.jpg)
Una investigació liderada pel professor Juan Carlos Meléndez, del Departament de Psicologia Evolutiva de la Universitat de València (UV), conclou que en la desesperança (conjunt d’esquemes cognitius negatius sobre el futur basant-se en les dimensions afectiva, motivacional i cognitiva), no tots els seus factors influeixen en la soledat en adults majors. Així, els motivacionals i cognitius sí que influeixen, no l’afectiu. En l’estudi han participat 138 persones de la ciutat de València, amb edats entre els 65 i els 90 anys, i una edat mitjana de 73,67.
“Els principals resultats suggereixen que la pèrdua de motivació manifestada en les decisions de no voler esforçar-se per alguna cosa desitjada, rendir-se o no voler aconseguir res en especial (factor motivacional) i les expectatives futures i anticipacions negatives respecte a la vida (motivació cognitiva) tenen un paper especialment destacat sobre el sentiment de soledat en adults majors, mentre que l’esperança, la fe i l’entusiasme no semblen contribuir a la soledat (factor afectiu)”, explica Juan Carlos Meléndez.
A més, afegeix que podria resultar paradoxal, però que quan s’aprofundeix en el significat d’aquests factors, l’afectiu abraça aspectes relacionats més amb l’absència d’esperança que amb la desesperança mateix, mentre que els factors motivacional i cognitiu es defineixen des d’un punt de vista basat en les expectatives negatives per se, més que en l’absència d’expectatives positives. “D’aquesta manera, observem com en relació amb la desesperança, la solitud té més a veure amb la presència de desesperança que amb l’absència d’esperança.”
La investigació parteix del fet que la desesperança i la soledat són dos fenòmens amb un fort impacte durant l’envelliment a causa de l’elevada incidència i la implicació psicològica. Donat que la desesperança, concretament la pèrdua de motivació i les expectatives negatives sobre el futur, són qüestions crítiques per al desenvolupament de sentiments de soledat en els adults majors, és rellevant atendre aquestes variables per poder aplicar programes de prevenció de la soledat.
L’estudi, en què també participen les investigadores Encarnación Satorres, Mireia Abella, Elena Real (Facultat de Psicologia), Iraida Delhom (Universitat Internacional de València) i Giulia Barbieri (Università de Pavia), apunta que la desesperança podria afectar les relacions socials i la percepció sobre la qualitat d’aquestes de diferents maneres. “Una persona desesperançada probablement s’allunye de les relacions socials o no intente establir-les; mentre que els altres també es poden allunyar d’algú que no té esperança. D’altra banda, la persona desesperançada podria abandonar altres objectius o obligacions vitals, cosa que crearia conflictes o interrupcions en les relacions socials”, explica Juan Carlos Meléndez.
Estat civil i soledat
L’estat civil també té una relació significativa amb la solitud: les persones vídues semblen presentar més nivells de soledat que les casades i les solteres, mentre que no semblen existir diferències significatives entre aquestes dues últimes condicions. “Tenint en compte que la soledat és una experiència subjectiva, possiblement s’experimenten sentiments desplaents més grans de buit i aïllament quan es produeix una pèrdua d’una relació significativa i nuclear (viudetat), que quan no s’ha experimentat aquesta situació vital i, per tant , no s’ha patit aquesta pèrdua (solteria)”.
Aquest article ha estat publicat per la Revista Española de Geriatría y Gerontología. En l’estudi el 59,4% de les persones participants eren dones; el 56,5% estava casada o casat;, un 28,3%, en situació de viudedat i un 15,2%, no vivia en parella. També el 12,4% tenia un nivell escolar de primària; el 54,3% de secundària i el 33,3% universitari.
Sobre aquesta investigació es va presentar un pòster al II Congrés Virtual de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia: “Nous reptes per a l’envelliment”, que es va celebrar del 2 al 4 de juny de 2021. El treball va rebre el premi a la millor comunicació en forma de pòster Premi Salgado Alba 2021 de l’Àrea de Ciències Socials i del Comportament.
Article: Juan C. Meléndez et al. «La desesperanza como predictora de la soledad en adultos mayores». Revista Española de Geriatría y Gerontología 57 (2022) 85-89. DOI: https://doi.org/10.1016/j.regg.2022.01.002
