Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Laboratori

Un estudi a València relaciona l’augment en l’abús de diferents drogues amb un increment de la delinqüència en adolescents

Tres investigadors de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat han descrit la relació entre el consum de drogues i l’increment de la delinqüència en adolescents; en aquest sentit el cànnabis, s’associa a trajectòries delictives inicials, i la cocaïna, a trajectòries consolidades. El treball, basat en una mostra de 286 adolescents del Programa de Mesures Judicials de l’Ajuntament de València, destaca la relació proporcional entre un major abús i dependència i major possibilitat de cometre infraccions.

José Vicente Pérez Cosín (esquerra) i José Javier Navarro Pérez.
 

Francesc Xavier Uceda Maza, José Javier Navarro Pérez i José Vicente Pérez Cosín anomenen Adolescents en Conflicte amb la Llei (ACL) joves entre 14 i 18 anys amb trajectòries delictives de diferent grau i en els quals les drogues han format part del seu procés de socialització. Aquest consum es produeix durant el dia de forma habitual i per la nit es relaciona amb l’oci.

Així, segons les dades aportades pels tres investigadors en l’article Adolescentes y drogas: su relación con la delincuencia, publicat en Revista de Estudios Sociales, un 35,5% dels ACL consumeix cannabis, el 13,6% alcohol i en percentatge similar cocaïna i cànnabis, amb un 13,6%.

Els professors de la Facultat de Ciències Socials i investigadors del Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local adscrits al Departament de Treball Social i Serveis Socials estableixen tres grups pel que fa a la trajectòria delictiva en relació amb el consum de drogues: inicial, moderada i consolidada. Així, concreten que en el grup dels adolescents amb una trajectòria inicial, el consum habitual de drogues se situa en un 17,2%, un 0,8% en situació de dependència i un 1% esporàdic.

Pel que fa a la trajectòria delictiva moderada, consumeixen drogues el 38,1% i en aquest grup la ingesta esporàdica representa el 0,4%, el 30,5% en casos habituals i un 6,8 dels adolescents en conflicte amb la llei d’aquest grup. Entre el tipus de substància, el cannabis és un 20,7% i la cocaïna del 9,3%. En quant als ACL de trajectòria consolidada, es conclou que el 70,5% consumeix drogues, i el tipus de consum es reparteix a parts iguals entre el l’esporàdic, l’habitual i la dependència amb un 23,5% cadascun. 

Aquestes conclusions s’obtenen després d’una recollida de dades l’any 2013 a València. Es va treballar amb 422 mesures judicials corresponent als 286 Adolescents en Conflicte amb la Llei. De cada expedient, des d’una perspectiva quantitativa, s’han extret indicadors d’us/no ús/abús, tipus de substància i forma de consum. Posteriorment s’ha fet una classificació en consum esporàdic, habitual o dependència.

Aquesta informació ha conformat una mostra de 172 tipologies d’accions delictives en relació amb diversos factors. A partir de variables com el nombre de delictes comesos de qualsevol índole, temps de duració de les mesures impostes en mesos i nombre de mesures executades o pendents d’executar, el resultat és una variable global que a major valor, dóna major trajectòria delictiva de l’adolescent.

Francesc Xavier Uceda Maza, José Javier Navarro Pérez i José Vicente Pérez Cosín conclouen que “l’establiment de forts vincles amb les drogues en la preadolescència pronostica forts manifestacions de risc futures. Actualment, el consum d’estupefaents no correspon a patrons de grups marginals, sinó que es troba en persones que mantenen nivells acceptables d’integració”.

A més, “en molts casos l’adolescent careix d’una reflexió madura i pot veure’s espentat a abusar de les drogues. La droga en sí mateix no suposa un risc, sinó que s’ha de tindre en compte la maduresa o la capacitat d’afrontament de l’adolescent per a regular el consum i que es pot comprovar que el canvi en els perfils criminals respon a canvis en els tipus i pràctiques de consum de drogues”, ha destacat José Vicente Pérez, professor titular del departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de València.

Una altra conclusió de l’article és que habitualment la causa que genera el delicte durant les primeres fases és el desig dels adolescents de poder aconseguir el reconeixement del grup per a ser acceptat socialment. Respecte a efectes preventius, els investigadors remarquen la importància de mantenir suports i una vida afectiva plena, ja que el suport familiar es considera fonamental front al consum. Quan l’ACL arriba a la primera adolescència, la supervisió es considerada de vital importància, i l’absència de la mateixa pot derivar en manifestacions on es relacionen les drogues amb pràctiques antisocials.

 

Article:

Francesc Xavier Uceda-Maza, José-Javier Navarro-Pérez, José Vicente Pérez-Cosín: Adolescentes y drogas: su relación con la delincuencia. Revista de Estudios Sociales, octubre-desembre 2016 (63-75)

http://dx.doi.org/10.7440/res58.2016.05

Data d'actualització: 9 de febrer de 2017.

 
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies