L'estudiant de Doctorat de la Universitat de València participarà amb la selecció espanyola en el mundial d'hoquei en cadira de rodes elèctrica que se celebrarà del 9 al 14 d'agost a Suïssa.
La selecció espanyola d'hoquei en cadira de rodes celebra els dies 18 i 19 de juny a València una concentració per a preparar el mundial d'agost, que serà a Suïssa. Els entrenaments, dirigits per Salvador Pons, seran en la pista central del Pavelló Poliesportiu del Campus Blasco Ibáñez de la Universitat de València. El diumenge al matí la preparació estarà oberta al públic, es disputaran partits entre la Selecció Espanyola i Levante U.D. Masclets, perquè el gran públic puga descobrir aquest apassionant esport adaptat.
“Tenint en compte l'espectacle que dona, em sorprén lo desconeguda que és encara a Espanya aquesta modalitat adaptada d'hoquei”, afirma Gabriel Calvo, a més “és un dels pocs esports que es pot practicar amb discapacitat severa”, explica l'atleta valencià.
Gabriel Calvo té 28 anys, és graduat en Matemàtiques, màster en Bioestadística, i esportista internacional amb la selecció nacional d'hoquei en cadira de rodes elèctrica. En l'actualitat compagina una exigent preparació per al mundial amb la seua labor investigadora a la Universitat de València, on és estudiant de Doctorat en el Departament d'Estadística i Investigació Operativa.
Gabriel entrena entre tres i quatre vegades per setmana en el Pavelló de la Universitat de València. Un dia entrena amb el seu equip —el Levante U.D. Masclets— amb els quals sol assajar tècniques, estratègies i jugades els diumenges durant 3 hores i mitja . Dedica altres dos dies, en sessions d'hora i mitja, a practicar punteria i possessió de la pilota en la pista de manera individual. I un altre dia fa eslàlom, una pràctica esportiva que consisteix en una carrera contra rellotge, en què l'esportista ha de realitzar un recorregut superant girs, canvis de sentit, rampes, etc. en el menor temps possible.
Serà la primera vegada que Espanya participe en aquesta competició intercontinental, però Gabriel Calvo té una gran confiança en l'equip i en el treball que hi ha darrere: “Estic impacient perquè arribe el mundial, és la nostra primera vegada en una competició a eixe nivell, tal vegada per això ens infravaloren una mica però estic convençut que Espanya té un nivell molt alt, hi ha una gran preparació darrere i farem, almenys, que s’atemorisquen perquè som molt competents i anem a per totes”.
El doctorand i esportista de la UV va descobrir l'hoquei en cadira de rodes elèctrica als 7 anys, amb el club Masclets, que després passà a ser Levante U.D. Masclets, quan en 2009 la Fundació Levante va obrir la secció d'Esport Adaptat. “El suport de les institucions és bàsic per a nosaltres, sense eixa ajuda seria molt complicat mantindre una cadira de competició que costa nova 14.000 euros. De la mateixa forma, agraïsc poder entrenar en el Pavelló de la Universitat de València, on em permeten guardar la cadira de competició al magatzem, i això em facilita moltíssim el fet d'anar a entrenar i fer el canvi de cadira”, explica Gabriel.
Gabriel duu 21 anys practicant hoquei. Ha estat diverses vegades en la selecció espanyola, al 2012 i al 2016. En 2019 va arribar un moment determinant, quan van guanyar el classificatori per a l'Europeu a República Txeca. Però la pandèmia de Covid-19 truncà els seus plans, ja que el Campionat Europeu hagué d'anul·lar-se. Però no hi ha mal que per bé no vinga, i com l'Europeu no arribà a celebrar-se, el Campionat mundial s'ha ampliat en dos places, una d'elles per a l’equip espanyol, que demostrarà el seu potencial el proper mes d'agost a Suïssa.
“Amb la selecció espanyola entrene una vegada al mes. Ens reunim en diferents ciutats espanyoles i practiquem tàctiques i estratègies”, explica Gabriel. En l'hoquei hi ha dos tipus de jugadors, els que porten stick manual i els que, pel seu nivell de paràlisi no poden subjectar-lo amb la mà i el porten fixat en la part davantera de la cadira. Gabriel és dels segons, i en els partits aquests jugadors són clau perquè els seus gols compten el doble que els punts anotats amb stick manual. “L'hoquei és un joc molt tàctic, en l'equip intentem fer estratègies de triangulació per a aconseguir els màxims gols possibles, dediquem molt de temps a practicar el maneig de la cadira per a controlar la pilota, a assajar jugades de defensa, d’atac... hi ha una gran dedicació darrere de cada victòria”.
L'hoquei en cadira de rodes elèctrica va nàixer l'any 1995, està pensat per a persones amb un alt grau de discapacitat, poden participar esportistes amb paràlisi cerebral o dany cerebral adquirit. Els equips són mixtos i juguen 5 contra 5. “Jo animaria a tots i totes a què proven, no importa amb quin objectiu, no és necessari competir, però que s'animen a jugar, encara que siga per a passar una bona estona. No fa falta cadira de competició, amb la mateixa cadira de carrer es pot provar, només fa falta un stick, una pilota i ganes de gaudir i viure una nova experiència”.
