El 30 d’abril de l'any 1499 es redactaren les constitucions de l’Estudi General, document que consolidava el naixement d’un centre d’estudis de caràcter universitari a la ciutat de València. 519 anys després de la seua fundació, la Universitat continua escrivint amb lletres d’or més planes de la seua història. L’esdeveniment més recent és el nomenament d’una dona com a rectora, Mavi Mestre, fet que ha posat fi a una tradició de més de cinc segles durant els quals tots els rectors de la Universitat havien sigut homes.

Encara que no ho va fer amb el seu nom actual, la Universitat de València va ser fundada en 1499, baix el nom d’Estudi General. Ho va fer en un context històric en el qual la ciutat de València estava gaudint d’una gran esplendor. El comerç amb Itàlia al llarg de tot el segle XV va provocar un impuls econòmic i d’enriquiment cultural molt fort per a la ciutat. A més, era el nucli urbà més poblat de la Corona d’Aragó. Per a una metròpoli que reunia aquestes condicions, era impensable no tenir una institució que atorgara estudis universitaris, com sí ho feien ciutats com Salamanca o Bolonya. En aquest context, el Consell de la ciutat es va marcar com a objectiu la creació d’un centre d’estudis acadèmics amb un estatus similar al que tenia la ciutat.

En 1493, el Consell va adquirir les instal·lacions que posteriorment es convertirien en la seu de l’Estudi General: l’actual Edifici de La Nau. Després, aquesta autoritat local va encarregar als Jurats de València que redactaren un document que preveiera la concessió de títols acadèmics d’àmbit universitari. La rúbrica d’aquests documents es completà el 30 d’abril de 1499. Solament faltava una instància per a què l’Estudi General començara a desenvolupar la seua activitat. Durant aquest temps, Roderic de Borja, de la Casa de Borja, era el Papa Alexandre VI, circumstancia que aprofitaren els jurats de la ciutat per a aconseguir les llicències necessàries amb què convertir l’Estudi General en un centre d’àmbit universitari.

Al gener de 1501, Alenjandro VI va emetre la bula que reconeixia la nova institució, així com també li va concedir a l’arquebisbe de València l’autoritat per atorgar títols universitaris en nom de l’autoritat pontifícia. No obstant, també era necessari el beneplàcit del rei Ferran el Catòlic, qui va donar la seua aprovació al febrer de 1502. L’Estudi General de València va nàixer l'octubre d’aquest mateix any, amb les facultats de Teologia, Filosofia, Medicina, Arts i Dret. L’organigrama, a aquella època era ben diferent: el rector era designat per altres càrrecs i podia ser destituït en qualsevol moment pel consistori local, i a diferència de les universitats anteriorment nomenades , la de València no concedia cap potestat a l’alumnat a l’hora d’escollir el govern de la institució.

Alexandre VI va ser clau en la fundació de la Universitat: va atorgar les llicències requerides per a convertir l'Estudi General en un centre d'àmbit universitari

Durant els més de cinc segles d’història que té la instució, han passat per les seues aules, bé com a alumnes o bé com a professors, personatges tan il·lustres com el botànic Antonio José Cavanilles, el guanyador del premio Nobel de Medicina Santiago Ramón y Cajal, l’escriptor de la generación del 98 Pío Baroja o la filòsofa i referent en feminisme Celia Amorós. Actualment, la Universitat es divideix en quatre campus: Tarongers, Burjassot-Paterna, Ontinyent i Blasco Ibañez i compta amb més de 65.000 estudiants, sent així la sèptima universitat en aquest aspecte de l’àmbit nacional. A més, es un dels quatre centres més destacats pel que fa a I+D+I, ja que compta amb 18 instituts universitaris d'investigació i altres institucions rellevants com el Parc Científic, situat a Burjassot.

Aquest any, amb el nomenament de Mavi Mestre com a rectora, la Universitat ha seguit ampliant la seua llarga història. Aquest fet ha convertit la institució universitària en una de les cinc universitats de l’àmbit espanyol amb una dona com a cap. Amb la Catedràtica de Psicologia Bàsica al front, la Universitat busca ampliar la seua oferta de dobles titulacions i d’estudis internacionals. “La Universitat ha de ser un centre de referència, obert a la societat. A més, m’agradaria que també es convertira en un referent pel que respecta a les polítiques d’igualtat i inclusió”, va assegurar la nova rectora en una entrevista concedida al diari Las Provincias.