La necessitat de modernitzar les obsoletes dependències del carrer de la Nau, per a adequar les ensenyances als nous mètodes, seria una de les raons per la qual es va decidir construir noves instal·lacions universitàries a principis del s. XX. El lloc triat per a això per la Universitat del València va ser el començament del passeig al Mar, en les afores de la ciutat. Concebuda per José Luis Oriol Urigüen en 1908, junt amb la seua veïna la Facultat de Medicina, es va desglossar del projecte que compartien ambdós immobles en 1920.

Les obres, que van patir diverses interrupcions, es van iniciar en 1922 i es van acabar en 1944. És a Marià Peset Aleixandre, nomenat arquitecte de l'edifici en 1933, quan ja s'havien construït els soterranis i el sòcol, a què devem la seua actual configuració. L'edifici mostra els canvis de plantejament patits al llarg de la seua atzarosa construcció. Del traçat i proporcions monumentals i la concepció neobarroca que li va imprimir Oriol, a l'expressionisme preracionalista que Peset materialitzaria durant el període republicà i que, després de la guerra, es va intentar “corregir” amb l'ornamentació interior, com la decoració de l'aula Magna, els sostres d'escaiola o els elements d'il·luminació, que pareixen renegar de la seua adscripció exterior.

El resultat és un edifique estilísticament ambigu, que es caracteritza pel seu aspecte grandiloqüent, robust i monumental, i on s'emfatitzen espais com les terrasses que cobrixen els accessos, el vestíbul i l'escala. El cos principal, amb la torre observatori, té una concepció escalonada i pesada, trets relacionats amb l'expressionisme Alemany. Els vans en arc ens parlen d'una persistència d'elements de caràcter medievalista, i certs elements ens remeten a l'estil vienés tardà.

L'habilitació com a Rectorat i seu dels Servicis centrals de la Universitat es porta cap entre els anys 2000 i 2002, a càrrec dels arquitectes Luis Carratalá Calvo i Antonio Escario Martínez. La intervenció suposa la recuperació del valor representatiu dels antics espais de relació i l'adequació funcional de l'edifique a les noves necessitats. En el pati exterior, que compartix amb les Facultats de Medicina i Infermeria, s'ha construït un aparcament subterrani de dos plantes i una nova cafeteria, enjardinant-se els espais exteriors resultants.

(Text extret de la "Guía de Arquitectura de Valencia" CTAV 2007)