L’al·lèrgia afecta a una de cada quatre persones, però la seua prevalença podria augmentar fins a aconseguir quasi el 50 % de la població en 2050 si es mantenen les tendències actuals. Així ho adverteix el doctor Javier Montoro Lacomba, cap de la Secció d’Al·lèrgia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Llíria i professor d’Immunologia i Immunopatologia de la Universitat de València, que assenyala que factors com el canvi climàtic i la contaminació estan modificant el comportament dels al·lergògens ambientals.

En una entrevista feta a la Facultat de Medicina i Odontologia de la UV, on imparteix les classes, l’especialista explica que un dels canvis més visibles és la prolongació de les estacions de pol·linització, cosa que allarga el temps d’exposició als al·lergògens per a les persones sensibilitzades. “Si l’estació dura més temps, les plantes produeixen pol·len durant més setmanes i s'incrementen la càrrega i l'oferta al·lergògena ambiental”, dedueix.

Els canvis ambientals estan alterant el comportament de plantes i d’altres al·lergògens. L’augment de les temperatures, la major concentració de diòxid de carboni o la contaminació urbana estimulen el creixement vegetal i prolonguen la producció de pol·len, la qual cosa incrementa la duració de l’exposició dels pacients al·lèrgics.

A més, les plantes poden modificar les proteïnes en resposta a aquestes noves condicions ambientals per a adaptar-se a aquests canvis. Per tant, segons assenyala Montoro, aquestes alteracions poden generar proteïnes més agressives des del punt de vista al·lergògen, la qual cosa es tradueix en símptomes més severs.

Fins i tot factors menys coneguts, com la contaminació lumínica, influeixen en els cicles biològics de les plantes en alterar-ne el ritme circadiari i prolongar-ne l'activitat metabòlica, tal com demostren ja alguns estudis.

Un problema de salut pública emergent
L’especialista alerta que, si la prevalença continua augmentant, l’al·lèrgia podria convertir-se en un important problema de salut pública, no només per la càrrega de malaltia que suposa per als pacients, sinó també per les seues repercussions socials i, fins i tot, econòmiques.

Els símptomes al·lèrgics afecten la qualitat de vida i poden provocar absentisme o disminució del rendiment laboral, a més d’incrementar la despesa sanitària associada a tractaments farmacològics i vacunes.

No obstant això, les solucions per a abordar els factors ambientals que afavoreixen l’augment de les al·lèrgies requereixen mesures a llarg termini com ara la reducció de contaminants o canvis en la planificació urbana i la gestió d’espècies vegetals menys al·lergògenes als parcs i jardins de les ciutats. “Aquests canvis no generen respostes immediates, sinó que els efectes es veuen a mitjà-llarg termini, però cal començar a fer-los al més prompte possible”, matisa.

Catarro o al·lèrgia: com distingir-los
Un dels dubtes més freqüents entre els pacients és diferenciar entre un refredat comú i una al·lèrgia respiratòria. En paraules de Montoro, la durada i els símptomes ofereixen “pistes importants”.

Mentre que un refredat sol durar entre cinc i set dies, la simptomatologia al·lèrgica pot prolongar-se durant setmanes o fins i tot mesos. A més a més, en l’al·lèrgia és característica la picor de nas, ulls o gola, els esternuts repetits i la presència de secreció nasal transparent, a diferència de les infeccions respiratòries, en les quals les secrecions són més espesses i de color groguenc o verdós.

Una altra diferència rellevant és que l’al·lèrgia no sol acompanyar-se de febre ni malestar general, símptomes habituals en processos infecciosos.

I és que les manifestacions més comunes de la malaltia al·lèrgica són les respiratòries, especialment la rinitis i l’asma bronquial, a causa de l’exposició constant de les vies respiratòries a partícules ambientals. Aquestes procedeixen sobretot de plantes (les gramínies, el xiprer i les coníferes en general, l’olivera, el plataner d’ombra o la parietària són especialment incisius), sense oblidar “en cap cas” –ressalta l'investigador– els àcars, els epitelis animals i els fongs. Aquests últims són responsables de simptomatologia perenne.

“És important tenir en compte que la majoria dels nostres pacients són al·lèrgics a més d’una font al·lergògena, és a dir, a àcars-fongs-pol·len, àcars-pol·len, àcars-epitelis animals. Això dificulta el tractament i control de la malaltia al·lèrgica de la via respiratòria. La immunoteràpia específica amb al·lergògens (vacuna antial·lèrgica) cada vegada és més necessària”, sosté.

En aquest sentit, Montoro recomana tenir en compte el tipus de vegetació –sempre necessària– que s’utilitza en espais urbans i també de manera ornamental per a evitar reaccions al·lèrgiques. Comenta, per exemple, que el taronger és un arbre el pol·len del qual és pesat i enganxós, no viatja, sinó que queda on cau, a diferència de l’olivera o el xiprer, que no pesa gens i roman en suspensió molt més temps.

Per a conèixer el nivell de pol·len en l’ambient, la província de València disposa de dues estacions: una, a l’Hospital Clínic (a l’avinguda de Blasco Ibáñez) i, una altra, a Xàtiva. D’acord amb Javier Montoro, el radi que abasten aquests llocs és prou ampli per a prevenir la població al·lèrgica. A més, pot seguir-se, pràcticament amb una setmana de decalatge, la qualitat de l’aire a través del web de l’Associació Valenciana d’Al·lergologia i Immunologia Clínica, on també es troba una bateria de recomanacions que faciliten la convivència de la persona al·lèrgica en aquesta època.

Un fòrum científic per a actualitzar coneixements sobre asma
El doctor Montoro Lacomba impulsa, així mateix, iniciatives científiques per a millorar el coneixement sobre la malaltia al·lèrgica. Els dies 13 i 14 de març es celebrarà la setena edició de la trobada AsmaDual, un fòrum organitzat juntament amb el pneumòleg Fernando Sánchez Toril, que reunirà especialistes de tot Espanya i de països llatinoamericans.

L’esdeveniment, amb format híbrid presencial i en línia, abordarà temes com les teràpies biològiques més innovadores per a l’asma, la immunoteràpia amb al·lergògens o la influència de l’exposoma –el conjunt de factors ambientals que envolten l’individu– en les malalties respiratòries.

Montoro destaca que trobades d’aquest tipus permeten integrar coneixements des de diferents disciplines i avançar en el diagnòstic precoç i el tractament de malalties respiratòries complexes.

L’expert subratlla, a més, la importància de la divulgació científica i del paper dels mitjans de comunicació per a millorar la informació sanitària: “La visibilitat informativa pot ajudar al fet que molts pacients identifiquen el seu problema i cerquen atenció especialitzada”, conclou.