Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Laboratori

L’anàlisi d’un miler d’articles de premsa entre 2003 i 2012 demostra la discriminació del poble gitano

La premsa tradicional adjudica al poble gitano estereotips pròxims a la marginalitat i el presenta com un grup culturalment diferenciat de la majoria de la societat. No obstant això, quan els gitanos es comuniquen a través de canals alternatius com Youtube, tenen una veu pròpia oposada a aquests tòpics. Una investigació de Carolina Moreno i Joan Oleaque compara textos dels diaris ABC, El País i La Vanguardia publicats entre els anys 2003 i 2012, i també conclou que no hi ha hagut la voluntat de corregir aquesta discriminació.

Carolina Moreno i Joan Oleaque, al departament de Teoria dels Llenguatges,
amb l’emissió del vídeo Yo no soy trapacero a l’ordinador.
 

La recerca que ha donat lloc a l’article «Del estereotipo gitano en la premsa de referencia al “Yo no soy trapacero” de las redes sociales» tenia l’objectiu de comprovar si hi ha una tendència a marginar aquesta minoria. Els periòdics seleccionats s’han triat amb criteris de representativitat i, entre ells, 388 dels articles pertanyen a El País, 328 a l’ABC i 254 a La Vanguardia.

El treball conclou que accedir a noves vies de comunicació està oferint als gitanos la possibilitat de corregir aquest dany. A més, la investigació de Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme de la Universitat de València, i de Joan Oleaque, investigador de la Universitat Internacional de València i també investigador en el projecte PRODIS-NET del Departament de Teoria dels Llenguatges de la Universitat de València, planteja que, generar la seua pròpia imatge, implica un avanç per al poble gitano, donades les seues limitacions en l’accés als mitjans de comunicació i als recursos tecnològics.

El vídeo Yo no soy trapacero, en el qual es poden veure uns xiquets buscant la definició del mot gitano en el diccionari, es va fer viral el 2015 com a crítica a la Real Academia de la Lengua Española, que incloïa trapacero com una accepció de la paraula gitano. En aquest context, la investigació planteja que els canals d’Internet ofereixen a les minories la possibilitat de comunicar una imatge pròpia; com Youtube, on la facilitat per a penjar i compartir va fer possible la viralitat del vídeo promogut pel Consejo Estatal del Pueblo Gitano.

Així, Moreno i Oleaque indiquen que els periòdics de referència, “quan presenten fotografies, titulars, plantejaments periodístics o estratègies discursives, ho fan dins d’un estereotip ètnic que atribueix al poble gitano una conducta precivilitzada i llunyana, connectada amb la immigració”. A més, assenyalen que en tots els casos, “els gitanos es presenten en un estrat vital i moral allunyat de la majoria de la societat”.

La metodologia d’anàlisi de textos periodístics ha consistit en la selecció de tres segments temporals: 2003-2004, 2007-2008 i 2009-2010, períodes en els quals el tractament informatiu del grup s’incrementà. La recerca inclou 970 textos amb les paraules gitano, gitana, gitanos o gitanes. Carolina Moreno i Joan Oleaque destaquen que existeix “una reiteració de titulars polèmics, imatges conflictives i una tendència a formar part de la secció de successos, fets que contribueixen a perpetuar els estereotips que envolten el grup.

La recerca també explica que el poble gitano, com a grup minoritari, apareix en la premsa convencional amb certa regularitat, però l’article conclou que estan representats de forma discriminatòria, ja que, tot i estar present en espais grans, sol fer-ho fonamentalment en espais de successos. Aquest fet atempta contra els diferents codis deontològics periodístics. En canvi, un missatge horitzontal a través d’un canal nou com Youtube comunica sense intermediaris i possibilita a la minoria gitana presentar-se desmarcada del relat generat pels mitjans.

En el vídeo analitzat, per exemple, s’incideix en la manera en què el llenguatge genera un prejudici, i presenta xiquets que descobreixen, impactats, que la Real Academia Española de la Lengua els adjudica una definició discriminatòria, definició que s’afanyen a desmentir. És un plantejament que reverteix l’efecte de la discriminació i que no ha estat possible, de moment, en els mitjans tradicionals.

 

Trajectòria

Carolina Moreno és catedràtica de Periodisme de la Universitat de València. Des que va començar la seua trajectòria investigadora en l’Institut d'Estudis Socials Avançats (IESA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en 1993, fins a l’actualitat, ha publicat nombrosos treballs sobre la representativitat, el tractament i la percepció social de la salut, la ciència, la tecnologia i el medi ambient als mitjans de comunicació. Així mateix, ha liderat nombrosos projectes d’investigació sobre comunicació de risc i comunicació científica. Ha impartit seminaris a Cornell University (Ithaca, Nova York), a la Universitat Austral (Valdivia, Xile) i a les Universitats de Quilmes i Nacional Tres de Febrero de Buenos Aires (Argentina).

Joan M. Oleaque és doctor en Comunicació per la Universitat de València amb la tesi Los gitanos en la prensa española, dirigida pel catedràtic de Periodisme Josep Lluís Gómez Mompart. Ha estat membre investigador del projecte europeu Romani Lives i ha participat en el grup de recerca sobre discriminació de minories Language, Ideology, Power (Lancaster University). Recentment, ha publicat treballs en aquesta línia, com ara Migraciones migrantes en Europa: la expulsión de gitanos en Italia y Francia (2008 y 2010) en la prensa española (El Profesional de la Información, març 2017, vol.26, 2).

Aquest treball forma part del projecte d’investigació PRODIS-NET: Procesos de construcción del discurso político en Internet. Convergencia de partidos, medios y ciudadanos, finanançat pel MINECO i pel fons FEDER.

 

Article

Joan M. Oleaque Moreno  i Carolina Moreno Castro: «Del estereotipo gitano en la premsa de referencia al “Yo no soy trapacero” de las redes sociales. Caso de estudio sobre la imagen y la representación mediàtica de una minoría étnica». Revista Sistema núm. 246. Abril 2017. Pàg. 81-95.

Data d'actualització: 12 de juny de 2017.

 
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies