Ha estat guardonada per la tesi internacional titulada “Zooplankton assemblages in a Mediterranean restored area: patterns and processes of colonization and establishment” dirigida pels doctors Javier Armengol i Raquel Ortells, del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València.

L’any 2002 començà la Llicenciatura de Ciències Ambientals a la Universitat de València i el 2005 inicià la seua col·laboració al Departament de Microbiologia i Ecologia de la mateixa institució. Alhora, cursà el màster de Biodiversitat (Especialitat en Ecosistemes) entre el 2008 i el 2009 i li van concedir una beca FPI associada al projecte “Patrones de colonización y dispersión de zooplancton a una escala local” del Ministeri de Ciència. Entre el 2011 i el 2012 va fer estades d’investigació a la University of Hull al Regne Unit. Finalment, el 2016 va llegir la seua tesi i des del 2017 gaudeix d’un contracte postdoctoral de la Generalitat Valenciana que li ha permès fer part de la seua investigació a Xile amb un projecte de metacomunitats aquàtiques mediterrànies i col·laborar amb personal investigador del país, on demanarà el següent contracte postdoctoral.

Amb quines dificultats t’has trobat a l’hora de fer la tesi?

Com que el meu treball se centra en les llacunes temporals, depenem de les pluges i els anys de mostreig (2007-2011) precisament van ser anys de bona pluviositat. No m’imagine haver estant fent la tesi els anys posteriors de la sequera, no hauria tingut dades!! La resta en general bé, quatre anys de mostrejos mensuals són cansats, però pagà la pena, i treballar a les mallades de la Devesa és un plaer. Estic molt agraïda amb tothom (mai van faltar mans) que va ajudar o donà suport d’una manera o d’una altra.

Afortunadament, vaig obtenir la beca de Formació de Personal Investigador l’últim any abans de la crisi, en què les retallades afectaren també els projectes amb becari assignat. Admire molt els companys que fan la tesi sense beca (que en són molts) i segons les estadístiques, són els que més acaben amb èxit.

Quina continuïtat té la teua recerca?

El treball plantejat demostra com és d’important conèixer com es fan els treballs de restauració de masses d’aigua. I també conèixer, sobre la presencia al nostre territori, d’espècies animals clau que passen malauradament desapercebudes i que probablement desapareguen pels efectes de canvi global que patim i patirem.

Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat? I a tu?

A nivell científic, comptàvem amb una sèrie de llacunes mostrejades des del moment zero de vida (posterior a la restauració), fet que suposava un escenari increïblement bo i únic per a testar hipòtesis ecològiques a nivell genètic, poblacional o comunitari. Avui ja tenim prou cites dels articles i encara va pujant, així que espere que continue aportant prou de coneixement.

Malauradament, els científics tenim encara molt de treball a fer per a transferir el nostre coneixement a la societat o als i les professionals de la divulgació. L’aportació general d’aquesta recerca és la d’incrementar el coneixement dels nostres ecosistemes, de com la mà humana ha transformat els nostres paisatges naturals, i que, amb voluntat, tenim la capacitat de restaurar una part de les desfetes. Específicament, en la meua tesi, aporte informació de com l’urbanisme salvatge destrossà la Devesa (dunes i mallades) als anys seixanta, però també com, anys després, la consciència social i ambiental van pressionar per recuperar aquest territori i amb ell, les espècies de flora i fauna que ara gaudim en un entorn emblemàtic per a la societat valenciana.

El treball fet al llarg d’aquests anys m’ha permès desenvolupar-me professionalment i personalment, tinc clar que vull continuar fent recerca ací o a qualsevol lloc on estiga a gust i que em plantege un repte com a investigadora i com a persona.

Quina aplicabilitat pot tindre el teu treball?

El coneixement és l’eina d’aplicabilitat més potent que tenim, no només la comunitat científica, sinó la societat en general.

Doctorar-se facilita la inserció laboral?

Durant la finalització de la tesi, ja sense beca, vaig treballar com a educadora ambiental a l’Ajuntament de València i a l’Empresa Municipal de Transport. Estar fent la tesi va resultar atractiu per a les entitats contractants. Per a continuar en ciència, doctorar-me era fonamental. No sé què passaria si procurés incorporar-me al sector privat, conec casos de tot tipus, depèn molt de l’especialitat. La biodiversitat, encara que essencial per a nosaltres, queda lluny de ser prioritat privada o política.

Recomanaries iniciar els estudis de doctorat? Quins consells donaries a una persona que vulga doctorar-se?

Només recomanaria fer-los si agrada la temàtica i l’ambient, i les persones amb les quals has de treballar colze amb colze el dia a dia. Són massa hores al dia, dies a l’any i anys d’una vida com per a fer una cosa que no t’agrada o estar en un ambient que no t’ompli.

Has participat activament en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?

De manera directa amb la publicació de dos capítols de llibre per a públic general. De forma indirecta tracte de seguir, llegir i comunicar-me amb divulgadors científics. Em pareix fonamental que comuniquem, directament o indirectament (via divulgació), el nostre treball. M’agrada molt vorer com als últims 10 anys les coses han millorat. Ja la societat parla de qüestions científiques de diferents àmbits, però parlar i tindre molta informació a l’abast no implica estar necessàriament ben informats. Malauradament, també observem altres fenòmens pseudocientífics que em deixen bocabadada en ple segle XXI; negacionistes de canvi global, antivacunes, terraplanistes, etc. Els i les que fem recerca, divulgació i unes autoritats públiques amb voluntat, hem d’emprar vies i llenguatges més senzills i directes, anar més ràpids que aquestes tendències que guanyen adeptes dia a dia.

•