.jpg)
Un estudi internacional on ha participat el professor de la Universitat de València Sebastián Sánchez-Castillo ha analitzat els continguts dels comptes de Twitter de diferents líders polítics europeus durant els primers quaranta dies de la crisi causada per la pandèmia. L’ús que s’ha donat a aquest canal de comunicació va resultar ineficient per promoure mesures com la neteja de mans o la distància social. La investigació, en la qual també ha participat la Universitat Politècnica de València, conclou que aquestes figures polítiques no han sabut aprofitar les xarxes socials i els seus milions de seguidors per promoure el seu lideratge entre la població.
L’estudi, publicat en la revista Profesional de la Información, mostra que figures de la política europea com Pedro Sánchez, Conte, Macron o Johnson, no van aconseguir aprofitar la seua posició d’influència per difondre missatges que arribaren realment a la població i els animaren a complir les normes establertes per evitar contagis. Segons els autors, aquests polítics van perdre l’oportunitat de “mostrar-se utilitzant mascareta, respectant la distància social o proposar mesures d’higiene”.
Sebastian Sánchez en aquest sentit, ha destacat: “La política comunicativa europea durant els dramàtics primers quaranta dies de la pandèmia obligava a un discurs clar, contundent i coordinat dels responsables polítics. Però això no va ocórrer. El flux comunicatiu aTwitter dels líders europeus, responsables dels països més afectats, va resultar ser individualista i ineficaç davant el desafiament sanitari. Aquests líders van desaprofitar l’oportunitat per a ´predicar amb l’exemple´, que és un component fonamental de l’autèntic lideratge”.
Els resultats de la recerca mostren que líders europeus analitzats a penes van mostrar aspectes del confinament en la seua vida quotidiana. A més, destaquen aspectes com que la llargària dels vídeos del president espanyol era excessiva, i no permetia als seus seguidors entendre fàcilment els temes més importants. Mentrestant, Emmanuel Macron o Boris Johnson no van aparèixer en cap publicació portant mascareta.
Esteban Galán, investigador del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art al campus de Gandia de la UPV, assegura que “la novetat d’aquesta investigació rau en el fet que l’anàlisi se centra fonamentalment en l’estudi de la imatge que els líders van projectar a través de les fotografies i els vídeos que van publicar en els seus comptes personals durant les primeres setmanes de la pandèmia”. El caràcter internacional de la recerca ha facilitat que haja tingut una àmplia cobertura al Regne Unit i ha permès trobar patrons que es repeteixen entre els principals líders dels països europeus més afectats per la primera onada de la pandèmia. “Els resultats d’aquest estudi estan sent de gran utilitat per a continuar aquesta línia de recerca amb un segon treball en què s’analitzarà el paper que els mitjans públics d’Itàlia, França, Espanya i el Regne Unit han tingut en la construcció del relat sobre la pandèmia”, afegeix Galán.
En aquest article, en el qual participa LindseyDrylieCarey (Universitat Glasgow Caledonian), es mostren dades de la difusió, els temes, la presència de recomanacions de l’OMS o la posada en escena en les publicacions dels presidents Boris Johnson, Emmanuel Macron, Pedro Sánchez i Giuseppe Conte.
Per altra banda també s’analitza el cas deTedrosAdhanom, president de l’Organització Mundial de la Salut, que segons els autors va mostrar en ocasions “un comportament més propi d’un influencerd’Instagram que del director d’una organització global de salut en una de les pitjors crisis sanitàries en dècades”,per les seues publicacions citant celebritats i participant en discussions amb altres figures polítiques.
Els autors son conscients de la importància que té per a aquestes figures donar una imatge de autoritat i lideratge, i que la comunicació multidireccional que ofereixen les xarxes socials pot ser essencial per guanyar-se la confiança de la ciutadania. A pesar d’això, les estratègies de comunicació utilitzades tan sols consisteixen a reproduir missatges i imatges institucionals, que a penes aconsegueixen establir una comunicació eficient amb els ciutadans.
Article:
Drylie-Carey, Lindsey; Sánchez-Castillo, Sebastián; Galán-Cubillo, Esteban (2020). "Europeanleadersunmasked:COVID-19 communicationstrategythroughTwitter”. Profesional de la información, v. 29, n. 5, e290504.
https://doi.org/10.3145/epi.2020.sep.04
Peu de fotografia annex:
Sebastián Sánchez-Castillo (dreta) i Esteban Galán.
Imatges:
