Indy Graphic design / Shutterstock

José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València i María Manuela Morales Suárez-Varela, Universitat de València

El talc, un mineral compost principalment de silicat de magnesi hidratat i que presenta una gran capacitat per a absorbir aigua, ha sigut històricament un component important per a elaborar cosmètics i altres productes farmacèutics. Ara bé, en els darrers anys se n'ha posat en dubte la seguretat.

El passat 9 de juliol, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el talc “probablement cancerigen”. La classificació se sustentava en una avaluació de l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC, per les sigles en anglès), feta per un grup de treball de 29 científics de 13 països al juny de 2024.

Els resultats van donar lloc a un article en la revista The Lancet Oncology, i en 2025 s'espera que la IARC en publicarà una monografia específica.

Paraula de la IARC

La IARC és una agència especialitzada de l'OMS. Fundada en 1965 i amb seu a Lió (França), el seu principal objectiu és coordinar i dur a terme recerques sobre les causes del càncer i desenvolupar estratègies científiques de prevenció. En les seues monografies avalua la carcinogenicitat de diversos agents, incloent-hi productes químics, agents físics i biològics i mescles complexes.

Actualment, la IARC classifica aquests agents en cinc grups:

Grup 1: carcinogen per als humans. N’hi ha prou proves del fet que l'agent causa càncer en les persones.

Grup 2A: probablement carcinogen per als humans. N’hi ha proves limitades en persones i suficients en animals.

Grup 2B: possiblement carcinogen per als humans. N’hi ha proves limitades en humans i menys que suficients en animals.

Grup 3: no classificable quant a la seua carcinogenicitat per als humans. Les dades són insuficients en persones i animals.

Grup 4: probablement no carcinogen per als humans. Les dades suggereixen absència de carcinogenicitat en humans i animals.

Tenint en compte aquesta classificació i després de revisar exhaustivament els estudis disponibles, el grup de treball de la IARC va declarar el talc probablement carcinogen per als humans (Grup 2A).

Aquesta inclusió es basa en una combinació de proves limitades en persones, proves suficients en animals d'experimentació i constància mecanicista (enfocada en els mecanismes biològics, físics o químics subjacents) sòlida que el talc exhibeix característiques clau de carcinògens en cèl·lules primàries humanes i sistemes experimentals.

Factors de risc del càncer d'ovari

Durant els darrers anys, són nombrosos els estudis que han cercat una possible associació entre l'exposició de la zona perineal al talc i el càncer d'ovari. De qualsevol manera, la Societat Americana del Càncer establia en 2019 que no hi ha una causa ben establerta per a la majoria dels casos. En aquell moment es parlava de dues hipòtesis:

1. El dany tissular i la subsegüent reparació de l'ovari que ocorre durant cada ovulació podria augmentar el risc a causa d’errors de replicació genètica durant aquest procés de reparació.

2. Aquest tipus de càncer podria estar mediat per fluctuacions en les hormones generades pel mateix cos, en general, o nivells més alts, de manera constant, d'unes certes hormones sexuals.

Encara que les probabilitats que una dona desenvolupe càncer d'ovari epitelial es poden veure afectades per una àmplia gamma de factors –com comprovarem tot seguit–, s'estima que fins a un 20% dels casos es deuen a condicionants hereditaris, mentre que el 80% restant és atribuït a raons idiopàtiques (és a dir, d'origen desconegut).

Els principals factors de risc són l'envelliment, un període menstrual prolongat (començar la menstruació abans dels 12 anys o arribar a la menopausa després dels 52), l'obesitat, l'ús de teràpia hormonal postmenopàusica, antecedents familiars de càncer d'ovari, colorectal o de mama i un historial personal de tumor de mama.

També incrementen les possibilitats, però en menor mesura, l'historial reproductiu –el risc disminueix amb cada embaràs amb part a terme en dones menors de 35 anys–, l'ús de píndoles anticonceptives i unes certes cirurgies ginecològiques com la lligadura de trompes o la histerectomia. A aquesta última llista, ara també caldria afegir-hi l'exposició al talc.

I ara què?

Cal tenir en compte que el talc de grau cosmètic actualment forma part de pólvores per a bebès, productes d'higiene femenina, antitranspirants, desodorants, cremes, productes per a la cura del cabell, llapis labials, xampús, productes per a afaitar-se, ungüents per a ferides, pólvores per a peus i protectors solars. Fins i tot s’utilitza en aplicacions mèdiques com la pleurodesi, un procediment per a tractar embassaments pleurals malignes.

Entre la població femenina, les pólvores corporals amb talc es dipositen en l'àrea genitorectal, als peus o les cuixes, en tovalloles sanitàries, en la roba interior i per a emmagatzemar diafragmes. A més, cal tenir en compte que també es pot produir l'exposició a través del tracte genital pel fet que moltes marques de preservatius utilitzen talc com a lubrificant de superfície.

De manera que, davant les dades recopilades per la IARC, estem en espera d'una revisió de les polítiques de salut pública a escala europea i mundial sobre aquest producte.

José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València i María Manuela Morales Suárez-Varela, Catedràtica en l'àrea de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.