Un equip investigador de la Universitat de València ha analitzat l’evidència científica disponible que assenyala que el càncer i la malaltia cardiovascular no són patologies independents, sinó que comparteixen importants mecanismes metabòlics i biològics. Aquesta síntesi del coneixement actual, publicada en la revista Seminars in Cancer Biology, proposa una visió integradora que podria contribuir a replantejar la prevenció i el tractament d’ambdues malalties.

La revisió ha sigut realitzada pel Laboratori d’Autofàgia i Nutrició Oncològica, un nou equip de recerca integrat en el Departament de Medicina Preventiva, Salut Pública, Ciències de l’Alimentació, Toxicologia i Medicina Legal de la Universitat de València, sota la direcció del professor Julio Madrigal-Matute.

L’article, la primera autora del qual és María Llena-Meler, revisa investigacions recents que mostren com alteracions en processos metabòlics clau, especialment en el metabolisme dels lípids, poden exercir un paper comú en el desenvolupament tant del càncer com de les malalties cardiovasculars. La doctora Noemí Rotllan, autora de correspondència, és experta en el tema, i hi treballa des de l’Hospital Sant Pau de Barcelona. Alberto Canfrán-Duque, també autor de l’article i expert en aterosclerosi, ho fa des del prestigiós Departament de Microbiologia del NYU Grossman School of Medicine.
 

En aquest primer treball del grup, publicat en format review, les autores i autors realitzen una síntesi crítica de la literatura científica sobre els mecanismes fisiopatològics que comparteixen el càncer i la malaltia cardiovascular. L’anàlisi posa el focus en les alteracions del metabolisme lipídic com un dels possibles nexes biològics entre les dues patologies.

“La principal aportació de l’article és integrar i revisar evidències que suggereixen que el càncer i les malalties cardiovasculars comparteixen bases metabòliques i mecanismes biològics clau, una qüestió que en els últims anys està cobrant cada vegada més rellevància en la recerca biomèdica”, explica Julio Madrigal. Aquesta perspectiva apunta al fet que les dues malalties poden entendre’s com a manifestacions diverses de desequilibris sistèmics en els quals intervenen lípids, inflamació i sistema immunitari.

Segons l’investigador, aquesta visió integradora obri noves línies d’estudi cap a teràpies metabòliques i immunològiques més precises, i cap a la identificació de biomarcadors comuns. També reforça la importància d’una medicina preventiva basada en l’estil de vida. “L’evidència acumulada suggereix que modificar hàbits com la dieta o el nivell d’activitat física pot influir en mecanismes biològics implicats en les dues patologies”, afirma.

Immunometabolisme: dieta mediterrània i exercici
L’article revisa com la desregulació del metabolisme lipídic apareix de manera recurrent tant en oncologia com en cardiologia. Durant dècades, ambdues malalties s’han estudiat de manera separada, malgrat que constitueixen les principals causes de mortalitat global: el 2022 van provocar 9,7 milions de defuncions i 19,8 milions, respectivament.

La literatura científica mostra, a més, que comparteixen nombrosos factors de risc, entre els quals hi ha l’obesitat, el sedentarisme i una alimentació poc saludable. També hi coincideixen processos biològics com la inflamació crònica, l’estrès oxidatiu i diverses alteracions del metabolisme lipídic, juntament amb una complexa interacció entre el sistema immunitari i el teixit adipós.

En aquest context, diferents estudis analitzats en la revisió indiquen que intervencions sobre l’estil de vida, com la dieta mediterrània, l’exercici regular o la restricció calòrica, poden reduir la inflamació sistèmica i millorar el perfil lipídic, cosa que podria tenir efectes beneficiosos en les dues malalties.

D’aquesta convergència sorgeix el concepte d’immunometabolisme: un camp emergent que integra oncologia i cardiologia, ja que estudia com metabolisme, inflamació i genètica funcionen com una xarxa interconnectada.

Una xarxa biològica compartida
Entre els punts de convergència identificats en aquesta xarxa biològica destaquen els lípids. Aquestes molècules compleixen funcions essencials en l’organisme: formen part de les membranes cel·lulars, emmagatzemen energia i participen en processos de senyalització cel·lular. No obstant això, l’excés o l’alteració d’aquests pot contribuir al desenvolupament de diverses malalties.

En el càncer, per exemple, les cèl·lules tumorals poden reprogramar el seu metabolisme lipídic per afavorir-ne el creixement i obtenir energia. En les malalties cardiovasculars, per la seua banda, l’excés de colesterol i triglicèrids contribueix a la formació de plaques ateroescleròtiques, és a dir, depòsits de greix que s’acumulen en les parets internes de les artèries i les estrenyen i endureixen.

El teixit adipós també exerceix un paper rellevant. Lluny de ser un simple magatzem d’energia, actua com un òrgan endocrí que produeix hormones i citocines. Quan s’expandeix en excés, com ocorre en l’obesitat, pot entrar en un estat d’estrès i inflamació crònica que atrau cèl·lules immunitàries i afavoreix l’alliberament de molècules proinflamatòries. Aquest entorn s’ha relacionat tant amb la resistència a la insulina com amb el dany vascular i el creixement tumoral.

Un altre element transversal és la inflamació crònica. En les artèries contribueix al desenvolupament de l’aterosclerosi, mentre que en els tumors afavoreix processos com la proliferació cel·lular, l’angiogènesi o l’evasió del sistema immunitari. En els dos contextos participen macròfags, cèl·lules clau del sistema immunitari el funcionament de les qual pot alterar-se en situacions d’inflamació persistent.

A més, la revisió aborda el paper dels ARN no codificants, molècules de material genètic que no produeixen proteïnes, però regulen quins gens s’activen o se silencien en les cèl·lules. Aquestes molècules actuen com a nodes reguladors que integren senyals metabòlics i immunològics i determinen processos, com la proliferació cel·lular, la inflamació o la mort cel·lular. Alteracions en aquests ARN s’han associat tant al càncer com a l’aterosclerosi, cosa que els converteix en possibles biomarcadors i dianes terapèutiques compartides.

En paraules del director del grup, Julio Madrigal-Matute, “aquest treball revisa evidències que estan emergint en diferents camps i que apunten a una connexió metabòlica entre càncer i malaltia cardiovascular”, i assenyala que aquesta línia de recerca s’està incorporant ja a les tesis doctorals del grup, amb l’objectiu d’impulsar una aproximació interdisciplinària entre nutrició, metabolisme, càncer i malaltia cardiovascular.

Referència de l’article: Llena-Meler M., Canfrán-Duque A., Madrigal-Matute J., Rotllan N. “Lipid metabolic alterations in cancer: Common pathophysiology with cardiovascular disease”. Seminars in Cancer Biology. 2026 Feb; 119:83-105. https://doi.org/10.1016/j.semcancer.2026.01.003