ArtCreationsDesignPhoto/Shutterstock

Lucía B Palmero Jara, Universitat de València; Eva Mª Rosa Martínez, Universitat de València; Javier Roca, Universitat de València; Marina Pi-Ruano, Universitat de València i Pilar Tejero Gimeno, Universitat de València

Hi ha qui gaudeix llegint i qui prefereix veure sèries o jugar a videojocs. Però la lectura és realment una alternativa d'oci com una altra qualsevol, sobretot quan pensem en l'oci juvenil i adolescent? Des de la perspectiva de la neurociència, la resposta és clara: llegir és molt més.

No es tracta només d'entreteniment. La lectura destaca per activar processos cognitius específics que, especialment quan el cervell està desenvolupant-se, poden marcar diferències importants en l'edat adulta.

Llegir: un repte per al cervell en construcció

Una de les claus per a entendre la importància de la lectura durant l'adolescència és que el cervell encara està en ple desenvolupament. Al llarg d'aquesta etapa es produeix una intensa reorganització de les xarxes neuronals destinades a enfortir el raonament, la planificació i el control de la conducta. Una de les estructures cerebrals clau en aquest procés és l'escorça prefrontal, una regió associada a les anomenades funcions executives, responsables de mantenir l'atenció, inhibir les distraccions i controlar el processament de la informació. Algunes experiències durant aquesta etapa poden actuar com un catalitzador del desenvolupament cognitiu i afavorir la consolidació d'aquestes capacitats.

Comprendre un text llarg exigeix posar en marxa molts dels processos mentals que el cervell adolescent està afinant: mantenir l'atenció durant un temps prolongat, recordar informació prèvia, establir relacions entre idees, fer prediccions, detectar inconsistències i construir activament el significat de la història. Lluny de ser una activitat passiva, la lectura implica un esforç cognitiu considerable.

Precisament per aquesta exigència cognitiva, llegir no sempre genera un enganxada immediata comparable a la d'altres activitats més passives. Moltes activitats d'oci digital ofereixen recompenses ràpides i canvis constants d'estímul, mentre que la lectura exigeix un període inicial de concentració i implicació abans que aparega la recompensa narrativa.

Arribar a l'estat de flux en la lectura

Ara bé, quan la pràctica lectora es consolida, ocorre una cosa interessant: llegir comença a fluir. A mesura que s'automatitzen els processos de descodificació de paraules, l'accés al seu significat i la integració d'informació necessària per a comprendre el text, disminueix l'esforç cognitiu i augmenta la immersió en la història. L'atenció deixa aleshores de centrar-se a desxifrar frases i es dirigeix a la comprensió del món narratiu i dels personatges. És en aquest moment quan apareix allò que molts lectors descriuen com el plaer de la lectura.

Quan la lectura és una activitat freqüent, no sols aporta gaudi: també impulsa el desenvolupament cognitiu. De fet, la seua associació amb el progrés en l'adolescència és especialment rellevant, ja que supera fins i tot factors com el nivell educatiu dels pares.

A banda, som més capaços de comprendre els pensaments i els estats emocionals d'altres i d'entendre i analitzar els nostres propis processos mentals, avaluar la informació i distingir, per exemple, entre arguments sòlids i fluixos. La nostra capacitat crítica s'enforteix, cosa que ens protegeix davant boles i desinformació.

No totes les formes d'oci activen aquests processos amb la mateixa profunditat.

Val llegir qualsevol cosa?

La ficció literària, com les novel·les o altres relats amb personatges poc predictibles i situacions ambigües, afavoreix especialment la comprensió dels estats mentals i emocionals dels altres, ja que implica el lector en mons socials complexos. Altres textos informatius o de divulgació contribueixen més al desenvolupament del raonament.

L'ideal és llegir allò que a un li agrade més, però com més ampla siga la varietat i la qualitat dels textos, més habilitats diferents estarem desenvolupant.

Què cal fer si no ens agrada llegir

Així i tot, la lectura no és una cosa que resulte igual d'abellidora o atractiva a tothom. La recerca en psicologia apunta que, en activitats exigents, la pràctica primerenca i freqüent pot ser clau perquè acabe sent gratificant. La lectura no n'és una excepció. Si hem tingut contacte amb la lectura a edats primerenques, és probable que experimentem sentiments positius respecte als llibres, mentre que si les experiències primerenques han sigut negatives (hem llegit per obligació coses que no ens interessaven, o hem patit i ens hem avorrit llegint), la nostra motivació serà molt menor.

Per això és tan important que en els centres educatius, les aules i les llars tinguem accés a tota mena de llibres i puguem triar què llegir, compartir moments de lectura o trobar històries que connecten amb els nostres interessos i preocupacions.

Per a qui sent que “llegir no és el meu fort”, és important tenir en compte que la dificultat inicial no indica falta de capacitat, sinó que forma part del procés. Amb l'experiència, la comprensió es torna més àgil i la lectura, menys exigent, per la qual cosa convé no abandonar abans que comence a resultar atractiva. De fet, fins i tot els qui presenten més dificultats lectores poden beneficiar-se de la lectura.

I si no llegim, no passa res?

En última instància, les trajectòries lectores, com les mateixes trajectòries vitals, són diverses, i les habilitats poden desenvolupar-se de múltiples formes amb el temps. Però no convé perdre de vista el que hi ha en joc.

Especialment en l'adolescència, llegir no és només una pràctica cultural necessària, sinó també una manera d'exercitar l'atenció, la imaginació, el raonament i el pensament complex en una etapa en què el cervell està en plena construcció.

Si no llegim, no sols perdem un passatemps: renunciem també a una poderosa eina per al desenvolupament cognitiu i per a una formació cultural, crítica i ciutadana plena.s

Lucía B Palmero Jara, Profesora Ayudant Doctora de Psicologia Bàsica, Universitat de València; Eva Mª Rosa Martínez, Professora Titular del Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de València, Universitat de València; Javier Roca, Catedràtic d'Universitat en l'àrea de Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Universitat de València; Marina Pi-Ruano, Professora ayudant doctora en Dep. Psicologia Evolutiva i de l'Educació, Universitat de València i Pilar Tejero Gimeno, Professora de Percepció i Atenció, i de Psicologia de la Memòria, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.