Francesc Granell Sales, investigador de la Universitat de València, ha analitzat la representació del rei Jaume I en la cultura visual durant el període 1338-1538. A partir de manuscrits, pintures o actes i cerimònies, l’estudi mostra com el monarca va ser percebut com a fundador, guerrer i legislador amb una aura particular, pròpia dels sants, segons els interessos dels poders religiós i civil. Aquest estudi és clau per a entendre la creació i evolució del mite de Jaume I.

La “cultura visual” és el conjunt de manifestacions artístiques figuratives i arquitectòniques, així com d’actes performatius i objectes comuns que no s’adapten a la idea tradicional de l’art. L’estudi analitza l’ús pragmàtic de la memòria de Jaume I, en un context de coexistència entre cristians i musulmans amb episodis de violència i discriminació.

Entre la dotzena de representacions que cita l’expert, destaca la taula de la Batalla del Puig del Retaule de Sant Jordi del Centenar de la Ploma, conservada al Victoria and Albert Museum de Londres i datada cap a l’any 1400. Aquesta taula es trobava a l’església de Sant Jordi de València que s’ubicava a l’actual Plaça Rodrigo Botet. L’anàlisi d’aquesta taula en relació amb la festa del 9 d’Octubre és una de les contribucions més rellevants de la tesi perquè l’autor demostra que l’obra formava part del cerimonial de la commemoració de la conquesta.

A més, el 9 d’Octubre a València rememorava Jaume I a través de l’estendard, que en l’edat mitjana evocava la presència del rei mateix. Un exemple d’estendard quadribarrat que s’exhibia en la festa del 9 d’Octubre es troba al Museu Històric Municipal de la Ciutat (a l’actual Ajuntament).

Alhora, també el Consell municipal de València, a petició de Pere el Cerimoniós, va instaurar l’aniversari per la mort de Jaume I per mitjà d’una processó cívica en 1372, però l’acte no s’ha trobat documentat posteriorment. Aquesta commemoració la va continuar duent a terme la Catedral de València, que establí celebrar-la perpètuament dins del temple a partir de l’any 1416.

Entre els documents que recordaven el monarca, també es poden citar dos manuscrits dels Furs de València que representen Jaume I; un conservat a l’Arxiu Municipal de València i l’altre, a l’Arxiu de la Catedral, i els dos datats al segle XIV; o un llibre de privilegis de l’Arxiu Municipal d’Alzira, datat cap a 1380 i que mostra Jaume I en el foli 1r, com a David músic tocant l’arpa.

La tesi doctoral de Francesc Granell, L’aura de la memòria. La imatge de Jaume I en la València baixmedieval (ca. 1338 – ca. 1538), dirigida pel catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València Amadeo Serra Desfilis, també cita entre els objectes de la cultura visual que recordaven el conqueridor, les que pogueren ser les seues armes, incorporades a la Catedral de València l’any 1416, és a dir, quasi un segle i mig després de la seua mort i que hui es conserven al Museu Històric de València.

El Liber instrumentorum és un manuscrit il·luminat que incorpora documents sobre donacions o rendes a la Catedral de València per part de Jaume I i altres reis de la Corona. La miniatura del foli 6é mostra Jaume I amb Hug de Llupià, el bisbe de València, els dos agenollats orant davant la Mare de Déu. A més, cal esmentar l’Aureum Opus de Lluís Alanyà, un còdex imprés el 1515 de caire enciclopèdic i luxós, que recollia els privilegis atorgats per Jaume I, així com la història de la conquesta de València extreta del Llibre dels Fets.

Cultura visual desapareguda

Com a imatge desapareguda, hi havia una del rei dibuixada i pintada a l’entrada de la confraria de Sant Jaume i documentada en 1470. Aquest edifici estava on actualment es troba el convent de la Puritat i de Sant Jaume. A l’església de la casa confraternal hi havia un fresc, encarregat en 1507 al pintor Antoni Cabanes, que mostrava Jaume I fundant la confraria. Entre les pintures desaparegudes, n’hi havia una altra a l’entrada de l’hospital de Sant Vicent de la Roqueta i documentada per cronistes i erudits d’època moderna.

Monestir del Puig

En l’església del Monestir de la Mare de Déu del Puig, hi ha un baix relleu escultòric que no representa el rei Jaume I, però que fa memòria del monarca, ja que en l’edat mitjana es creia que fou una imatge miraculosa que aparegué en el Puig després de la conquesta cristiana. Es tracta d’una icona que avalava la presència del cristianisme amb anterioritat a l’establiment dels musulmans al Sharq al-Andalus.

Arquitectura

“El record de Jaume I per mitjà de l’urbanisme i l’arquitectura està molt present en el període. Les cròniques donen compte de la presència de Jaume I en molts espais de la ciutat fins al punt que fan una mena d’arqueologia de la conquesta: reviuen l’efemèride bèl·lica identificant elements del paisatge urbà”, explica Francesc Granell.

Aquest estudi revisa la documentació històrica existent, però també ofereix nou material d’arxiu rellevant per a la matèria. En aquest sentit, com afirma el director de la tesi, Amadeo Serra Desfilis, “la tesi de Granell reconsidera la imatge pòstuma del rei Jaume I amb la voluntat de proposar noves claus de lectura i qüestionar els supòsits que les investigacions havien donat per vàlids fins ara”.

Peus de foto:

- La batalla del Puig del Retaule de Sant Jordi del Centenar de la Ploma.

- Jaume I com a David músic en el llibre de privilegis d’Alzira.

• 
•