Crec que la meua elecció cap a la Filologia Catalana (aleshores era llicenciatura, no grau, com ara) va venir lligada a una afinitat i una estima especial per la nostra llengua i la nostra literatura. I amb "especial" no vull dir "extraordinària" o "exemplar". Però sí en el sentit d'una curiositat cap al fenomen lingüístic i literari, no com a fet anecdòtic sinó com a ciència, amb rigor científic i eines d'estudi i d'anàlisi, i de difusió; i aquest és un altre distintiu diferencial d'aquest grau: que no només camina en l'esfera científica, vull dir, investigadora sinó que es preocupa de resoldre i afrontar els problemes i les inquietuds de la societat que l'envolta, de manera que es connecta directament amb el medi i l'aprofita constantment per a elaborar-ne (i re-elaborar-ne, si escau) els seus propòsits i objectius.

Pel que fa al procés de matrícula, recorde que sempre va ser àgil, ràpid i molt eficient. Amb poc més de 15-20 minuts, tenies la matrícula feta!

Per una qüestió d'afinitat personal, destacaria les classes de literatura catalana, perquè finalment són les que em van animar a especialitzar-m'hi i a acabar fent un doctorat en filologia amb l'especialitat en literatura. D'aquestes classes, recorde (i sovint, encara enyore!) la "dissecció" quasi anatòmica d'una obra literària (un conte, una novel·la, un poema) per tal de trobar i explicar un element concret. No es tractava d'allò de "t'ho dic i t'ho creus". No. Calia veure-ho també. I en això, la tasca del professorat era essencial, perquè et feia de guia, d'acompanyant en aquest nou entrenament cap a una "nova mirada" del text literari. I no només això. Com deia abans, aquest grau no només es dedica al treball investigador sinó també al divulgador. En aquest cas, el cas del "Diàleg entre l'escriptor i el lector jove" és una proposta innovadora que permet experimentar (com a lector o com a simple observador) com la literatura es torna element comú, social entre els nostres lectors més joves i ho fan, a més, de la veu de l'autor.

Pel que fa a les pràctiques del grau, no les conec perquè quan jo vaig fer llicenciatura, aquesta possibilitat no estava contemplada al programa. Tampoc vaig fer programes internacionals.

En el meu cas, vaig voler estudiar un màster perquè volia continuar amb aquest procés d'aprenentatge de la llengua i la literatura catalanes. És cert que el grau (i la llicenciatura, abans) t'ofereixen un abast enorme d'eines i mètodes d'estudi i d'anàlisi però crec que el màster (en el meu cas, d'Assessorament Lingüístic i Cultura Literària) permeten una reflexió molt més aprofundida, a més que aporten aquest punt de professionalització o d'especialització que, en qualsevol cas, t'obren un nou marc, un nou camí que potser abans no contemplaves.