Javier Alonso.

Els principals beneficis percebuts pel personal investigador després de participar en una campanya de comunicació institucional dels seus treballs científics són que augmenten tant la visibilitat com l’impacte de la investigació, en millora el prestigi i es fomenta la innovació. Són algunes de les conclusions d’una tesi doctoral presentada a la Universitat de València (UV) pel comunicador i periodista científic Francisco Javier Alonso Flores, que analitza l’impacte social de la comunicació institucional de l’R+D+i a les universitats espanyoles.

Segons aquest treball, quasi el 47% dels investigadors i les investigadores que han participat en una campanya de comunicació institucional sobre els seus resultats de R+D+i creuen que la campanya ha facilitat que el seu treball siga més conegut per col·legues, el 27% han augmentant les invitacions per impartir conferències, o en el 21% dels casos s’hi han posat en contacte empreses interessades en les línies de recerca.

La tesi doctoral, codirigida per la catedràtica de Periodisme Carolina Moreno (UV) i pel catedràtic del Departament de Biblioteconomia i Documentació Elías Sanz (Universitat Carlos III de Madrid, UC3M), ha estat defensada recentment a l’Institut Interuniversitari López Piñero de la UV. El tribunal va estar integrat per la professora Gema Revuelta, de la Universitat Pompeu Fabra (en qualitat de presidenta), Alicia de Lara, docent de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (secretària) i Manuel Pellicer (UV), com a vocal.

L’objectiu d’aquesta tesi se centra a estudiar la comprensió sobre la comunicació pública de la ciència que es fa a les universitats espanyoles, en concret, des dels gabinets de comunicació institucional i les Unitats de Cultura Científica i d’Innovació (UCC+i). La investigació desenvolupada en el marc d’aquesta ha generat dues ponències a congressos i quatre articles publicats en revistes científiques basats en metodologies qualitatives (entrevistes, observació participant) i quantitatives (qüestionaris, bibliometria i mètriques alternatives).

Amb els resultats obtinguts també s’ha dibuixat el perfil del personal investigador que participa en accions de comunicació institucional (home, personal docent i investigador funcionari, participant en activitats de divulgació) i les principals motivacions per participar en aquestes accions (sobretot el deure d’informar sobre investigacions finançades amb fons públics i aconseguir més suport social cap a la investigació), entre altres aspectes.

Satisfacció amb el periodisme científic a Espanya

Una altra de les qüestions que s’ha comprovat en el marc d’aquesta tesi és que hi ha una elevada satisfacció general dels investigadors amb els comunicadors i els periodistes, a qui avaluen amb un 8,62 i un 7,7 (sobre 10), respectivament. Les proves estadístiques apunten que les dones tendeixen a valorar millor que els homes l’exercici d’aquests professionals i que el personal investigador que ha participat en campanyes de comunicació tendeix a valorar millor aquests professionals que aquells investigadors o aquelles investigadores que no han fet tasques de comunicació.

Dos de cada tres investigadors o investigadores (66,9%) opina que la informació que s’ofereix als mitjans de comunicació sobre temes d’R+D+i ha millorat a Espanya en l’última dècada (només un 8,7% hi està en desacord). I quasi tots (96,1%) creuen que és necessari que hi haja un periodisme especialitzat en ciència i tecnologia per tractar correctament aquestes notícies.

Comunicació científica a Twitter

Aquesta investigació també s’ha centrat en la comunicació científica a través de xarxes socials, fonamentalment a Twitter. S’ha comprovat que hi ha certes reticències a utilitzar xarxes socials entre el personal investigador: el 74,6% opina que són un instrument útil per millorar la comunicació científica. Tot i això, menys de la meitat (un 41,4%) disposa d’un perfil actiu.

A més, s’han apreciat diferències de gènere i d’edat en la percepció de les xarxes socials. D’una banda, les investigadores han presentat una percepció més positiva de l’ús cooperatiu de les xarxes socials que els investigadors. De l’altra, s’ha observat una tendència a atorgar més importància a l’ús de les xarxes socials com més joves és són els/les investigadors/es.

Estudi de cas

A través de l’estudi de cas d’una UCC+i concreta (la de la UC3M) s’ha identificat que les publicacions científiques que s’han difós a través d’aquesta arriben a un nombre més gran de cites que la mitjana general de publicacions d’aquesta universitat. A més, s’ha comprovat que l’alt nivell de cites acadèmiques d’un treball científic no es correspon amb els criteris que segueixen els mitjans de comunicació per seleccionar els continguts, a diferència del que passa a les xarxes socials com Twitter, on els treballs més populars són aquells publicats en revistes de major visibilitat (classificades en el primer quartil de les diferents disciplines).

A través de l’anàlisi d’aquest estudi de cas, també s’ha comprovat que els congressos i els preprints són el tipus de documents científics amb més impacte als mitjans de comunicació, per damunt dels articles, els informes, les tesis i els llibres.

Tesi disponible en el repositori institucional Roderic de la UV fent clic ací.

Peu de foto annex: (D’esquerra a dreta). Gema Revuelta, Elías Sanz, Javier Alonso, Carolina Moreno, Alicia de Lara i Manuel Pellicer.

•