.jpg)
Una investigació de l’Estructura de Recerca Interdisciplinària (ERI) de Lectura de la Universitat de València (UV) afirma que per a l’aprenentatge de ciències en estudiantat universitari és més eficient integrar les preguntes en el desenvolupament del text que acumular-les al final. Aplicar aquest mètode, tal com va fer la investigadora Alba Rubio per a aquest estudi publicat en la revista Instructional Science, ha resultat en un aprenentatge més centrat i curós, i que ajuda a recordar millor allò que s’ha après.
Incloure les preguntes en el desenvolupament de textos complexos de ciències ha demostrat ser útil per a l’estudiantat, cosa que l’ajuda a distingir la informació rellevant i a donar més profunditat a una primera lectura. A més, ajuda a entendre millor allò que s’ha estudiat. Amb aquest sistema l’alumnat és més eficient a l’hora de localitzar i distingir la informació necessària, ja que no cal esforçar-se a recordar on la informació pot estar una vegada arriben a les qüestions finals.
Per a fer aquest estudi, s’ha comptat amb la cooperació tant de Marian Serrano Mendizábal com d’Eduardo Vidal-Abarca, també de l’ERI Lectura, tots integrants del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la UV. Marian Serrano Mendizábal afirma que amb aquest estudi “es demostra que les preguntes inserides en els textos dirigeixen els recursos cognitius de l’alumnat a la informació clau i poden ajudar-lo a connectar-la amb els seus coneixements previs, i aquesta és la base de l’aprenentatge”.
Tot i la major eficàcia, s’ha demostrat que aquest sistema d’aprenentatge no és aplicable a tot el sistema educatiu, ja que ja es va comprovar que aplicar-lo en xiquets era contraproduent. Hi ha una falta de recerca en el camp de canvis en els mètodes d’aprenentatge, per la qual cosa, sense una comparativa d’aquest sistema amb altres mètodes, no es pot confirmar que aquest sistema siga sempre el més eficient per als universitaris. Tot i així, es planteja que aquest mètode no universal ha demostrat ser útil i s’hauria de tindre en compte en la redacció de materials docents.
La base d’aquest treball són els resultats d’un examen fet a 76 alumnes de Magisteri de la Universitat de València sobre un text que van estudiar cinc dies abans. La classe es va dividir en dos grups, els que tenien les preguntes integrades i els que tenien totes al final. Els resultats mostren com els i les estudiants del primer grup van processar la informació de manera més profunda, van encertar més preguntes i van saber identificar millor la informació rellevant.
Per a aquest estudi s’ha comptat amb l’eina de recerca Read&Learn, que a més de registrar el temps de lectura, amaga el text i el divideix en seccions curtes. Per descobrir cada fragment cal clicar en la frase, per la qual cosa així es controla les vegades que es fa clic i en quin tipus d’informació s’inverteix en cada pregunta, ja que aquests fragments estan diferenciats per l’estudi entre rellevants i irrellevants.
Article: Rubio, A., Vidal-Abarca, E. & Serrano-Mendizábal, M. «How to assist the students while learning from text? Effects of inserting adjunct questions on text processing». Instr Sci 50, 749–770 (2022). https://doi.org/10.1007/s11251-022-09592-7
