María Ángeles Durán Heras, la primera dona que va aconseguir una càtedra de Sociologia a Espanya, és una destacada representant de la generació d’investigadors socials que es va incorporar a la vida acadèmica en la dècada dels seixanta. La nova doctora honoris causa de la Universitat de València és llicenciada en Ciències Polítiques i Econòmiques per la Universitat de Madrid. Va cursar estudis simultàniament diversos anys a la Facultat de Dret. Després d’obtindre el doctorat cum laude, va seguir estudis d’especialització a l’Institute for Social Research (Universitat de Michigan), becada per la Comissió Fulbright.

Ha realitzat estades d’investigació a les universitats de Cambridge, Rio de Janeiro (PUC), Washington (Seattle) i a l’Institut Europeu de Florència. Fou fundadora de l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona a la Universitat Autònoma de Madrid. Ha estat presidenta de la Federació Espanyola de Sociologia i membre del comité executiu de la International Sociological Association.

Actualment és professora d’investigació al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Centro de Ciencias Humanas y Sociales). 

Les seues aportacions intel·lectuals han merescut nombrosos guardons, entre ells el Premi Nacional d’Investigació en Ciències Jurídiques, Socials i Econòmiques Pascual Madoz; la Medalla d'Or del Treball; el Premi Fernando de los Ríos d’Urbanisme; el Premi Protagonistes (mitjans de comunicació ); el Premi Missatgers de la Pau; o la Medalla d’Or d’Extremadura.

Autora d’una extensa obra escrita, cal destacar els seus llibres: ‘El trabajo de la mujer’, ‘De puertas adentro’, ‘Mujeres y hombres en la Teoría Sociológica’, ‘La ciudad compartida’, ‘Los costes invisibles de la enfermedad’...

El seu llibre autobiogràfic ‘Diario de batalla’ (2003) va ser distingit per la Fundació per a l’Educació Pública i Formació Oncològica Continuada (FEFOC) per considerar-lo una valuosa contribució a la comprensió de 1as conseqüències personals i socials del càncer.