Logo de la Universitat de València Logo Unitat de Cultura Científica i de la Innovació - Càtedra de Divulgació de la Ciència Logo del portal

La Universitat de València participa en la MedNight 2020, que visibilitza la dona en la investigació

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 20 de novembre de 2020
Presentació de Mednight 2020.

Casa Mediterráneo ha acollit hui en Alacant l’acte de presentació oficial de MedNight 2020 “Nit Mediterrània de les Investigadores” per a visibilitzar la figura de la dona en la investigació i acostar la ciència a la societat a través d’un centenar d’activitats –fins al pròxim 27 de novembre– planificades des dels principals centres d’investigació i universitats de la Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia.

A l’acte d’inauguració ha acudit la secretària autonòmica d’Investigació i Universitats de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana, Carmen Beviá, qui ha destacat el paper de la ciència per a donar solució als reptes que la pandèmia ha provocat i visibilitzar que a la Mediterrània hi ha un excel·lent sistema de ciència i que és “la nostra obligació potenciar aquesta capacitat contribuint a la construcció d’un sistema investigador competitiu a nivell internacional”. A més, ha afegit que la Generalitat valenciana ha “fet una important aposta per la ciència amb un augment de la inversió en un 65 per cent” i ha valorat especialment la visibilitat que dóna a les dones investigadores aquesta activitat.

Durant la seua intervenció, Beviá ha recordat que les dones segons la UNESCO tan sols representen el 35 per cent dels estudiants matriculats en carreres STEM (acrònim anglès dels ensenyaments de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i que amb la digitalització es calcula que el 50 per cent de les noves professions en 2025 pertanyeran a eixides professionals d’aquestes carreres, motiu pel qual “les dones no poden quedar-se arrere i han de contribuir a liderar aquest canvi”.

A aquest respecte, la rectora de la Universitat Politècnica de Cartagena, Beatriz Miguel Hernández, ha incidit en les dades de dones en els ensenyaments STEM i ha cridat l’atenció sobre la preocupació sobre aquesta disparitat de gènere, ja que les carreres vinculades a aquests ensenyaments constitueixen els treballs del futur, la força motriu de la innovació, el creixement inclusiu i el desenvolupament sostenible. A més, la rectora ha aprofitat la seua intervenció per a animar a seguir treballant per a impulsar a les dones a llocs de responsabilitat en universitats i centres d’investigació.

A l’acte també ha acudit la directora general d’Investigació i Innovació Científica de la Regió de Múrcia, María Isabel Fortea Gorbe, qui ha afirmat que “Múrcia ocupa una posició privilegiada quant a divulgació científica i participació ciutadana en ciència, gràcies a l’elevat número d’associacions de divulgadors i d’investigadors de totes les institucions cada vegada més conscienciats amb la necessitat de transferir a la societat el coneixement científic”.

A l’acte oficial d’inauguració de MedNight també ha assistit el rector de la Universitat Miguel Hernández i president de la Conferència de Rectors de les Universitats Públiques Valencianes, Juan José Ruiz Martínez, qui ha assenyalat que la ciència i la tecnologia són pilars del desenvolupament mundial i per a superar els grans desafiaments als quals ens enfrontem. A més, ha destacat la importància de la col·laboració entre universitats i centres d’investigació per a promocionar la divulgació i la cultura científica com a aspectes fonamentals i transversals a la investigació, la docència i la transferència de coneixement.

El director general en funcions de Casa Mediterráneo, Héctor Salvador, ha donat la benvinguda a l’acte i ha repassat algunes de les actuacions que la institució està desenvolupant en l’àmbit euromediterrani per a potenciar les iniciatives d’innovació científica i tecnològica per acostar la ciència a la societat com la Xarxa de Dones Científiques de la Mediterrània.

Per acabar, el coordinador de MedNight 2020, Ricardo Domínguez, ha agraït la participació a la vintena d’entitats implicades en aquesta iniciativa, especialment a la Fundació per al Foment d’Estudis Superiors de la Generalitat Valenciana pel seu patrocini i ha destacat l’alt nivell i qualitat de les activitats planificades en ambdues comunitats autònomes per a donar a conèixer l’excel·lent producció científica de l’arc mediterrani. A més, ha recordat que tota la informació sobre “La Nit Mediterrània de les Investigadores” es pot consultar a través del su portal web des d’on les entitats implicades divulguen les investigacions més interessants en les quals treballen actualment.

També ha assistit a l’esdeveniment el vicerector d’Investigació i Transferència de Coneixement de la Universitat d’Alacant, Rafael Muñoz, entre altres personalitats.

Després de l’acte d’inauguració, el catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid, Javier Ordóñez, ha impartit una ponència que sota el títol “Hereves d’Hipàtia” en el qual ha fet un recorregut històric sobre les grans investigadores mediterrànies que van estendre el pensament científic per la Mediterrània com Rita Levi-Montalcini, neuròloga i senadora d’Itàlia, premi Nobel de medicina i com Hipàtia, un referent per a la ciència i per a la dona que perviu més de 1600 anys després de ser assassinada.

A continuació, la redactora cap de la revista QUO i autora del blog Homínidas, Lorena Sánchez, ha incidit durant la seua xarrada sobre “Les Eves de la Mediterrània” en com les dones han intervingut en la ciència fins arribar als nostres dies. En aquesta línia, la investigadora en prehistòria de la Universitat d’Alacant, María Pastor Quiles, ha abordat en “Dones invisibles? Estereotips de gènere i Prehistòria” com la desigualtat de gènere ha influït en la imatge transmesa tradicionalment sobre dones i homes en la prehistòria.

Durant l’acte també s’ha projectat un vídeo sobre les dones d’Atapuerca, elaborat per la professora de paleontologia de la Universitat de Burgos, Rebeca García González, i, per a finalitzar, l’arqueòloga i titular del departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Granada, Margarita Sánchez Romero, ha parlat de “L’empremta d’una dona descoberta en les pintures rupestres de l’arc mediterrani”, en què ha detallat la seua participació en la investigació que contribuí a donar una resposta científica a l’autoria de les representacions rupestres.

Més Informació