L’estudi elaborat pels investigadors de la Universitat de València especifica en què consisteix el treball de cures i quins són els diferents sistemes de la seua prestació. A més, conclou que les condicions laborals del personal auxiliar del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) són millors quan el servei és de titularitat pública i també que es tracta d’una professió altament feminitzada.
Els investigadors de la Universitat de València Óscar Muñoz, de la Facultat de Ciències Socials, i Josep V. Pitxer, del Departament d’Economia Aplicada, han publicat l’article “El servicio de ayuda a domicilio en el área metropolitana de València”. Aquesta investigació analitza el funcionament i les característiques del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) a València i nou pobles de l’àrea metropolitana de la ciutat: Alaquàs, Albal, Alboraia, Benetússer, Godella, Mislata, Paterna, Rocafort i Tavernes Blanques.
El treball s’ha desenvolupat mitjançant una metodologia qualitativa que combina la recollida de dades de deu municipis de la zona amb la realització d’entrevistes en profunditat. Malgrat això, els resultats poden fer-se extensibles a altres municipis propers gràcies a la informació provinent d’informants clau, com ara empreses, patronal o sindicats.
La investigació estableix que existeixen diferents sistemes de prestació del SAD, bé a través de les corporacions locals, o bé mitjançant l’externalització a favor d’organitzacions privades. En ambdós casos, les activitats que conformen el servei són pràcticament idèntiques. Una altra de les novetats que aporta la investigació és la detecció de millors condicions per a les auxiliars quan el servei és de prestació pública en aspectes com ara el salari, l’horari o el tipus de contracte.
Segons Óscar Muñoz, la importància d’aquest estudi radica “no tan sols en donar a conèixer el servei, sinó també en les condicions laborals de les auxiliars d’ajuda a domicili”. En aquest sentit, Muñoz assenyala la relació entre el treball de cures i la seua feminització, i això tant en l’àmbit informal com en el professional, ja que al voltant del 80% de les auxiliars són dones.
Aquest investigador, a més, destaca que hi ha “actuacions com ara alçaments, higiene personal, acompanyaments a serveis sanitaris, preparació d’ingestes, etc. L’estudi ens ajuda a comprendre millor en què consisteix el treball de cures, en aquest cas el prestat per personal professional, tot i que també aquell que es dóna en l’esfera domèstica”. A més, “ens referim a una tasca on es barregen components relacionals i emocionals, uns ingredients que en moltes ocasions es desenvolupen en l’esfera de la llar per personal no qualificat”.
L’estudi emfatitza la importància d’aquest servei, el dóna a conèixer entre la població, i alhora reivindica la necessitat que els municipis el presten de manera gratuïta. Segons Muñoz, la població “necessita serveis com aquest, sobretot la d’edat més avançada i les persones en situació de dependència, que en moltes ocasions desconeixen la seua existència. Tot i que el treball de cures és un treball essencial, es troba força invisibilitzat, i no sembla haver-hi una demanda suficient perquè les organitzacions, amb afany lucratiu o sense, vulguen oferir-lo”.
Óscar Muñoz considera indispensable el servei d’ajuda a domicili (SAD), “malgrat que es tracta d’un servei de suport, ja que suposa un alleujament per a les famílies i una ajuda fonamental per als seus beneficiaris. Sens dubte, ha de ser una de les polítiques públiques a reforçar en un futur molt pròxim”.
Article:
Óscar Muñoz i Josep V. Pitxer: «El servicio de ayuda a domicilio en el área metropolitana de Valencia». Zerbtizuan, núm. 66.
