.jpg)
Un estudi dels catedràtics del Departament de Genètica de la Universitat de València Rubén D. Artero i Manuel P. Alonso, juntament amb la investigadora Ariadna Bargiela de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA (Hospital Clínic Universitari de València), ha mostrat resultats prometedors per al tractament de la distròfia miotònica tipus 1 (DM1). L’estudi, publicat en Molecular Therapy Nucleic Acids, ha identificat un miRNA (xicoteta molècula d’ARN) que modula l’expressió de gens i que està relacionat amb la causa primària de la malaltia.
La DM1 és una malaltia neuromuscular estranya, d’origen genètic, que afecta una de cada 10.000 persones al món. Té unes característiques clíniques molt heterogènies, i afecta a nombrosos òrgans i funcions –com la muscular, respiratòria, cardíaca, gastrointestinal i cognitiva–, i redueix la qualitat i temps de vida dels pacients. Aquesta patologia, encara que és més prevalent en adults, també presenta formes clíniques pediàtriques. Actualment només es disposa de fàrmacs pal·liatius per a reduir l’impacte d’alguns dels seus símptomes.
La investigació ha sigut desenvolupada per Bargiela, Artero i Pérez, també personal investigador del Grup de Genòmica Traslacional Humana d’INCLIVA-Universitat de València (BIOTECMED) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Estranyes (CIBERER), de l’Institut de Salut Carles III.
“En treballs anteriors havíem descrit que MSI2 representava una diana terapèutica per al tractament de la distròfia miotònica tipus 1. Aquesta proteïna es troba augmentada en la malaltia. Per mitjà de diferents estratègies, incloses oligonucleòtids antisentit (xicotetes molècules de DNA i/o RNA sintètic que s’uneixen de manera específica a un RNA dins de la cèl·lula bloquejant la seua funció), havíem demostrat que la seua inhibició era suficient per a revertir fenotips associats amb l’atròfia muscular, un símptoma que afecta els pacients i la causa molecular dels quals no era clara fins a hui”, explica Ariadna Bargiela.
“El que cercàvem amb aquest treball era trobar les causes per les quals MSI2 estava augmentat en DM1, ja que, d’eixa forma, es generaven noves dianes terapèutiques sobre les quals actuar per a reduir MSI2. A més, en aquest cas, aconseguim arribar a la identificació de la causa primària d’aquesta desregulació, que és el gen DMPK, on es troba la mutació responsable de la malaltia”, afig la investigadora.
El treball empra models cel·lulars de pacients, anàlisis d’expressió i manipulació experimental d’aquests reguladors per a demostrar el seu impacte funcional. En conjunt, el treball revela un nou mecanisme molecular i apunta al fet que recuperar miR-107 podria tindre un potencial terapèutic. El grup d’investigació continua treballant des d’una perspectiva traslacional en el desenvolupament de oligonucleòtids antisentit contra MSI2 com a estratègia terapèutica.
L’estudi ha obtingut finançament de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII) a través del projecte PI21/00311 i un contracte Miguel Servet (CP24/00016) concedits a la doctora Bargiela i de la Generalitat Valenciana mitjançant els projectes PROMETEU/2020/081 i CIPROM/2023/22 dels quals Rubén Artero és investigador principal. Part de l’equipament emprat en aquest treball ha sigut finançat per la Generalitat Valenciana i cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (OP ERDF of Comunitat Valenciana 2014-2020).
Referència article: Moreno, N., Sabater-Arcis, M., Espinosa-Espinosa, J., Mulet-Rivero, L., García-España, E., González-García, J., Seoane-Miraz, D., Wood, M. J. A., Varela, M. A., Ohana, J., Sevilla, T., Perez Alonso, M., Bargiela, A., & Artero, R. (2025). miR-107 represses DMPK and is sequestered by CUG repeats triggering the MSI2/miR-7 pathogenesis axis in myotonic dystrophy. Molecular therapy. Nucleic acids, 36(3), 102584. https://doi.org/10.1016/j.omtn.2025.102584
