Logo de la Universitat de València Logo Unitat de Cultura Científica i de la Innovació - Càtedra de Divulgació de la Ciència Logo del portal

La Universitat lidera una investigació que demostra que la dieta dels neandertals siberians incloïa plantes i animals

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 8 de juny de 2021

Els neandertals, cosins extints dels humans moderns, ocuparen Euràsia occidental abans de desaparéixer i tot i que es creia que s’estenien fins a Uzbekisan, els últims anys s’ha descobert que arribaren dos mil quilòmetres més a l’est, fins les muntanyes d’Altai a Sibèria. Un equip d’investigació internacional liderat per Domingo Carlos Salazar, investigador d’excel·lència CIDEGENT de la Universitat de València, publica hui en la revista Journal of Human Evolution el primer intent de documentar la dieta d’un neandertal mitjançant una combinació única d’anàlisi d’isòtops estables i identificació de microrestes vegetals d’un mateix individu.

Domingo Carlos Salazar García junt a la reconstrucció d’un individu neandertal.

 

L’anàlisi dels ossos neandertals i dels càlculs dentals de Sibèria fa llum sobre la seua ecologia dietètica, en el límit oriental de la seua expansió. Es tracta d’una regió molt dinàmica on els neandertals també interactuaven amb els seus enigmàtics cosins asiàtics, els denisovans. El treball es refereix tant a Sibèria occidental, on hi ha estudis que expliquen que els humans moderns van respondre amb alta mobilitat, i a la part oriental, on falten treballs que analitzen el comportament i subsistència dels neandertals, els quals varen habitar aquesta estepa forestal siberiana, que és més àrida i freda que l’occidental. L’estudi de les dietes dels neandertals orientals permet comprendre els seus comportaments, la mobilitat i potencial adaptabilitat.

Un equip d’investigació d’Espanya, Alemanya, Canadà, Holanda i Rússia, liderat pel metge i historiador Domingo Carlos Salazar García de la Universitat de València, va agafar mostres òssies i càlculs dentals de restes neandertals datats en 60.000 i 50.000 anys abans del present del jaciment de Chagyrskaya a les muntanyes d’Altai al sud de Sibèria, situat a només 100 km de la cova Denisova. Les anàlisis dels isòtops estables de carboni i nitrogen d’una mandíbula (Chagyrskaya 6) van revelar que aquest individu tenia un nivell tròfic relativament alt en comparació amb la xarxa alimentària local, fet que indica que consumia una gran quantitat de proteïna animal de la caça d’animals grans i mitjans. Usant microscòpia òptica, els investigadors van identificar un conjunt divers de partícules microscòpiques de plantes preservades en el càlcul dental dels mateixos individus, així com d’altres del jaciment. Aquestes microrestes vegetals indiquen que els habitants de Chagyrskaya també van consumir diverses plantes diferents.

Aquests resultats poden ajudar-nos a respondre a un enigma de llarga tradició sobre els neandertals d’Altai: la regió era molt temptadora com perquè els neandertals colonitzaren l’àrea almenys dues vegades, però les dades genètiques indiquen que a penes aguantaven i vivien només en grups reduïts que estaven constantment en risc d’extinció. Les dades dietètiques ara indiquen que aquest patró d’habitació inusual probablement no el va causar la falta d’adaptació de la seua dieta a l’entorn local. En canvi, altres factors com el clima o la interacció amb altres homínids s’haurien d’investigar en futurs estudis.

“Fins i tot en entorns climàtics adversos, els neandertals eren capaços de tindre una dieta variada”, diu Domingo C. Salazar García, “va ser realment sorprenent que aquests neandertals orientals tingueren patrons de subsistència molt similars als d’Euràsia occidental, fet que demostra l’alta adaptabilitat dels nostres cosins, i per tant suggereix que la seua ecologia dietètica probablement no va ser un desavantatge a l’hora de competir amb humans anatòmicament moderns”.

“Aquestes microrestes proporcionen alguna indicació que fins i tot quan els neandertals es van expandir a la vasta i freda estepa forestal d’Àsia Central, van conservar patrons d’ús de plantes que podrien haver-se desenvolupat a Euràsia occidental”, diu Robert Power, investigador de l’Institut Max Planck per l’Antropologia Evolutiva.

 

Ecologia dietètica

“Una millor comprensió de l’ecologia dietètica dels neandertals no només és la clau per a comprendre millor per què van desaparèixer, sinó també com van interactuar amb altres poblacions amb les quals van coexistir, com els denisovans”, diu Bence Viola, professor adjunt del Departament d’Antropologia de la Universitat de Toronto.

“Per comprendre realment les dietes dels nostres avantpassats i cosins, necessitem més estudis com aquest que utilitzen múltiples mètodes diferents en els mateixos individus. Finalment podem entendre tant els aliments vegetals com els animals que menjaven”, ofereix Amanda G. Henry, professora adjunta en la Facultat d’Arqueologia de la Universitat de Leiden.

“Les terres baixes estepàries de les muntanyes d’Altai eren adequades perquè les habitaren els neandertals fa 60.000 anys. Tot i l’escassa vegetació i el seu caràcter estacional, l’absència d’elements de la tundra i el clima relativament temperat van permetre als neandertals orientals mantindre les mateixes estratègies alimentàries que els seus parents occidentals”, diu Natalia Rudaya, directora del Laboratori de Paleodades de l’Institut d’Arqueologia i Etnografia de la Branca Siberiana de l’Acadèmia russa de Ciències.

 

Article:

Salazar-García D.C., Power R.C., Rudaya N., Kolobova K., Markin S., Krivoshapkin A., Henry A.G., Richards M.P., Viola B. (2021). «Dietary evidence from Central Asian Neanderthals: A combined isotope-plant microremain approach at Chagyrskaya Cave (Altai, Russia)». Journal of Human Evolution. Volume 156 DOI: https://doi.org/10.1016/j.jhevol.2021.102985

Link: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248421000373

 

Peus de foto:

1. Mandíbula neandertal estudiada en el treball dirigit per Domingo Carlos Salazar García.

2 i 3. Jaciment de Chagyrskaya (Sibèria).

Imatges: