Performance escrita i interpretada per Lucia Guillén Pérez que inicia una genealogia del feminisme poètic. Un diàleg que extrema la creativitat entorn del personatge i, sobretot, genera reflexió donant a conéixer l'obra de dos poetes: Alfonsina Storni i Emily Dickinson.

«DIUEN QUE SILENCIOSES LES DONES HAN SIGUT… I, COM STORNI, CRIDEN POESIA ELS SEUS SILENCIS»

Els monòlegs, forjats amb paraules, música i dansa, ens inciten a indagar i descobrir a l'autora transportant-nos en la seua poesia.

L'artista sintetitza en monòlegs dramatitzats la vida i obra de dues figures de la poesia. Narrats en primera persona, el personatge no declara expressament qui és, sinó que es construeix a través de breus pinzellades de personalitat i múltiples al·lusions contextuals. La narrativa, la duració mitjana de la qual està en uns 10 minuts, aborda a les autores donant la volta a la imatge tradicional que s'ha transmés d'elles.