.jpg)
Jorge Ramón, investigador del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València, ha explorat, a través de la premsa satírica del final del segle XIX, com va evolucionar la percepció social i mediàtica de l’epidèmia de còlera de 1885 a València –que va matar 4.919 persones, un 3,45% de la població censada– a mesura que es difonia per la ciutat i el seu entorn. L’estudi constata que inicialment els setmanaris es burlaven de la malaltia amb una perspectiva altiva, en què es consideraven simples observadors, però a mesura que augmentaven els casos, van denunciar la vulnerabilitat de les classes més exposades a la pandèmia.
“En plena primera onada de la Covid-19, em vaig aproximar a altres pandèmies mundials que havia patit València en el passat i, en concret, el greu brot de còlera que el va afectar el 1885. El meu interès residia en com, a mesura que la situació es va agreujar a la ciutat, es va transformar la percepció social i mediàtica de la malaltia, dels seus efectes sobre les persones i de les respostes polítiques a ella”, destaca Jorge Ramón.
En un article publicat en la revista Historia Contemporánea, l’investigador ha analitzat diversos continguts de premsa satírica local (La Moma i La Traca), juntament amb alguns informes sanitaris del consistori valencià. La Traca, una de les revistes de més tirada de la ciutat i que es caracteritzava per la seua jocositat i les múltiples polèmiques que l’envoltaven, va ridiculitzar les accions institucionals que es van utilitzar davant de l’epidèmia del 1885. També va posar al punt de mira tot allò que considerava mostra de superstició popular.
Durant l’epidèmia, les revistes van apostar pel “sarcasme, la ridiculització i la deformació grotesca”, però les maneres d’aplicar-lo van variar al llarg dels mesos. La desigualtat social, reforçada per diferents exposicions i comportaments davant la malaltia, la falta d’infraestructures sanitàries o la imbricació amb l’entorn agrícola proper eren creixentment problematitzades amb vista a projectes urbanístics futurs hipotètics.
Davant les dificultats per poder esquivar la malaltia i fer-ne humor, els setmanaris van optar per burlar-se de les mesures institucionals i la seua eficiència. En bona mesura, això fou causat per la seua proximitat amb diversos corrents del republicanisme, crítiques amb el sistema polític imperant (la Restauració) i els seus principals trets, la monarquia i el “torn dinàstic” entre conservadores i liberals. En una època en què el tractament del còlera era incert, el malestar popular podia dirigir-se cap a pràctiques concretes com els cordons sanitaris o els assajos de vacunació del doctor Ferrán, que desencadenaven temors i incerteses entre la població, però també esperances de frenar l’avenç de l’epidèmia. Al juliol de 1885 hi havia uns 200 morts al dia.
Així mateix, l’estudi explica que el trànsit dels mitjans des de la desdramatització de la pandèmia cap a una reivindicació d’una atenció mèdica i política racional cap als sectors socials més desafavorits també es va produir en latituds llunyanes, com Rosario (Argentina). A més, el treball contextualitza aquests processos en l’entramat jurídic de la Restauració, basat en un sistema de llibertats vigilades que podia comportar multes, segrestos de números i empresonaments d’aquells que criticaren obertament les autoritats i les seues actuacions.
Article: Ramón Ros, Jorge. (2022). «Cordons, vírgules i anguiles» en la ciudad. Sátiras y respuestas políticas a la epidemia de cólera de 1885 en Valencia. Historia Contemporánea. 70. 717-751. DOI: https://doi.org/10.1387/hc.21956
Peus de foto annex:
1. Caricatura del poble martiritzat pel còlera i la gestió política conservadora. La Moma, 13 de juny de 1885.
2. Mapa que indicava la intensitat per províncies del còlera del 1885 segons el nombre de víctimes mortals. Philip Hauser, Atles epidemiogràfic del còlera de 1885 a Espanya, Impremta i Foneria de Manuel Tello, Madrid, 1887 (Biblioteca Nacional d’Espanya).
Imatges:
