.jpg)
La Universitat de València (UV) coordina el projecte europeu PainGutPFC, en el qual aborda un dels problemes de salut més prevalents a escala mundial: el dolor crònic i les seues complicacions emocionals i cognitives. En el projecte s’estudien les alteracions en la comunicació cos-cervell que provoquen el dolor crònic des d’un enfocament innovador que combina la investigació bàsica amb l’aplicació clínica directa. Aquest mes de gener s’inicien els estudis en humans a València, amb la col·laboració de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i del Consorci Hospital General Universitari de València (HGUV).
El dolor crònic és la condició de salut més comuna a tot el món i una de les principals causes de discapacitat, especialment entre les dones. Sovint, aquest dolor ve acompanyat de problemes de salut mental que empitjoren la situació dels pacients i afecten greument les seues activitats quotidianes i les relacions familiars i socials. És el cas de malalties com l’artritis reumatoide, l’artrosi i la fibromiàlgia, que sovint presenten el que s’anomena dolor nociplàstic i sensibilització central, en què el mal en les estructures físiques no es correspon amb el sofriment experimentat pels pacients. Els tractaments actuals són sovint insuficients, cosa que deixa molts pacients amb condicions de dolor complexes i dificultats en la regulació emocional que condueixen a una disminució de la qualitat de vida, fet que pot espentar-los a automedicar-se amb alcohol per a tractar el dolor i gestionar aquests sentiments.
Investigacions recents han destacat la importància de la connexió entre el cos (especialment l’intestí) i el cervell, que explica diferents condicions, com és el cas de la depressió o l’ansietat. Aquestes mateixes connexions podrien tenir un paper important en el desenvolupament i manteniment del dolor, com es proposa en PainGutPFC. Estudis previs de l’equip de la UV, tant en animals com en humans, han revelat que el dolor modifica significativament el sistema de recompensa del cervell, la qual cosa pot conduir a emocions negatives i problemes de pensament. Aquests canvis també poden impulsar comportaments poc saludables, com el consum excessiu d’alcohol, que a més, pot empitjorar el dolor, cosa que crea un cercle viciós difícil de trencar.
Lucía Hipólito, professora del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la UV i coordinadora del projecte, explica: “aquesta iniciativa analitza aquesta qüestió utilitzant una estratègia traslacional. És a dir, incloent-hi estudis preclínics en animals i clínics en humans en paral·lel, amb un enfocament fonamental de perspectiva de gènere que reconeix les diferències significatives entre homes i dones en les experiències de dolor i respostes al tractament”.
Les troballes ajudaran al desenvolupament de teràpies dirigides i enfocaments de medicina personalitzada centrats en aproximacions psicològiques i en la salut integral, i condueixen a un alleujament més ràpid i sostingut del dolor crònic, una reducció de la dependència de medicaments i una menor càrrega de problemes emocionals associats, com ansietat, depressió i autotractament d’aquests amb consum excessiu d’alcohol.
Marcadors de microbiota intestinal
En el marc del projecte, el grup de Microbioma i Innovació en Nutrició i Salut (Innobiome) de l’IATA-CSIC aporta la seua experiència en l’estudi del microbioma intestinal i la seua relació amb la salut. La seua contribució se centra en la identificació de marcadors de la microbiota intestinal associats al dolor crònic i a les alteracions conductuals, així com en el desenvolupament d’estratègies basades en el microbioma amb potencial per a millorar aquesta condició patològica.
El grup investiga com el microbioma interactua amb factors ambientals com la dieta o l’estrès i amb el mateix organisme humà, i influeix en els sistemes immunològic, endocrí i nerviós, de manera que modula tant la salut física com la mental. “La contribució del grup s’orienta al desenvolupament de noves solucions diagnòstiques, preventives i terapèutiques basades en el microbioma, amb la finalitat de promoure la salut des d’un enfocament integral”, explica l’equip de treball de l’IATA.
A més de Lucía Hipólito, l’equip investigador d’aquest projecte l’integren Miguel Ángel Serrano, Noemí Sanmiguel, Ana Polache i Vicente Herranz, per la Universitat de València. També hi participen Jorge Fragío (Consorci Hospital General Universitari de València, HGUV) i Ana Agustí i Marina Romaní (Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments, IATA-CSIC). El consorci europeu es completa amb la participació de la University of Picardie Jules Verne (França), el Grenoble Alps University, el Grenoble Institute of Neurosciences (França) i el Maj Institute of Pharmacology de l’Acadèmia Polonesa de Ciències (Polònia). El finançament s’ha obtingut a través d’EraNet Neuron, un programa de col·laboració internacional europeu.
