(D’esquerra a dreta). Leila Satari, Alba Guillén, Àngela Vidal-Verdú i Manuel Porcar.

L’equip liderat per Manuel Porcar, investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, centre mixt de la Universitat de València i del CSIC) ha rebut un premi IG Nobel a les investigacions insòlites pel seu treball al voltant de la càrrega bacteriana continguda en xiclets pegats a terra durant setmanes i l’evolució d’aquesta, en cinc països diferents. L’article va ser firmat l’octubre de 2020 en Scientific Reports, signat per Leila Satari, Alba Guillén, Àngela Vidal-Verdú i Manuel Porcar mateix.

Els IG Nobel, fallats el 9 de setembre, són una paròdia als prestigiosos Premis Nobel –de fet, s’atorguen en dates pròximes– i estan promoguts pels editors de la revista d’humor científic Annals of Improbable Research. Des de 1991, premien investigacions que primer fan riure, però que fan pensar. El treball liderat per Manuel Porcar ha rebut el premi en la categoria ‘Ecologia’.

“Ha sigut una sorpresa rebre el premi IG Nobel, però també ho veiem com un reconeixement a la tasca original i que pot ser divertida de molts ecòlegs i gent que participa en la bioprospecció i que ens passem la vida viatjant amb un tub estèril a les maletes per agafar mostres d’arreu del món i contribuir a expandir l’arsenal de soques microbianes i de productes naturals que tenen una enorme ventall d’aplicacions industrials i biomèdiques”, explica Manuel Porcar.

Segons l’investigador, “els xiclets podrien ser vectors de malalties bacterianes molt de temps després de ser llançats a terra. Hem trobat bacteris que poden servir per a netejar els xiclets, perquè se’ls mengen!”. L’expert afig que “els xiclets tenen una càrrega bacteriana que evoluciona d’un microbioma oral a un d’ambiental en qüestió de setmanes. Els bacteris orals aguanten sorprenentment molt de temps una vegada el xiclet està en terra. A més, molts dels bacteris que hem aïllat dels xiclets més vells tenen potencial per a bioremeiar el xiclet, és a dir, degradar-lo”.

L’equip d’investigació de l’I²SysBio apunta que aquests residus de llarga durada s’han utilitzat per a l’anàlisi genètica humana en criminologia i arqueologia, i a més remarca que les seues troballes tenen implicacions per a una àmplia gamma de disciplines, inclosa la medicina forense, el control de malalties contagioses o la ja comentada bioremediació de residus de xiclet.

La recerca va demostrar també que la càrrega bacteriana dels xiclets canvia en qüestió de setmanes i que els bacteris orals aguanten sorprenentment molt de temps quan el xiclet està en terra. Aquesta recerca es pot aplicar en medicina forense o control de malalties contagioses.

L’estudi se centrava en la distribució de bacteris segons la profunditat a la qual es troben (capes superficials, intermèdies i inferiors del residu), la capacitat de biodegradació dels ingredients dels xiclets i les successions microbianes després de passar tres mesos d’exposició a l’aire lliure. S’ha analitzat la diversitat bacteriana de les mostres a través de Seqüenciació Massiva d’ADN (NGS en les seues sigles en anglès).

Els xiclets són residus que romanen durant molt de temps en superfícies d’interiors, a l’aire lliure, apegats en edificis o inclús en obres d’art. Per a aquest estudi l’equip va recollir un total de deu mostres, dues a Espanya, França i Singapur, i una a Grècia i Turquia. Totes s’arreplegaren del terra amb una rasqueta esterilitzada i van ser transportades al laboratori, on es conservaren a una temperatura de -80 ºC fins a la seua anàlisi.

L’article firmat per Leila Satari, Alba Guillén, Àngela Vidal-Verdú i Manuel Porcar descriu una caracterització completa sobre el contingut bacterià del xiclet mitjançant tècniques dependents del cultiu i independents, a diferència d’altres investigacions que se centren en la millora a l’hora de netejar els xiclets llançats a terra, a fer-los menys adhesius, solubles amb aigua o degradables. A més, l’equip remarca que aquest material adhesiu “pot contindre una fracció important de la microbiota oral, toxines i alguns patògens com Streptococcus spp. i Actinomyces spp., que romanen atrapats en el residu apegalós i on la seua supervivència al llarg del temps ha rebut molt poca atenció”.

Article: Satari, L., Guillén, A., Vidal-Verdú, À. et al. «The wasted chewing gum bacteriome». Sci Rep 10, 16846 (2020). https://doi.org/10.1038/s41598-020-73913-4

Enllaç a l'acte dels IG Nobel 2021 ací.