El professor Vidal Beneyto és un referent per a la Sociologia espanyola i particularment la valenciana. Es tracta del primer valencià que s'introduí en la disciplina en I'etapa franquista, quan es tractava d'un camp desconegut per tota una generació. Fou el primer professor de Sociologia del coneixement i la cultura a tot l'Estat i es troba, els anys seixanta, entre els components de la Escuela Crítica de Ciencias Sociales de Madrid, un dels bressols de la Sociologia Moderna a Espanya. Durant la seva estada a París, els anys setanta, va contribuir a la formació i creixement humà de nombrosos estudiants i professors de Sociologia espanyols, tot acollint-Ios al cap i casal francès.

La seva tasca pionera fou reconeguda ja en l'Espanya democratica amb el nomenament com a catedràtic, a títol extraordinari, per part del Ministerio de Educación y Cultura (1982-83). Tota aquesta tasca s'ha vist reflectida, principalment, en els càrrecs desenvolupats a la UNESCO (1977), el Consell de Coordinació de l'Associació de I'Àrea Mediterrània i Llatinoamericana (1980-94), el Consell d'Europa (1979-85), la Comissió Cultura i Comunicació del Moviment Europeu Internacional (1983-87), la Fundació Europea de la Cultura (1989-98) o el Patronat de la Fundació Cultura para la Paz (2001) entre molts altres.

La tasca de professor Vidal Beneyto ha merescut, també, reconeixements honorífics com el de Chevalier de la Légion d'Honneur a França (1987), la Gran Creu de l'Ordre de Mèrit a Portugal (1996), el Premi de Cultura de la Comunitat Valenciana (2000) i el Premi Mediterrani de la Comunitat d'Universitats del Mediterrani-CUM (2003), entre d'altres.