La fluorescència és un dels fenòmens físics més utilitzats en microscòpia biològica i analítica, sobretot pel seu alt grau de sensibilitat i especificitat. La microscòpia de fluorescència permet als usuaris determinar la distribució d'una sola molècula, la seua quantitat i la seua ubicació dins d'una cèl·lula.

Els microscopis de fluorescència que s'empren en aplicacions d'investigació es basen en una sèrie de filtres òptics. Els filtres solen estar inserits en un bloc de filtres. Mentre que el filtre d'excitació selecciona les longituds d'ona que exciten un fluoròfor concret dins de la mostra, el filtre d'emissió actua com una espècie de control de qualitat, ja que només permet passar les longituds d'ona d'interés emeses pel fluoròfor.

És un microscopi de fluorescència invertit el que permet visualitzar tant mostres fixades com cultius cel·lulars.

Té 4 objectius: 10x, 20x, 40x i 63x, aquest últim d'oli.

Posseeix tres filtres per a la visualització de marcadors que emeten en blau, verd i roig.

Per a adquirir imatges de fluorescència aquest microscopi posseeix una cambra (Leica DFC450 C) que combina la sensibilitat i qualitat d'imatge.

També captura imatges de camp clar i contrast de fases per a la microscòpia en l'àmbit de les ciències biològiques i per a aplicacions clíniques i industrials.