.jpg)
Personal investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València (UV) i de la Universitat de Cambrigde ha publicat en la revista PlosOne un article que mostra els canvis en les interaccions socials a la façana mediterrània peninsular entre el mesolític i el neolític, i la reestructuració produïda després de l’aparició dels primers grups neolítics. El treball analitza prop d’un miler de projectils de caça de 34 jaciments arqueològics, amb què es construeixen les xarxes d’informació (SNA) del període.
“L’article mostra les noves connexions socials generades a partir de l’expansió agrícola i ramadera a la Mediterrània occidental. Ho fa a través de l’anàlisi de xarxes socials i el marc dels sistemes adaptatius complexos (CAS) amb una aplicació diacrònica entre fa 9.000 i 7.000 anys, aproximadament”, explica Oreto García, del grup d’investigació Prehistòria de la Mediterrània Occidental (PREMEDOC) de la UV i signant del treball.
L’anàlisi tracta la variabilitat de la morfologia i la tecnologia d’un conjunt de 976 projectils, en 54 nivells, referits a un interval temporal de 1.800 anys. Aquest període reflecteix una de les transicions més grans de la prehistòria, quan s’esdevé el canvi d’una manera de vida que es basa en la caça i la recol·lecció a un sistema que ho fa en l’agricultura i la ramaderia.
En concret, s’analitza l’estructura de la variabilitat dels projectils detectada a partir de finestres cronològiques de 200 anys, d’acord amb les característiques que els defineixen segons la morfologia (trapezis, triangles, segments), simetria i tecnologia de fabricació.
Els resultats mostren una xarxa mesolítica connectada i homogènia i la seua reestructuració després de la irrupció dels grups neolítics pioners, amb què canvia notablement la dinàmica de les connexions socials. “El patró emergent és heterogeni i es va caracteritzar per períodes de connexió, ruptures de la xarxa i fenòmens de ‘món xicotet’. Aquest darrer aspecte podria haver facilitat el flux d’informació en una estructura de xarxa relativament dispersa, probablement a causa d’esdeveniments de regionalització”, explica Maria Barrera, també investigadora de PREMEDOC.
Aquestes dinàmiques diacròniques són comparades amb les tendències demogràfiques i socioecològiques observades, fet que proporciona una visió coherent dels canvis socials i culturals en la transició neolítica a l’àrea mediterrània peninsular. “L’estudi representa un avanç significatiu en la comprensió de les xarxes d’interacció d’informació i el seu paper en la conformació de les dinàmiques socials a la prehistòria”, expliquen les dues investigadores.
La investigació s’emmarca en el desenvolupament del projecte del programa Prometeu de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, NEONETS [Prometeu/2021/007], i el projecte del Ministeri de Ciència i Innovació EVOLMED ERDF A way of making Europe.
Referència article: Barrera-Cruz, M., García-Puchol, O., Jiménez-Puerto, J., Cortell-Nicolau, A., Bernabeu-Aubán, J., 2024 «Weaving Social Networks from Cultural Similarities on theNeolithisationprocess in the western Mediterranean: Evolutionarytrajectoriesusingprojectilestools». PlosOne, https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0306027
