Juan Alfonso Revenga Frauca, Universidad San Jorge i José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València (col·laborador)

La nova edició de les Guies dietètiques per a estatunidencs (Dietary Guidelines for Americans, d'ara endavant, GDA) de 2025-2030 ha generat un important enrenou en mitjans i xarxes socials i ha provocat una polarització entre seguidors i detractors. La proposta és, si més no, disruptiva, tant en la representació gràfica com en les recomanacions. Però a penes s'ha parlat del fons de la qüestió: per primera vegada des de 1980, després de nou edicions en quaranta-cinc anys, s'ha eludit el procediment científic estàndard establert per a elaborar-les.

Canvi radical

L'aspecte més cridaner de les GDA 2025-2030 és la seua representació gràfica, que trenca radicalment amb MyPlate (guia representada en forma de plat i vigent des de 2010) i amb qualsevol proposta “piramidal” típica, dels orígens en 1992 a les corresponents evolucions. L'actual plasmació és una espècie de piràmide invertida que crea un gradient visual, de més a menys, entre els aliments més recomanats, a la part superior, i els menys, a la banda de baix.

Representació gràfica de les noves guies nutricionals estadounidenques. Dietary Guidelines For Americans

No és un format innovador. En 2017, l'Institut Flamenc de Vida Saludable va fer una proposta idèntica, però amb dues diferències clares: a més d'explicar el perquè d'aquest gràfic i la seua interpretació, els seus continguts eren netament diferents –i fins i tot contradictoris– amb les actuals GDA.

La proteïna animal s'enfila al capdamunt

Pel que fa als continguts, les noves guies inclouen evidents autocontradiccions i missatges qüestionables segons la ciència:

• El text recomana no superar el 10 % del valor calòric total amb els greixos saturats. Tot i això, al mateix temps aconsella consumir habitualment carn i greix de boví, mantega i lactis sencers. El gràfic reforça aquesta idea.

• En la piràmide, els cereals integrals són els més perjudicats (vèrtex inferior). Ara bé, quan es comparen les racions/dia proposades amb les racions dels aliments més destacats resulta que són idèntiques: entre 2 i 4.

• Els llegums no apareixen en la representació gràfica, malgrat el seu paper central en els patrons dietètics saludables. Aquesta omissió simbòlica reforça la centralitat de la proteïna animal en el nou relat.

Gir argumental

Aquestes guies s'actualitzen cada cinc anys mitjançant un rigorós procediment supervisat pel Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) i el Departament de Salut i Serveis Humans (HHS). Durant dos anys i seguint un mecanisme de total transparència que inclou un període de consulta pública, un panel independent de 10 a 20 experts, anomenat Comitè Assessor de les Guies Alimentàries, analitza les dades i elabora un informe. Una vegada finalitzat, aquest es remet a l'USDA i al HHS, que redactaran les GDA sobre la base de les seues recomanacions.

Però tot ha canviat en l'edició actual. Quan l'administració Trump va rebre l'informe de 421 pàgines del Comitè Assessor, es va implantar un procés de revisió inèdit i exprés (de menys de sis mesos) per a “corregir les deficiències” del document original. Un panel alternatiu d'experts va emetre el seu propi informe –The Scientific Foundation for the Dietary Guidelines for Americans– sense els habituals mecanismes de transparència i participació pública. En tot just 90 pàgines, exposa les preocupacions sobre el dossier original, les recomanacions que accepta o rebutja i les “proves” que donaran forma a les actuals GDA.

No hi ha res que il·lustre millor aquest gir que la taula inicial d'aquest informe alternatiu: una llista de control o checklist que mostra, una a una, què s'ha fet amb les 56 recomanacions del Comitè Assessor (acceptar-les, acceptar-les parcialment o rebutjar-les). El resultat és eloqüent: només 14 s'accepten íntegrament, 12 parcialment i 30 es rebutgen per complet.

D'aquesta manera, l'administració fa una ostentació clara i inequívoca de què li sembla l'informe original del Comitè Assessor, en allò que podria interpretar-se com una manifestació de “dolentisme”. La llista de control funciona com un “mira què faig amb les teues recomanacions” elevat a categoria de missatge. També es dedica mig full a “donar suport a la salut de la testosterona en els homes” (pàgina 64), un element innecessari en vista de les necessitats en salut pública, però que encaixa amb una exaltació ideològica de la masculinitat.

L'informe alternatiu també afegeix altres capes d'inquietud: molts dels seus autors presenten importants vincles amb la indústria làctia i del bestiar boví (com es pot comprovar consultant les pàgines 11-18 de l'informe alternatiu), sectors particularment beneficiats per les noves GDA.

La justificació i la fal·làcia

En un episodi d'instrumentalització científica, les guies actuals sostenen que la crisi de salut dels estatunidencs és conseqüència de les mateixes recomanacions federals promogudes durant dècades. Aquesta argumentació constitueix una fal·làcia post hoc, ergo propter hoc: assumir que, perquè alguna cosa ocorre després, ha sigut causada per l'anterior. Segons la seua lògica, les antigues GDA haurien impulsat aliments de molt baixa qualitat i altament processats, responsables de l'epidèmia d'obesitat i malalties cròniques.

En realitat, cap versió prèvia de les GDA no ha recomanat refrescos, snacks dolços o salats, pastisseria, cereals de desdejuni ensucrats ni altres ultraprocessats; més aviat al contrari, els ha desaconsellats o relegats clarament. A més, les dades disponibles mostren que el seguiment dels estatunidencs de les guies ha sigut històricament baix. Per tant, culpar les edicions prèvies de ser la causa de la mala alimentació i de les seues conseqüències és, com a mínim, un exercici de demagògia.

En definitiva, les GDA 2025-2030 no sols resulten científicament controvertides i contradictòries, sinó que també fan gala d'un radicalisme procedimental important i aporten una recepta que combina uns pocs ingredients saludables amb generoses dosis d'ideologia i interessos corporatius.

Juan Alfonso Revenga Frauca, Profesor asociado de nutrición humana y dietética, Universidad San Jorge

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.