com els personatges, les trames o les resolucions d’aquestes, amb independència del narrador de la història o del país on s’hagués creat.

És a dir, després d’estudiar centenars de contes meravellosos d’origen rus, Propp es va adonar  que la majoria d’aquests contes seguien una estructura narrativa molt similar; així com els personatges, que també desenvolupaven accions molt semblants. Aquesta obra fou publicada primerament al 1928, però fou poc coneguda a Occident fins al 1958, moment en el qual es va traduir del rus a l’anglés.

 Propp ha servit d’inspiració a altres grans experts de l’estudi cultural com  Claude Lévi-Strauss y Roland Barthes. De fet, Strauss ha reconegut en tot moment el mèrit dels estudis de Propp i ha arribat a qualificar el seu treball de “Intuició profètica” a l’hora de delimitar l’estudi. Aquest estudi també està certament relacionat amb el monomite de Joseph Campbell, també conegut com a “camí de l’heroi”, que pretén definir el model bàsic dels relats èpics o fantàstics arreu del món.

No obstant, la interpretació que Propp dóna als contes i mites és molt diferent a la de Campbell. Mentre que Campbell assegura que aquests mites engloben i amaguen metàfores universals referents a l’ànima humana, Propp assegura que els comptes són restes d’antigues cerimònies que representen el pas de la infància a l’adolescència que han anat mutant poc a poc.

D’acord amb l’estudi de Propp, tota història fantàstica comença amb l’anyunyament d’un dels membres de la família del protagonista, després, intervé l’antagonista i intenta persuadir l’heroi o enganyar-lo per a aconseguir el seu malvat propòsit. L’heroi cau en la trampa i el seu agressor acaba fent una malifeta que l’heroi haurà de resoldre per a derrotar l’antagonista. Pel camí, l’heroi es trobarà amb un mestre o donant d’un objecte màgic que li ajudaran a derrotar a l’antagonista. Finalment, l’heroi triomfarà, es casarà i tindrà un gran èxit i reconeixement, mentre que l’antagonista serà castigat.

Aquesta és l’estructura bàsica que Propp va observar en molts contes de fades de la cultura russa que, si bé en fem un trasllat a la cultura popular de l’actualitat, podem observar-la a moltes històries fantàstiques com Star Wars o El Rey Leon.

• 
• 
•