El cardiòleg Julio Núñez, professor del Departament de Medicina de la UV.

Un equip format per personal investigador de la Universitat de València i d’altres centres nacionals, a través d’INCLIVA, ha analitzat en un estudi si la combinació de dos tipus de diürètics a partir de l’alta hospitalària pot reduir el risc de reingrés per insuficiència cardíaca aguda. Aquesta és la causa més freqüent d’ingrés hospitalari en majors de 65 anys i, a més, la retenció de líquids és el principal motiu de reingrés precoç.

L’estudi ha avaluat si la combinació de dos tipus de diürètics (medicaments que s’utilitzen per a eliminar líquids), concretament els tiazídics juntament amb diürètics d’ansa, administrada durant l’alta hospitalària, pot reduir el risc de reingrés per insuficiència cardíaca aguda durant els primers 30 dies.

Les guies recomanen afegir tiazides quan existeix resistència als diürètics, però aquesta recomanació es basa en consens d’experts i en estudis centrats exclusivament en la fase intrahospitalària. L’actual investigació, els resultats de la qual s’han publicat recentment en la revista Clinical Research in Cardiology, partia del desconeixement de si aquesta estratègia pot aportar un benefici en el període immediatament posterior a l’alta.

Els investigadors principals són Julio Núñez, coordinador del grup d’investigació, i Gema Miñana, del mateix grup i primera autora de l’article. Tots dos són cardiòlegs de l’Hospital Clínic Universitari de València, membres del professorat de la Universitat de València i formen part del CIBER de malalties cardiovasculars (CIBERCV), de l’Institut de Salut Carlos III.

“Els nostres resultats mostren que aquesta combinació no beneficia tots els pacients per igual. Quan el pacient necessita dosis més altes del diürètic d’ansa, afegir una tiazida sembla que ajuda a reduir les probabilitats de reingrés per insuficiència cardíaca durant el primer mes després de l’alta. I en els pacients que necessiten dosis baixes de diürètic d’ansa, la combinació no aporta avantatges. En resum, la combinació de diürètics potser és útil només per als pacients amb major retenció de líquids o que responen pitjor al tractament habitual, per la qual cosa no ha d’usar-se de manera generalitzada, sinó ajustada a les necessitats de cada pacient”, conclou la doctora Miñana.

Què és la insuficiència cardíaca i quin n’és l’impacte?
La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica que afecta aproximadament el 2 % de la població adulta i fins el 10 % de les persones majors de 70 anys. Es tracta de la primera causa d’ingrés hospitalari en majors de 65 anys. Els símptomes principals són falta d’aire, edemes i fatiga, derivats de la incapacitat del cor per a gestionar adequadament el volum de líquids. Com a conseqüència, s’acumula líquid a les cames, els pulmons i altres òrgans. Després d’un ingrés per descompensació, molts pacients són donats d’alta amb un cert grau de retenció de líquids, la qual cosa augmenta el risc de tornar a ingressar en les setmanes següents.

Durant els primers 30 dies després de l’alta el risc de reingrés és molt elevat: al voltant d’1 de cada 4 pacients torna a ser hospitalitzat i la mortalitat a 30 dies supera el 10 %. Optimitzar el tractament diürètic en aquesta “fase vulnerable” és un dels principals reptes actuals.

La combinació de diürètics d’ansa i tiazides, que actuen de manera diferent, augmenta l’eliminació de líquids a través de l’orina. A diferència dels diürètics d’ansa, que actuen a nivell de l’ansa de Henle, les tiazides actuen bloquejant la reabsorció de sodi al túbul contornejat distal, una part distinta de la nefrona (unitat funcional del renyó). Aquestes tenen una capacitat diürètica moderada quan s’usen de forma aïllada, però augmenta de manera significativa quan es combinen amb diürètics d’ansa, que són els que s’usen amb major freqüència en la insuficiència cardíaca.

Un estudi observacional retrospectiu
En aquest estudi observacional retrospectiu es va analitzar, en 3.384 pacients consecutius donats d’alta després d’un ingrés per insuficiència cardíaca aguda entre 2008 i 2021 en un hospital terciari, si prendre diürètics del tipus tiazides associats a diürètics d’ansa a partir de l’alta modificava el risc de reingrés a 30 dies.

Com a variables clau es van considerar la dosi de diürètic d’ansa administrada, paràmetres clínics, analítics i ecocardiogràfics, així com el reingrés o la defunció en els 30 dies següents a l’alta hospitalària. Els resultats es van validar en una segona cohort independent, de 622 pacients, de l’estudi multicèntric ALCALOTIC.

La metodologia estadística va incloure models de regressió multivariant i anàlisi de subgrups per a avaluar interaccions entre dosis de diürètics i efecte del tractament combinat.

L’estudi ha sigut finançat per CIBER Cardiovascular, projectes 16/11/00420 i 16/11/00403, que han donat suport a l’estructura investigadora i l’anàlisi de dades.

Sobre l’estructura investigadora
L’estudi ha sigut coordinat per l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic Universitari de València, a través del Grup d’Investigació en Insuficiència Cardíaca, en col·laboració amb altres centres nacionals.

A banda dels investigadors principals, altres autors de l’article que també pertanyen a CIBERCV són Rafael de la Espriella, del mateix grup d’investigació; Juan Sanchis, coordinador del Grup d’Investigació en Cardiologia Clínica d’INCLIVA; Ernesto Valero, del mateix grup, i Vicente Bodí, catedràtic de medicina de la Universitat de València i coordinador del Grup d’Investigació Translacional en Cardiopatia Isquèmica d’INCLIVA i la UV. Tots ells són cardiòlegs de l’Hospital Clínic Universitari de València. Hi ha intervingut també Antoni Bayés-Genis, de l’Hospital Trias i Pujol (Badalona) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Així mateix, hi han participat professionals de l’Hospital d’Olot (Girona), l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona), l’Hospital Universitari de Puerto Real (Cadis); l’Hospital Clínic de Barcelona – IDIBAPS, i membres del Grup de Treball d’Insuficiència Cardíaca de la Societat Espanyola de Medicina Interna (cohort ALCALOTIC).

Referència de l’article: Miñana, G., Trullàs, J. C., de la Espriella, R., Núñez-Aragon, R., Gasull, A., López-Saez, J. B., Montiel, J., Lorenzo-Hernández, M., Fernández-Cisnal, A., Valero, E., Núñez, G., Bodí, V., Miró, Ò., Sanchis, J., Bayés-Genis, A., & Núñez, J. (2025). “Prognostic effect of the combined use of thiazides and loop diuretics at discharge following a hospitalization for acute heart failure”. Clinical research in cardiology: official journal of the German Cardiac Society, 114(10), 1366–1376. https://doi.org/10.1007/s00392-025-02631-6