.jpg)
Anna ha estat guanyadora del Premi Extraordinari de Doctorat 2017-2018 per la seua tesi doctoral “El perfil diferencial de menors amb mesures judicials i menors adaptats socialment, processos cognitius, emocionals i entorn sociofamiliar”, dirigida per Mª Luisa Garcia-Merita, catedràtica emèrita de la Universitat de València del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics; Paula Samper Garcia, professora del Departament de Psicologia Bàsica i Francisco Luis Atienza González, professor del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics.
Llicenciada en Psicologia l’any 2012 a la Universitat de València, cursà el Màster Avanços en Investigació i Tractaments en Psicopatologia i Salut a la mateixa institució. El 2014 començà els estudis de doctorat. Va gaudir de la Beca Atracció del talent de la Universitat de València i cursà un segon Màster en Psicologia General Sanitària. El seu desig era fer una tesi internacional, motiu pel qual féu dues estades fora, a Itàlia i Buenos Aires. En acabar-la optà a una beca postdoctoral de la fundació ONCE i actualment treballa com a ajudanta doctora a la Unitat de Psicologia Bàsica.
Amb quines dificultats t’has trobat a l’hora de realitzar la tesi?
M’he trobat amb dues dificultats. La primera a nivell estadístic, ja que jo sóc del Departament de Psicologia Bàsica, i no del d’Estadística, per tant, fer tota la part estadística m’ha costat un poc més perquè no tinc molta formació en aquest camp. La segona fou que part de la mostra de la meua tesi és de menors amb mesures judicials, la qual cosa resulta un poc complicada perquè a nivell cognitiu molts tenen problemes i passar-los tota la bateria de qüestionaris va ser bastant difícil.
Quina continuïtat té la teua recerca?
Continuar amb la mateixa línia de recerca a la universitat, incloent-hi estudis d’estil longitudinal.
Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat? I a tu?
Primerament, és interessant la metodologia utilitzada, ja que pot servir d’exemple per a uns altres estudis i, per altra banda, permet tenir una mostra representativa de centres de menors, que actualment és un camp poc investigat. Finalment, també és interessant disposar d’una comparativa entre joves que estan a un centre de menors i els que no hi estan i estudien a un institut.
Personalment, fer aquest treball ha suposat una superació molt gran, ja que tinc una discapacitat. També he tingut l’oportunitat de conèixer altres realitats diferents de la meua, com la dels joves als quals he passat el qüestionari i, a més, m’ha permès viure a dos països diferents.
Quina aplicabilitat pot tindre el teu treball?
El meu treball, com que analitza les diferències entre la mostra dels que han delinquit i la dels que no ho han fet, podria constituir la base per a possibles programes d’intervenció, perquè ja que coneixem què porta a delinquir els joves que estan a centres de menors, es podria establir un programa de treball amb ells, i reforçar els punts necessaris, a fi d’evitar que delinquiren.
Doctorar-se facilita la inserció laboral?
Per suposat, he aconseguit una plaça d’ajudanta doctora gràcies a fer la tesi.
Recomanaries iniciar els estudis de doctorat? Quins consells donaries a una persona que vulga doctorar-se?
Si, ho recomane totalment. Els consells que donaria son: paciència i constància. Ser la formigueta que va fent a poquet a poquet, però que treballa tots els dies i al final aconsegueix el que es proposa. I que no s’angoixen davant la burocràcia perquè, malgrat que és costosa, finalment s’acaba.
Has participat activament en activitats de divulgació i comunicació científica?
Si, forme part del grup d’investigació EVAIN (Evaluación e intervención en la Adolescencia – https://evain.es) i fem jornades d’orientació per a escoles i instituts que participen en les nostres investigacions. Tractem temes com l’agressivitat, el consum de drogues, com fer programes d’intervenció, etc.
