María de los Ángeles Rol de Lama, Universidad de Murcia; Airam Rodríguez, Universidad Autónoma de Madrid; Jaime Zamorano, Universidad Complutense de Madrid; Joaquín Baixeras Almela, Universitat de València; María Ángeles Bonmatí Carrión, Universidad de Murcia y Salvador Bará, Universidade de Santiago de Compostela

De segur que els lectors de més edat recorden nits d'estiu cobertes d'estels, amb la Via Làctia cobrint les seues aventures nocturnes. Tot i això, l'expansió i l'ús inadequat de la llum elèctrica han fet que cada dia siga més difícil trobar un lloc on puguem gaudir d'un cel fosc i estelat.

Estem parlant d’un problema modern: la contaminació lluminosa, que té com  a definició més general “l’alteració dels nivells naturals de llum a l’exterior a causa de fonts de llum artificial”, si bé actualment engloba altres aspectes, com comentarem. Però comencem per conèixer com ens afecta.

Una xarxa per a il·luminar millor

Quins problemes causa la contaminació lluminosa? D'una banda, comporta una despesa innecessària d'energia. Produir llum que no es necessita implica simplement malgastar energia i, per tant, diners.

A més, la contaminació lluminosa, per si sola i al marge de la despesa d'energia que comporte, causa problemes ecològics. Sobretot, perquè afecta negativament la supervivència de diferents espècies a causa que interfereix en processos com l'orientació, la reproducció o la depredació.

Per si faltava res més, a nosaltres, als humans, també ens pot perjudicar amb els seus efectes negatius sobre la salut.

Evidentment, la contaminació lluminosa també dificulta, i a vegades directament impedeix, les observacions astronòmiques. Això és un problema, no sols per als professionals o amants de l'astronomia sinó que al comú dels mortals ens està privant d'una part important del nostre patrimoni cultural. No gaudim del cel nocturn estelat i hi ha xiquets i xiquetes que ni tan sols l'han pogut veure.

Vist tot plegat, la contaminació lluminosa és un problema polièdric que requereix un abordatge des de diferents perspectives. Això va ser precisament el que vam pensar diferents professionals quan vam fundar la Xarxa Espanyola de d'Estudis sobre Contaminació Lluminosa (Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica, REECL) l'any 2011. Hi participem especialistes en diverses disciplines preocupats per la contaminació lluminosa: astronomia i astrofísica, física, biologia, ecologia, fisiologia, enginyeria i fins i tot dret.

Només un context multidisciplinari permet donar respostes integrals i proporcionar solucions a un problema tan complex com l'excés de llum artificial.

Ceguesa astronòmica i caos mediambiental

Sens dubte, els qui primer van cridar l'atenció sobre aquest problema i, sovint, els més reivindicatius, van ser els astrònoms i els experts en òptica (la part de la física que estudia les lleis i els fenòmens de la llum).

Per a algú que observa el cel durant la nit, l'excés de llum comporta, paradoxalment, la ceguesa. De fet, els efectes adversos que té sobre les observacions astronòmiques obliguen a situar els observatoris professionals en llocs cada vegada més remots.

Quant als efectes de la contaminació lluminosa sobre el medi ambient, a hores d'ara ningú no discuteix que la contaminació lluminosa és l'element més distorsionador de la vida nocturna. Rar és l'ésser viu, siga animal o vegetal, que no en pateix directament o indirectament les conseqüències. Al cap i a la fi, la majoria dels éssers vius han evolucionat sota un règim més o menys constant de cicles de llum i foscor (dia i nit).

La introducció de llum artificial ha fet que molts organismes perceben erròniament aquesta llum com un senyal que en condicions naturals desencadena o frena processos crucials del seu cicle vital. Clars exemples de l'amenaça que representa la contaminació lluminosa per a la biodiversitat són la mortalitat d'ocells marins durant els primers vols cap a la mar o l'alteració en cascada de les cadenes tròfiques i el funcionament dels ecosistemes.

