.jpg)
La Universitat de València ha obert la inscripció per a la XII Matinal d’Història i Ensenyament de les Ciències que en 2026, es celebra del 20 al 28 de febrer al palau de Cerveró i està dedicada a l’olfacte com a element històric, científic i cultural: hi haurà tallers pràctics que recuperaran les emocions a través de les olors de la cuina antiga i les plantes, així com conferències que indagaran en el valor d’aquest sentit en processos tan complexos com la justícia o la medicina.
El programa d’activitats, organitzat per l’Institut Interuniversitari López Piñero UV amb la col·laboració de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València i del Servei de Llengües i Política Lingüística UV, arranca divendres 20 de febrer amb el taller Sabors i olors de la xocolata (a les 17 hores), a càrrec de la doctora Marta Manzanares, investigadora Ramón y Cajal a la Universitat Autònoma de Madrid. Experta en la història de l’alimentació en l’edat moderna (en particular del sucre), posant el focus en les dimensions socials, culturals i de gènere, la professora Manzanares tractarà de recrear el passat culinari a partir de la preparació i la degustació d’una recepta de xocolata del segle XVII, la qual cosa servirà com a mètode per a la recerca històrica, ja que, com afirma, aquesta pràctica permet “pensar la cuina com un espai privilegiat per a poder acostar-nos a l’experiència per mitjà del cos i els sentits, més enllà de la lectura de les receptes”.
La Matinal, que enguany porta per lema Olfacte: Història i Ciència, és divendres 27 (a les 17 hores) i hi presenta dues ponències. La primera, titulada El sentit oblidat: introducció a la història cultural de l’olfacte, demostrarà que aquest sentit —considerat menor en les classificacions tradicionals— és en realitat, una clau fonamental per a la memòria, les emocions i, per tant, per a la cultura. Hi impartirà la conferència la doctora en Història de la Ciència i en Filosofia Jana Černá, professora del Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València i investigadora de l’Institut Interuniversitari López Piñero UV (IIDL). El seu treball està centrat en la història natural, la matèria mèdica i la filosofia natural dels segles XVI i XVII, especialment, en l’àmbit iberoamericà i les connexions amb Europa central.
La segona conferència de la jornada, a càrrec del catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València José Ramón Bertomeu (IIDL-UV), consistirà en una presentació que revisa “el caràcter canviant de nassos i olors dins del context no menys canviant del dret i la medicina legal del segle XIX”, assenyala. No menys impactant és el títol de la intervenció, L’olor de la sang: proves, ciència i justícia, i és que Bertomeu considera que els paisatges olfactoris de tribunals i laboratoris permeten, no només reflexionar respecte a la producció de proves pericials mitjançant l’olfacte, sinó també “investigar els valors canviants epistèmics atribuïts a les olors i la seua fiabilitat” dins dels laboratoris, la salut pública i la criminalística.
Aquesta dotzena edició d’Història i Ensenyament de les Ciències acaba dissabte 28 amb dues propostes relacionades amb les plantes i el caràcter medicinal que tenen. A les 9 hores, l’investigador José Pardo-Tomás, doctor en Història de la Ciència per la Universitat de València, s’endinsarà en les Olors, sabors i textures d’una flora medicinal de la Mediterrània, un tema alineat amb les seues recerques en història natural i medicina (segles XVI i XVII), i en les col·leccions naturalístiques i anatòmiques (del segle XVI fins a l’actualitat) presents en gabinets, jardins, teatres i museus. Pardo-Tomás hi tractarà tres aspectes: la mobilització de plantes, animals i minerals de la Mediterrània i l’Orient Mitjà (per a fer front a les malalties comunes); com aquests remeis medicinals es van multiplicar (especialment, arran de la colonització europea), i com l’olor, el sabor i la textura d’aquests productes naturals fonamentaren la construcció del coneixement sobre les seues propietats curatives.
Per finalitzar, un taller sobre plantes aromàtiques a les 11.30 hores, al Jardí Botànic de la Universitat de València, tanca el programa d’enguany: hi haurà un recorregut sensorial i divulgatiu al voltant de les plantes aromàtiques i medicinals a través d’una visita guiada que facilitarà la identificació d’espècies importants per a la història, la ciència i la cultura. En la part pràctica, les persones que hi participen elaboraran una bosseta de plantes seques aromàtiques, combinant espècies diferents i aprenent sobre les seues propietats, per a emportar-se a casa una experiència aplicada que connecta ciència, memòria i sentit de l’olfacte.
Llista d'enllaços:
