Empar Lurbe, catedràtica de Pediatria de la Universitat de València, Cap de servei de Pediatria de l’Hospital General de València i coordinadora de la xarxa internacional COST HyperChildNET, finançada pel Programa Horitzó 2020, acaba de rebre el reconeixement internacional d’investigació amb el premi concedit per la Societat Internacional d’Hipertensió Arterial. La distinció reconeix una trajectòria desenvolupada durant anys i les contribucions de la investigadora en el camp de la hipertensió arterial en xiquets i adolescents.

Aquest àmbit de recerca, la hipertensió arterial en xiquets i adolescents, és considerat actualment estratègic a causa del creixement de la patologia en la població pediàtrica, que s’ha agreujat com a conseqüència de la pandèmia actual provocada pel virus COVID-19.

La cerimònia de lliurament d’aquest i els altres set premis ha tingut lloc el dimarts 13 d’abril durant la sessió plenària del Congrés de les Societats Internacional i Europea d’Hipertensió Arterial, celebrat entre el 11 i el 14 d’abril i amb l’assistència en línia de 5.000 congressistes de tot el món. El lliurament de premis es va realitzar no només en anglès, l’idioma oficial del congrés, sinó que també es va traduir en línia al xinès, donat l’interès per l’acte.

La hipertensió causa 7,1 milions de morts a l’any al món i contribueix en gran mesura a malalties cardiovasculars i renals com la cardiopatia isquèmica, l’accident vascular cerebral i la malaltia renal crònica. Les malalties lligades a la hipertensió arterial són la primera causa de mortalitat a Europa, amb un impacte econòmic anual d’uns mil milions d’euros. Tot i que el major impacte es produeix en edat adulta i avançada, la pressió alta també es dóna en edats primerenques, un factor de risc cardiovascular al qual s’ha prestat relativament poca atenció.

La xarxa HyperChildNET mantéuna xarxa europea sostenible i multidisciplinària que investiga els factors que afecten la pressió arterial elevada en xiquets i que pot proposar i implementar accions correctives i preventives tant a nivell global com local. La proposta que coordina la Universitat de València implica personal investigador, mèdic, especialista, gestor, així com també pacients, organismes reguladors, empreses farmacèutiques i de nutrició i fabricants de dispositius mèdics.