Senyor degà, estimada padrina, estimat professorat, estimats familiars, companyes i companys. Gràcies per vindre a l’acte de la nostra graduació.

Fa quatre anys vam visitar aquest històric edifici de Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana, per fer una primera incursió en el fascinant món de la documentació, la informació, la biblioteconomia i l’arxivística.

Jorge Luis Borges va dir: “Siempre imaginé el paraiso como una especie de biblioteca”. I ací estàvem nosaltres, començant a caminar pel nostre paradís particular. Un paradís on trobaríem informació de qualsevol època en tota mena de suports i formats: papirs, pergamins, privilegis, registres, butlles, formularis, llibres, expedients, plànols, mapes, gravats, calcografies, i també ebook, html, blogs, xarxes socials.

Aquella primera experiència va ser impressionant, ens va colpir el que anàvem descobrint, i també causava respecte, perquè era un món molt més ric del que mai havíem pogut imaginar. Vam fer aquella visita  acompanyats de professionals, i vam pensar, il·lusionats, que algun dia seríem com ells, que podríem treballar amb seguretat entre tanta informació i erudició.

Han passat quatre anys i ens trobem en el mateix edifici, però no som els mateixos, hem superat un procés de formació i estem més a prop de ser com aquells professionals que ens van captivar. Ens vam imposar una meta i l’hem superada, ens graduem i volem ser bons bibliotecaris i bibliotecàries, bons documentalistes, arxivers i arxiveres eficients; en definitiva, professionals de la informació i la documentació.

El camí no ha segut fàcil, però d’ell podem traure grans experiències. Com deia el poeta: “Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí, però no forces gens la travessia”. Són moltes les hores compartides, les angoixes, algunes llagrimetes, i també la satisfacció d’anar avançant, l’alegria de superar dificultats, el goig de trobar-se entre companys i companyes.

Hem compartit moments que no oblidarem mai. Recordarem quan pensàvem que la lletra de metge seria la més complicada que llegiríem, fins que descobrirem que una visigòtica ho era més. Sempre quedaran amb nosaltres les hores que hem passat davant de l’ordinador veient que les relacions no són fàcils, i menys, si són les d’una base de dades.

Sabrem que no tots els dòlars ens donen fortuna, però sí un registre bibliogràfic. Rememorarem els moments de tensió pels treballs i les hores que hem passat junts fent-los, entregant-los, això sí, com mana la tradició, sempre a última hora, en l’últim minut. No es poden perdre els bons costums.

És cert que el poeta crea bellesa amb les paraules, però no sempre hem de seguir-lo al peu de la lletra, com quan diu allò de “És preferible que dure molts anys, que sigues vell quan fondeges l’illa”. Això és metafòric. No cal allargar-ho tant.

Acaba una etapa de la nostra vida, en què ens han acompanyat professors que han arribat a ser els nostres confessors, en què hem pogut veure de primera mà que la nostra tasca no és resumeix a buscar en Google, en que els nostres companys han passat a ser molt més que companys. Acabem quatre anys plens de grans moments, grans experiències i noves metes a superar.

Avui comença una nova etapa per a nosaltres. Deixem la universitat per entrar al món laboral, aquest que ens aterra tant. Ja no podrem viure amb l’excusa que no ens coneixen, que no saben el que podem fer. Aquesta idea hem d’apartar-la de la nostra ment i lluitar pel que és nostre. Demostrarem que no som simples bibliotecaris, arxiveres i arxivers o documentalistes, que som els que tenim el poder, perquè no és cert que qui té la informació té el poder. La realitat és que qui sap usar la informació, té el poder i aquests som nosaltres.

Vam començar com a companys d’estudis i a partir d’ara serem companys de professió. Eixirem d’ací no només com a graduats, sinó com a professionals de la informació. El futur és nostre.

Gràcies per acompanyar-nos.

Paula Salom Ubierna

Graduada en Informació i Documentació

Promoció 2014-2018

Universitat de València