UVtransparenciaUniversitat de València Logo del portal

Emili Giralt i Raventós

Fecha del nombramiento: 26 de septiembre de 2000.

A propuesta de: Comisión Organizadora V Siglos.

Fecha de investidura: 8 de junio de 2001.

Padrino/Madrina: Dr. Alfons Cucó Giner y Dra. Amparo Alvárez Rubio.

Apunte biográfico:

Emili Giralt i Raventós nació en Vilafranca del Penedès en 1927. Historiador.

Se licenció en 1951. Discípulo de Jaume Vicens Vives, fue lector de castellano en Durham (1954-55), profesor de la Universitat de Barcelona (1959), catedrático de Historia Contemporánea en la Universitat de València (1966) y, desde 1971, de la Universitat de Barcelona. Se especializó en el estudio de la población, historia agraria y los movimientos sociales en los Països Catalans.

De entre sus estudios hay que destacar La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII (1956-59) y, en colaboración con Jordi Nadal, La population catalane de 1553 à 1717 (1960), Barcelona en 1717-1718, un modelo de sociedad preindustrial (1963) y La immigració francesa a Mataró durant el segle XVIII (1966).
Es autor de Los estudios de historia agraria en España. Desde 1940 a 1961 (1962) y El conflicto “rabassaire” y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936 (1964).
Publicó con Balcells i Termes, Els moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1800-1939) (1967). También publicó Premsa clandestina i de l’exili (1939-1976), Inventari (1977), Dos estudios sobre el País Valenciano (1978), Els inicis del Cava Mont-Ferrant: Agustí Vilaret i Centrich, 1820-1903 (1998) y, junto con Jordi Nadal, Immigració i redreçament demogràfic: els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII (2000), versión catalana revisada de La population catalane de 1553 à 1717. L’immigration française et les autres facteurs de son développement (1960).
Dirigió la Bibliografia dels moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1972), El franquisme i l’oposició: una bibliografia crítica (1939-1975) (1981) y Romanticisme i renaixença, 1800-1860 (1995) volumen cuarto de la Història de la Cultura Catalana.

Fue director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (1975-1998) y de la revista Estudis d’Història Agrària desde su fundación (1977) hasta el año 2000. En 1981-83 fue profesor asociado de la Universidad de la Sorbona. El 1975 ingresó en el Institut d’Estudis Catalans, institución que dirigió de 1987 a 1995.

Documentos:
Imágenes del acto de investidura:
Vídeos del acto de investiura: