.jpg)
Un equip internacional d’investigació en el qual participa el Centre d’Investigació sobre Desertificació (centre mixt de la Universitat de València, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Generalitat Valenciana) destaca que la combinació d’una meteorologia extrema i una vegetació propícia per a cremar són la principal causa del rècord de superfície cremada en els incendis del passat mes d’agost en el nord-oest de la península ibèrica. Aquesta zona –a penes un 2% de la Unió Europea–, va concentrar a l’agost més del 50% (unes 540.000 hectàrees) del total de l’àrea europea cremada entre gener i agost.
L’equip internacional liderat pel Grup de Modelització Atmosfèrica Regional de la Universitat de Múrcia ha publicat aquesta investigació en la revista Global Change Biology. El grup multidisciplinari –en el qual també participen la Missió Biològica de Galícia (MBG-CSIC) i l’Institut Mixt d’Investigació en Biodiversitat (IMIB, CSIC-Universitat d’Oviedo)– ha analitzat de manera conjunta tant aspectes climàtics com característiques de la vegetació de la regió incendiada.
L’estudi subratlla que aquests incendis no van ser un fenomen casual, sinó que es van desenvolupar coincidint amb una intensa onada de calor que es va allargar durant 16 dies en el sud-oest d’Europa, la qual cosa va afavorir l’aparició de condicions meteorològiques extremes propícies per a la propagació del foc. “Això es va reflectir en un augment de l’Índex Meteorològic de Perill d’Incendis, que va aconseguir el valor mensual més extrem registrat en el nord-oest de la península ibèrica en el període 1985-2025”, assenyala Marco Turco, investigador de la Universitat de Múrcia.
No obstant això, el treball destaca que, si bé les condicions meteorològiques extremes són necessàries, no basten per a explicar la magnitud dels incendis. Per a comprendre la intensitat dels incendis del passat mes d’agost en el nord-oest de la Península Ibèrica és necessari tindre en compte un altre factor clau: la vegetació afectada.
“L’estudi deixa clar que els incendis extrems depenen d’unes condicions meteorològiques extremes”, explica Juli G. Pausas, investigador del CSIC en el CIDE i coautor de l’article. “Però el tipus de vegetació també influeix en la propagació dels incendis: els matolls i pinedes es van cremar més que altres tipus de vegetació, en relació amb el disponible en la zona”, assegura.
“D’altra banda, els boscos autòctons de roure, per exemple, es van cremar menys del que els tocaria si tota la vegetació cremara per igual”, destaca la investigadora Cristina Santín, del IMIB. Santín afig a més que: “aquesta anàlisi no troba evidència que les zones protegides cremaren més que les no protegides, que és alguna cosa que es va repetir molt aquest estiu en els mitjans de comunicació”.
Perquè estius com el de 2025 no es repetisquen, aquest personal investigador considera fonamental passar d’una estratègia predominantment reactiva a una prevenció proactiva que reconega la resiliència davant els incendis com una qüestió de seguretat nacional.
“Perquè estius com el de 2025 continuen sent excepcionals i no es convertisquen en la nova norma, es necessita actuar en totes les dimensions del risc, perill, exposició i vulnerabilitat, mitjançant una mitigació i adaptació coordinades”, conclou Dominic Royé, investigador de la MBG-CSIC.
Referència article: Sánchez-Hernández, G., M. Turco, I. Repeto-Deudero, D. Royé, M. Baudena, J. P. Montávez, R. Pietroiusti, A. Provenzale, C. Santin, M. A. Torres-Vázquez, J. G. Pausas 2025. Record-Breaking 2025 European Wildfires Concentrated in Northwest Iberia. Global Change Biology 31, no. 12: e70649. DOI: https://doi.org/10.1111/gcb.70649
