L'experiència de la pandèmia de grip de 1918 i el seu impacteposterior.

De l’11 de desembre de 2019 al 13 de març de 2020

Palau de Cerveró. Sala José Puche

De dilluns a divendres de 9:00 a 20:00 h.

Tancat caps de setmana i festius

Visites guiades: 96 386 49 22  ;  visites.guiades@uv.es

La pandèmia de grip de 1918-1919 ha sigut, fins a l'aparició de la sida, la crisi epidèmica més important del segle XX, qualificada recentment com la mare genètica de totes les pandèmies de grip (Taubenberger, Jeffery K.; Morens, David M. “1918 Influença: the mother of all pandemics”, Emerging Infectious Diseases, 2006, 12(1):15-22). Aquesta greu crisi sanitària, responsable d'una quantitat de morts estimada actualment entre cinquanta i cent milions, va infectar més d'un terç de la població mundial i va tenir una taxa de letalitat superior al 2,5%, molt per damunt de taxes de 0,1% d'altres pandèmies de grip. Va ser una experiència traumàtica que va generar una gran commoció social i el temor que un desastre de similars dimensions es poguera repetir i, així, va canviar la percepció del risc enfront de la grip. Malgrat el segle transcorregut i dels estudis realitzats per a tractar de desentranyar els secrets d'aquesta greu crisi sanitària, continua sent una incògnita la magnitud assolida i la major mortalitat provocada entre la població adulta jove.

Aquesta pandèmia ha passat a la història com la “grip espanyola”, encara que aquest qualificatiu, encunyat per la premsa europea, no en reflecteix l’autèntic origen, sinó que va ser fruit de les circumstàncies que la van envoltar. La seua coincidència amb el final de la Primera Guerra Mundial i la censura militar existent als països que participaven en aquesta conflagració van facilitar que fóra silenciada quan hi va aparèixer, dos mesos abans de l'inici de l'epidèmia a Madrid, en coincidència amb els dies previs a les festes de Sant Isidre del 15 de maig.

Amb aquesta exposició s’intenta mostrar a la població els aspectes més importants del que va succeir en aquell bienni (context, origen, difusió, impacte demogràfic, científic, social i econòmic), així com les respostes oferides pels diferents sectors de la societat (mèdic, autoritats sanitàries, govern, població general, premsa d'informació general); posar en relleu l'impacte que l'experiència d'aquesta crisi sanitària tingué en els anys posteriors i les lliçons que se’n poden extraure, així com també destacar el paper que la reflexió historicomèdica sobre experiències sanitàries del passat pot exercir per trobar claus amb les quals es puguen abordar problemes actuals de salut pública i* no sols el de la grip mateixa, que continua sent en els nostres dies un problema, com revelen el nombre important de baixes laborals anuals per aquesta causa i les morts que produeix i podrien ser evitades.

Comissariat:

María Isabel Porras Gallo

María José Báguena Cervellera (IILP-UV)