Nina Navajas Pertegás, professora ajudant i investigadora del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de València, ha fet un estudi sobre les conseqüències de la grassofòbia i la imposició cultural de la primesa mitjançant la seua pròpia experiència, amb un itinerari corporal que abasta des de la seua infantesa fins a l’edat adulta. Aquesta metodologia científica, anomenada autoetnografía, ha servit a la investigadora per concloure que l’estigma de la grossària genera una renúncia substancial al benestar físic i psicològic per afavorir a l’ideal corporal normatiu, en què es margina aquelles persones el cos de les quals no és normatiu.
Aquest treball, publicat per la revista d’investigació social Athenea Digital, explica com l’epidèmia d’obesitat –declarada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 2020 per l’increment global de sobrepès i obesitat–afavoreix que estar prim es considere una autoevidència de l’estat de salut de l’individu. En aquest sentit, són diversos els estudis socials que han denunciat que aquesta epidèmia s’ha construït de manera alarmista, ja que hi ha poques investigacions que donen suport que estar gros és perjudicial per a la salut i la seua metodologia és qüestionable.
L’autora argumenta que, malgrat que l’anomenada guerra contra l’obesitat opera en nom de la salut, realment provoca el contrari: es renuncia al benestar físic i psicològic per aconseguir la primesa idealitzada. És més, l’autoetnografia assenyala que això no només està arrelat en la població, sinó també en les institucions governamentals i de salut, el que, segons alguns autors, construeix les persones grasses “com un problema mèdic, social i socioeconòmic”. I no només això: la investigació posa de manifest que tant els homes com les dones pateixen les conseqüències d’aquesta imposició. No obstant això, afecta més les dones i fomenta que les seues qualitats estiguen compromeses pel seu pes corporal.
“Hi ha molts interessos a investigar i finançar estudis que demostren el contrari al que explique en el meu article, fins i tot en organismes internacionals com l’OMS. No es tracta de teories de la conspiració, sinó de veure quins interessos hi ha perquè es difonga un missatge o un altre”, reflexiona NavajasPertegás. En aquesta línia, l’autora explica que és molt difícil combatre el discurs establert perquè, encara que hi haja evidències empíriques que estar gros o grossa no implica no tindre salut, “hi ha moltes persones que tenen una idea preconcebuda i et topes amb un mur”. És més, l’autora comenta que per a ella allò important no és el debat de si es pot estar grossa i saludable, sinó si és ètic discriminar les persones per la grandària del seu cos, identitat sexual, ètnia, etc.
A més de denunciar les conseqüències de la imposició de la primesa, l’article pretén ressaltar que l’autoetnografia és tan vàlida com qualsevol altra tècnica metodològica científica, ja que permet que les persones afectades prenguen la paraula i es convertisquen“no només en objectes d’investigació, sinó també en subjectes que produeixen coneixement”. En el cas particular de la investigadora, explica com tots els processos vitals des de la seua infància han estat marcats per l’obsessió amb les calories, els quilos i les opinions del seu entorn.
“T’hauries d’aprimar, t’ho dic perquè et vull”–així ha titulat l’autoetnografía– ha estat una de les moltes frasesque la investigadora ha hagut d’escoltar fins que va decidir, sent ja adulta, abandonar la dictadura de les dietes. Com ella mateix conta, va ser arran de cursar el Màster de Gènere i Polítiques d’Igualtat de la UV quan va començar a investigar sobre l’estigma de la grossària. És per això pel que ara es dedica a l’estudi dels discursos sobre salut i grossària o a la sociologia del cos amb perspectiva de gènere. La seua intenció amb aquest treball és clara: “contribuir a que altres vides siguen possibles i naturalitzar la idea que es pot viure sent grossa, perquè les nostres vides també estan entreteixides amb l’afecte, el gaudi, la bellesa i l’alegria”.
Artículo:
Navajas-Pertegás, Nina (2021). «Deberías adelgazar, te lo digoporque te quiero: reflexiones autoetnográficas sobre la gordura». Athenea Digital, 21(1), e2434. https://doi.org/10.5565/rev/athenea.2434
