Mar Venegas, Universidad de Granada i José Beltrán Llavador, Universitat de València

Davant la pandèmia en què ens trobem a escala global, des de la sociologia de l'educació hem coordinat un estudi exploratori que s'acaba de publicar i que presta especial atenció a la veu dels agents educatius i socials.

Es tracta de saber com estan percebent i experimentant, principalment els estudiants i les famílies, un fenomen inèdit que genera tantes inquietuds com interrogants: una cosa que va començar sent excepcional i que ara es diu que donarà pas a una “nova normalitat”, sense saber molt bé a què apunta aquest terme.

Lo que sí es cierto es que esta pandemia marcará un antes y un después en el ámbito de la educación y abre escenarios de incertidumbre creciente. El que sí que és cert és que aquesta pandèmia marcarà un abans i un després en l'àmbit de l'educació i que obre escenaris d'incertesa creixent.

El treball de camp per a aquesta primera radiografia s'ha dut a terme mitjançant una vintena d'entrevistes. Així, hem fet un recorregut des del primer cicle de l’educació$ infantil$ (0-3 anys) fins a la universitat per posar en evidència la diversitat de situacions que travessa el nostre sistema educatiu en el procés d'adaptació de les tasques presencials a les virtuals.

El perfil d'entrevistats és molt variat: hem recollit testimoniatges de dones i homes, d'àmbit urbà i rural, de diferents llocs de la Península i de les illes.

En el cas d'estudiants, les persones entrevistades són d'ESO i Batxillerat. En el de les famílies, són mares i pares que parlen, bé a títol individual, bé com a membres d'associacions de pares i mares d'alumnes, així com també professorat i representants sindicals, que també responen des del seu rol de mares i pares.

Un crit d'atenció sobre la desigualtat

El balanç ens porta a llançar un crit d'atenció sobre la desigualtat educativa i social i sobre les conseqüències que aquesta crisi està tenint i tindrà en la intensificació de les desigualtats.

Aquesta pandèmia fa de vidre i de lupa: reflecteix i amplifica els nostres límits i la nostra resposta a aquests.

Les conclusions indiquen que, una vegada més, els grans perdedors d'aquesta pandèmia són els col·lectius socialment vulnerables i que més allunyats es troben d'una cultura escolar que passa ara per ser una cultura de l'era digital.

Un eix transversal i comú a tots els testimoniatges és la importància d’allò que és públic en moments de necessitat, en el marc de polítiques d'orientació marcadament neoliberal.

Quant als estudiants, sorgeix la pregunta de si, en un moment tan difícil com aquest, té sentit continuar enviant “quantitats exagerades de deures” (alumna, 4t ESO, Conca) en compte d'aprofitar la conjuntura per a promoure un aprenentatge significatiu per a la vida sobre qüestions relacionades amb la pandèmia, la societat, les persones, la ciutadania, les cures i l’àmbit digital.

“No és el mètode adequat”

El debat s'ha situat sobre una sensació de pèrdua curricular, quan podria estar sent un moment per a aprendre i créixer “d'una altra manera”. Així ho il·lustra una de les estudiants:

“No arribe a comprendre res… En moltes matèries ens manen copiar sense conèixer realment l'objectiu d'aquesta tasca, i crec que no és el mètode més adequat”.

Alumna de 1r de Batxillerat.

“Que descobrisquen el valor d'estar en família”

També una de les mestres afirma:

“Durant aquest temps de confinament s'hauria de posar més l'accent a fer que descobrisquen el valor que és estar en família, que desenvolupen autonomia, que aprenguen a fer tasques que solen fer els seus pares i que així tinguen més temps per a estar junts. Això també és aprendre i, sobretot, ser”.

Mestra d'Infantil 0-3.

“Això tindrà un impacte en l'aprenentatge”

Una altra representant del professorat coincideix:

“Aquesta situació tindrà un impacte en l'aprenentatge. Depenent de com ho tractem, aquest impacte serà beneficiós o perjudicial. No tant en el pla de continguts com en el pla emocional”.

Mestra d'Infantil 0-3.

“Treballar en la distància amb l'alumnat de necessitats”

D'altra banda, des de l'àmbit de la gestió es crida l'atenció sobre l'alumnat de necessitats especials:

“També caldria fer un apartat especial per a l'alumnat amb necessitats de suport educatiu. Amb aquestes criatures és més difícil treballar en la distància, per a ells és fonamental tenir un referent que els motive i els acompanye en el procés d'aprenentatge”.

Directora de CEIP (centre d'educació infantil i primària).

“El professorat no s'hi troba present”

Per part seua, les famílies assenyalen que la major dificultat que troben en aquest moment és la falta d'accés o competències TIC, així com suplir les tasques docents.

“La majoria de les famílies han tractat de contribuir a la normalitat coordinant-se i contactant amb els i les docents. Cal entendre que per a tothom ha sigut una situació molt complexa i alarmant. D'un dia a l’altre canvia la manera d'ensenyar, el professorat ja no s’hi troba present: hi ha les seues recomanacions i la família passa a ser la que pren les regnes del procés”.

Directora CEIP.

“És complicat teletreballar amb xiquets a casa”

A això se suma el debat, des d'una mirada feminista, sobre la càrrega global de feina:

“Moltes dones han perdut les seues possibilitats de conciliar vida laboral i familiar. Per als qui tenen la sort de teletreballar, està resultant molt complicat poder-ho fer amb els xiquets a casa. Els qui es veuen forçats a eixir per anar a la feina no tenen tampoc xarxes de suport”.

Responsable del sindicat FEsp-UGT.

“Es podrien comprar ordinadors en lloc de llibres”

Caldrà un seguiment dels possibles desequilibris que això ocasionarà en la divisió sexual de la feina, si s'ha obert una nova possibilitat per a la corresponsabilitat o bé s'incrementen les bretxes de gènere. Fins i tot, s'ofereix alguna clau d'adaptació a la cultura digital:

“Amb els diners que es gasten les famílies en llibres de text podrien comprar ordinadors portàtils sense problemes i no seria gens difícil que hi hagués continguts digitals per a tots els nivells… Ara bé, això no es fa per l'interès de les editorials. Com que, a més, existeix el bo llibre, les famílies no són conscients dels diners que desemborsa l'administració”.

Professor d'FP.

Aquestes veus estan llançant senyals que la sociologia té en compte per a elaborar un diagnòstic i fonamentar la presa de decisions responsables. Les ciències socials tenen una tasca fonamental a proporcionar imatges de la realitat sistemàtiques, obtingudes de manera rigorosa, per a produir un coneixement fidedigne al servei del bé comú de la societat.

El nostre balanç no pot ser més positiu, en vista del compromís amb què els diversos agents educatius estan sabent fer front a aquesta difícil situació que ens ha obert la pandèmia.

Però ens porta a llançar també un crit d'atenció sobre la desigualtat educativa i social i sobre les conseqüències que aquesta crisi està tenint i tindrà des de la mirada transversal de la desigualtat.

Mar Venegas, Professora Titular del Departament de Sociologia de la Universitat de Granada, Universidad de Granada i José Beltrán Llavador, Professor de Sociologia de l'Educació, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.