La REECL ja fa anys que dona suport a estudis sobre la qüestió i compta amb experts en la matèria: des d'investigadors el camp dels quals se centra en els insectes fins a experts en ocells marins.

Sense foscor nocturna, emmalaltim més

No menys important que l'anterior és l'efecte que la llum a deshora i la contaminació lluminosa tenen sobre la salut. Els especialistes en fisiologia, concretament en cronobiologia, saben que la llum nocturna pot retardar la son, produir insomni i desencadenar alteracions de l'ànim o metabòliques, com la diabetis o obesitat. Fins i tot es relaciona amb el risc de patir alguns tipus de càncer.

Però per què som els cronobiòlegs els qui ens ocupem d'aquesta part? Doncs perquè els efectes nocius de la llum nocturna sobre la nostra salut tenen a veure amb la “confusió” que aquesta produeix sobre el nostre rellotge intern… En efecte, disposem d’un rellotge biològic, localitzat en una petita porció amagada del nostre cervell (concretament, en els nuclis supraquiasmàtics) que s'encarrega de sincronitzar els processos fisiològics perquè el nostre organisme funcione tan bé com siga possible al llarg del dia i de la nit. Només té una “fallada” menor i és que necessita posar-se a l’hora cada dia, perquè tendeix a retardar-se.

És precisament la transició diària entre la llum del dia i la foscor de la nit l'encarregada d'aquest reinici diari. Parlem d'un cicle que, òbviament, s'ha produït de manera inexorable des de fa de milions d'anys, fins que –exacte! – va arribar la llum elèctrica. I amb aquesta, la deterioració d'aquest bé preuat que és la foscor nocturna.

Per això és tan important que els cronobiòlegs estudien com afecta la contaminació lluminosa els ritmes circadiaris, és a dir, a les variables fisiològiques que es repeteixen aproximadament cada 24 hores, com el mateix cicle son-vigília, la temperatura corporal o la secreció d'hormones com la melatonina i el cortisol.

En altres paraules, el seu paper és concretar què passa amb aquest fenomen cíclic de llum-foscor quan la foscor és cada vegada “menys fosca” i més curta i, simultàniament, el dia és cada vegada menys lluminós pel gran espai de temps que passem en interiors sense a penes llum natural.

No es tracta d'apagar –que també– sinó d'encendre millor

En la REECL tenim clar que la nit, en algunes circumstàncies, cal il·luminar-la. I precisament els estudis que sorgeixen en aquest context de col·laboració multidisciplinària pretenen ajudar a il·luminar només allò que calga mitjançant una il·luminació responsable que minimitze els perjudicis sobre el cel estelat, el medi ambient i la salut.

És important no oblidar que la llum artificial exterior en hores nocturnes és un agent contaminant. Tota la llum: no sols la “innecessària” o “excessiva”. Gestionem-la com a tal.

Fer-ho potser ens permetrà rescatar del record la Via Làctia per tal que puga formar part del nostre llegat al patrimoni cultural dels qui ens succeiran.

María de los Ángeles Rol de Lama, Catedràtica d’universitat. Codirectora del Laboratori de Cronobiologia. IMIB-Arrixaca. CIBERFES, Universitat de Múrcia; Airam Rodríguez, Professor del Departament d'Ecologia, Universitat Autònoma de Madrid; Jaime Zamorano, Catedràtic del Departament d'Astrofísica i Ciències de l'Atmosfera, Universitat Complutense de Madrid; Joaquín Baixeras Almela, Associate professor, Universitat de València; María Ángeles Bonmatí Carrión, Investigadora postdoctoral CIBERFES i professora associada UMU, Universitat de Múrcia i Salvador Bará, Professor Titular de l'Àrea d'Òptica. Departament de Física Aplicada, Universitat de Santiago de Compostel·la

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.