Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Esportistes fent exercici

Lola Ochoa: “L’esport és esport, és igual que siga masculí, femení o adaptat”

Lola Ochoa.
Lola Ochoa.

Lola Ochoa (València, 1978) és una jugadora de tennis en cadira de rodes. Ha representat a Espanya en quatre Olimpíades i en diferents Campionats del Món, i ha estat entre les cent millors esportistes en el rànquing mundial. És titulada en Administració d’Empreses i treballa a jornada completa en Banc Sabadell. Compagina l’esport d’elit amb la seua professió des de fa anys i, a més, es presta a col·laborar en conferències, congressos i jornades, on explica en primera persona la seua experiència esportiva. Fa uns dies, va formar part de la taula redona de dones esportistes organitzada en el marc de les I Jornades Dona i Esport de la Universitat. Amb aquest motiu, ens respon a les següents preguntes:

Què pots concloure després de la teua participació en les I Jornades Dona i Esport de la Universitat de València?
Ha sigut una gran experiència poder participar en una taula redona juntament amb altres dones esportistes parlant de Dona i Esport.

T’ha agradat la programació de la trobada?
Sí, crec que s’ha tractat el tema des de diferents àmbits, la qual cosa ha fet que les jornades hagen sigut molt interessants.

Què fa falta per a continuar avançant en la visibilització de la dona esportista?
Crec que és molt important treballar en l’educació de xiquets i xiquetes, i en el foment de l’esport femení. L’esport és una part fonamental de la vida de les persones i hauria de poder ser igual d’important per a homes i dones.

Com decideixes dedicar-te a l’esport professional?
Des de molt menuda he sigut molt esportista. Vaig descobrir que podia competir per tot el món jugant al tennis en cadira de rodes, que ha sigut sempre el meu esport favorit, i açò em va fer voler seguir millorant i poder competir amb les millors del món.

Quina ha sigut la teua major lluita dins del món de l’esport?
El que es conega que una persona amb discapacitat física pot realitzar una gran quantitat d’esports adaptats, un d’ells, el tennis en cadira de rodes. Que la gent ho sàpiga, ho veja i puga provar-ho, i així animar-se a practicar-ho.

Alguna vegada has sentit més pressió que els teus companys per ser dona?
No, afortunadament no.

Una altra de les apostes de la Universitat de València és la visibilització de l’esport professional adaptat i de l’activitat física adaptada, com perceps ara la situació d’aquesta categoria esportiva?
Cada vegada hi ha més gent practicant esport adaptat i dedicant-se a nivell professional, però encara falta molt, es necessiten més ajudes, major difusió de l’esport adaptat i una major valoració de la gent. L’esport és esport, és igual que siga masculí, femení o adaptat.

Després de quatre olimpíades i nombrosos campionats d’Espanya i del món, podries descriure algunes de les llums i ombres de l’esport adaptat femení?
Crec que hi ha grans esportistes femenines tant a nivell internacional com a Espanya, i que existeix un gran nivell en l’esport adaptat. A poc a poc, cal seguir treballant que hi haja més dones practicant esport adaptat.

Quin ha sigut el millor moment de la teua vida esportiva?
Hi ha hagut molts però sense dubte em quede amb la participació en quatre Jocs Paralímpics.

I el que recordes amb més pena, potser?
Aquests moments m’han servit d’aprenentatge, així que tampoc són mals moments.

Plans de futur?
Seguir millorant cada dia i gaudir d’un esport tan bonic com el tennis en cadira de rodes.

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies