.jpg)
Sant Miquel dels Reis ha acollit aquest dissabte 28 de gener una cerimònia de reparació a les víctimes de la repressió franquista. L’acte és el primer lliurament de restes de víctimes del franquisme identificades a través d’un projecte en què participen la Generalitat Valenciana, la Universitat de València i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica a la Comunitat Valenciana (Fisabio).
La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha presidit l’acte de lliurament de les restes de 17 víctimes de la repressió franquista exhumades de les fosses 21, 22 i 112 del cementeri de Paterna. Hi han intervingut, entre altres persones, la presidenta de la Fosa 112, Carmen Gómez; la de la Fossa 21, Pilar Taberner, i la secretària de la Fossa 22, Sonia Martínez.
El projecte per a la investigació i la millora de la taxa d’identificació de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista s’emmarca en el conveni de col·laboració entre la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Fisabio i la Universitat de València. Amb una vigència de quatre anys, té com a objectiu promoure el desenvolupament de projectes de caràcter interdisciplinari que contribueixin a millorar les taxes d’identificació de les víctimes, així com posar en marxa noves tècniques i metodologia en genètica aplicada en l’àmbit de la identificació de víctimes trobades en fosses, així com la transferència i difusió científica i social.
Els treballs se centren en tres línies de recerca: històrica, forense i genètica; i aporten des de cadascun d’aquests àmbits de coneixement solucions als obstacles interdisciplinaris que en dificulten la identificació. La línia de recerca històrica i forense la desenvolupa la Universitat de València, mentre que Fisabio s’encarrega de la genètica.
La Universitat de València, i en concret la Facultat de Medicina, s’ha encarregat de la selecció de les parts d’os millor conservades de les restes exhumades de les fosses per extraure l’ADN en les millors condicions possibles. També, des del departament d’Història Moderna i Contemporània, s’ha entrevistat els i les familiars que han proporcionat les mostres d’ADN, per obtenir més informació sobre les víctimes.
