Santiago Grisolía García va nàixer a València en 1923. Metge i bioquímic.

Després de llicenciar-se en Medicina per la Universitat de València, amb el premi extraordinari de carrera, en 1944, va realitzar la tesi doctoral a Madrid en 1949. Entre 1945 i 1946 va ser becat per a ampliar els seus estudis en el departament de Bioquímica i Farmacologia en la Universitat de Nova York.
Un any més tard va ser assistent del departament de Bioquímica de la Universitat de Chicago i, entre 1948 i 1954, adjunt d'investigació de la càtedra de Química Fisiològica de la Universitat de Wisconsin i professor adjunt de Medicina i Bioquímica de la Universitat de Kansas, direcció de la qual va assumir més tard. En 1977 va tornar a Espanya sent director de l'Instituto de Investigaciones Citológicas de Valencia. En 1979 va ser triat acadèmic de la Real Academia de Farmacia de Madrid i, en 1980, secretari de la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats.

Les seues investigacions s'han encaminat cap al tema de les proteïnes, especialment la seua actuació en els components cel·lulars, en la producció d'anticossos monoclonals, en la síndrome alcohòlica fetal i en la toxicitat de l'amoni amb diversos reactius, entre d'altres.
Ha publicat més de quatre-cents treballs científics, i al voltant de trenta articles divulgatius, desenvolupant una ingent labor docent i investigadora al llarg de molts anys en molt diversos països europeus i americans.

Santiago Grisolía és president del Committee for Scientific Coordination. ha estat nominat al Nobel de Química diverses vegades i se li va atorgar el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica a la millor investigació en els camps afins de Bioquímica i Farmacologia.