.jpg)
Lidia Márquez-Baldó, Universitat de València
En classe, ens toca llegir en veu alta. Però quan mirem la pàgina, les lletres semblen estar ballant. Les paraules es mesclen i cada frase se’ns fa costa amunt. Ens asseiem a estudiar a casa: intentem concentrar-nos, però el nostre pensament salta d'una cosa a una altra com si estigués canviant de canal sense parar.
Aquestes situacions són molt comunes: la dislèxia o el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, entre altres, afecten més del 12% dels estudiants a Espanya. A vegades passen desapercebudes, i altres, es confonen amb falta d'esforç o d'interès. En tots dos casos, afecten l'aprenentatge i l'autoestima.
Els centres educatius i els docents no sempre poden oferir als alumnes amb dificultats d'aprenentatge les adaptacions que necessiten: la falta de temps, de personal i de formació pot fer aquesta tasca molt complicada. La tecnologia, en aquests casos, pot ser una aliada. Encara que no hi ha xifres oficials sobre quants centres utilitzen intel·ligència artificial (IA), es publiquen més i més experiències i projectes que mostren que s’incorpora a l'aula per donar suport a l'alumnat amb necessitats educatives.
Des d'aplicacions que llegeixen en veu alta amb bona entonació fins a assistents virtuals que recorden tasques, passant per programes que fan resums automàtics o donen explicacions adaptades, els sistemes d’IA ens poden ajudar a aconseguir una escola més inclusiva.
Una lectura més autònoma
Un dels avantatges més grans de la IA en educació és que s'adapta a cada estudiant. No tothom aprèn igual, i aquestes eines poden ajustar-se a les necessitats de cada persona.
Per exemple, hi ha programes com Read&Write o Lector immersiu, de Microsoft, que ajuden els qui tenen dislèxia o dificultats per a entendre el que llegeixen. Aquests programes permeten canviar la grandària de la lletra, dividir les paraules en síl·labes o sentir el text amb veu clara, juntament amb ajudes visuals. Així, llegir resulta més fàcil i es pot fer de manera més autònoma.
Això no sols millora la comprensió. També ajuda a fer que l'alumnat guanye seguretat i autonomia i que no depenga tant d’una altra persona que li llegisca els textos o li explique allò que no ha entès. A més, aquestes eines poden contribuir a desestigmatizar els qui tenen dislèxia, ja que permeten treballar amb més independència i privacitat, sense necessitat de demanar ajuda constantment ni d'exposar-se enfront del grup.
Ajudar a la concentració i l'organització
Per a estudiants amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, hi ha aplicacions que divideixen les tasques en passos petits, indiquen quan cal fer pauses o ajuden a mantenir la concentració. Algunes, com Glean, permeten enregistrar el que es diu en classe i després fer-ne un resum. Això ajuda a repassar el més important sense perdre-se’n res.
També estan creant-se eines per als qui tenen discapacitat intel·lectual. Algunes recerques han demostrat que els sistemes de conversa amb IA poden millorar la comprensió lectora i la comunicació en persones amb discapacitat intel·lectual lleugera o moderada. En aquests casos, la tecnologia serveix de pont entre el que s'ensenya en classe i el que cada persona pot entendre.
Beneficis reals… si s'usen bé
Aquestes eines no sols fan més fàcil seguir el ritme de les classes. També poden ajudar a fer que l'alumnat s’hi senta més segur, millore l’autoestima i aprenga amb més ganes. A banda, moltes ofereixen correccions en el moment: si t'equivoques, pots corregir-ho de seguida. Això és molt útil per als qui tenen problemes de memòria o d'organització.
Però com s'usen aquestes eines en la pràctica? Moltes estan disponibles com a aplicacions per a ordinador, tauleta o telèfon mòbil. Algunes tenen una versió gratuïta, com Vidnoz, que converteix text en veu, o Resume.io, que permet generar resums automàtics de textos. Altres, com Avoma, per a transcriure classes i reunions, o Mindgrasp, per a crear esquemes i respondre preguntes sobre documents, requereixen una subscripció. No és imprescindible tenir dispositius cars o connexió permanent a Internet, però sí que cal accés bàsic a tecnologia i, sobretot, formació per a usar-la bé.
Perquè tot això funcione, no n'hi ha prou amb posar tecnologia en classe. El professorat ha d'estar preparat i saber com funcionen aquestes eines, quan utilitzar-les, amb qui i per a què. La tecnologia, per ella mateixa, no resol els problemes educatius. Necessita anar acompanyada de bones decisions pedagògiques.
També hi ha riscos
Encara que la intel·ligència artificial pot ajudar molt, també té perills si s'utilitza malament.
Un dels més clars és la dependència. Si una persona amb dislèxia s'acostuma al fet que sempre li llegeixen els textos, pot deixar de practicar la lectura i no millorar-hi. La tecnologia ha de secundar, no substituir l'esforç personal. Per a evitar aquesta dependència, és fonamental utilitzar aquestes eines com a suport temporal o gradual, integrant-les dins d'un pla pedagògic que combine l'ús de tecnologia amb estratègies tradicionals d'aprenentatge.
Per exemple, es pot començar utilitzant la lectura en veu alta amb suport digital i, a poc a poc, fomentar que l'alumnat intente llegir sense assistència, o amb ajuda puntual sols en les parts més complexes. També és útil establir moments específics d'ús, i altres sense suport tecnològic, perquè l'estudiant exercite les seues habilitats. L'acompanyament docent és fonamental per a equilibrar l'ús de l'eina i el desenvolupament de competències pròpies.
A més, és important implicar l’alumnat mateix en la presa de decisions sobre quan i com cal utilitzar aquestes ajudes, i reforçar així la seua autonomia i el sentit de responsabilitat.
Un altre risc és oblidar el costat humà. Cap màquina no pot substituir un bon professor o professora. Ningú com ells per a observar com va cada alumne o alumna, donar ànim, escoltar i acompanyar emocionalment. Això és fonamental quan parlem de persones amb dificultats d'aprenentatge.
I també cal tenir compte de la privacitat. Moltes aplicacions recullen dades personals de l'alumnat, i no sempre queda clar què fan amb aquesta informació. Per això, els centres han de tenir normes clares, informar-ne bé les famílies i protegir les dades dels usuaris.
Una oportunitat per a una educació més justa
La intel·ligència artificial no solucionarà tots els problemes de l'escola. Però, si s'utilitza bé, pot ser una gran aliada. Per això, les administracions han d'assegurar que tothom tinga accés a aquestes eines. També és important donar suport a la investigació en contextos reals i, sobretot, escoltar els qui tenen més dificultats per a aprendre, perquè també participen en el disseny d'aquestes tecnologies.
En definitiva, la intel·ligència artificial pot ajudar a fer que es complisca el dret a una educació de qualitat, tal com ho recull, per exemple, la llei d'educació espanyola. Per a molts infants i adolescents que s'han sentit exclosos, pot ser necessària per a participar, avançar i aprendre en igualtat.
L'important no és quines eines utilitzem, sinó com les utilitzem per fer que totes les persones puguen aprendre amb les mateixes oportunitats.
Lidia Márquez-Baldó, Professora i Investigadora de l'àrea de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació. Especialitzada en tecnologia educativa, atenció a la diversitat, especialment altes capacitats, i investigació educativa, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
