Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Laboratori

Identifiquen els bacteris del cos humà més afectats per malalties i medicaments

Un estudi internacional on ha participat la Universitat de València ha identificat els bacteris del cos humà més afectats per malalties i medicaments. La recerca, publicada en la revista ‘FEMS Microbiology Reviews’ i en la qual participa el catedràtic de Genètica Andrés Moya, suggereix que un mateix bacteri pot contrarestar l’efecte negatiu de diferents malalties mitjançant mecanismes o molècules diferents.

Andrés Moya, catedràtic de Genètica de la Universitat de València.
 


Un estudi internacional coordinat per la Universitat de València, la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat CEU San Pablo ha revelat que 10 dels 5.000 gèneres bacterians que conformen la microbiota humana es veuen molt influïts per factors com les malalties i els medicaments. Atès que alguns dels 10 gèneres tenen un efecte beneficiós en la salut, els resultats de l’estudi, publicat en la revista FEMS Microbiology Reviews, podrien ajudar a la creació de teràpies noves per a la prevenció de complicacions associades als dèficits bacterians.

Així mateix, els resultats de la recerca reflecteixen per primera vegada que un mateix bacteri pot comportar-se de manera diferent quan l’organisme està sotmès a diferents pertorbacions. “L’estudi també suggereix la possibilitat que un mateix bacteri ajude a contrarestar l’efecte negatiu de diferents malalties mitjançant mecanismes o molècules diferents en cada cas”, assenyala Andrés Moya, catedràtic de Genètica de la Universitat de València, investigador en el recentment creat Institut de Biologia Integrativa i de Sistemes (I2SYSBIO, UV-CSIC) i en FISABIO.

El cos humà està habitat per almenys 5.000 gèneres de microorganismes que resideixen a la pell, les mucoses, el tracte respiratori, la vagina o el tracte digestiu. Aquests microorganismes conformen la microbiota, que presenta peculiaritats i característiques que es poden veure alterades per múltiples factors. El grau i les conseqüències d’aquestes alteracions depenen de la naturalesa, força i durada de les pertorbacions. “No tots els microorganismes del nostre cos són igualment resistents o estables”, assenyala Manuel Ferrer, investigador del CSIC en l’Institut de Catàlisi i Petroleoquímica.

“Basant-nos en estudis previs, hem realitzat una anàlisi comparativa de 105 malalties, 68 tractaments antibiòtics i altres 22 tipus de factors. Entre altres, hem seleccionat: edat, dieta, medicaments, relacions sexuals, tabac, tractaments amb prebiòtics i probiòtics, clima o zona geogràfica on es resideix. Els resultats assenyalen canvis en 250 gèneres dels 5.000 que habiten en el nostre cos i 10 d’aquests es veuen molt influïts per almenys el 50% dels factors estudiats”, apunta Rafael Bargiela, també investigador del CSIC en l’Institut de Catàlisi i Petroleoquímica.

Els 10 bacteris més susceptibles a les alteracions són els dels gèneres Lactobacillus, Clostridium, Blautia, Faecalibacterium, Streptococcus i Enterococcus (filo Firmicutes), Bacteroides i Prevotella (filo Bacteroidetes), Bifidobacterium (filo Actinobacteri) i Escherichia (filo Proteobacteri). “Els factors estudiats en aquesta recerca provoquen modificacions en la quantitat d’aquests microorganismes. Conèixer aquesta informació és fonamental, ja que molts d’aquests bacteris tenen un efecte beneficiós en la nostra salut”, afegeix Ferrer.


Tractaments

La identificació dels microorganismes beneficiosos per a un bon funcionament del cos humà, i que són molt sensibles als canvis de l’entorn, podria ajudar “en el disseny de nous aliments probiòtics enriquits amb algunes d’aquests bacteris, dietes o teràpies que afavorisquen el seu creixement”, completa Ferrer.

“L’estratègia passa per una combinació de diferents tecnologies –òmiques i computacionals– que ens permeten amb certa nitidesa identificar, a partir de l’anàlisi diferencial de les funcions en casos control front a patologia, la identificació d’aquells bacteris, o amb conjunts d’ells, que són responsables de les diferències”, conclou el professor Moya.  

En l’estudi també han participat la Medical University of Bialystok (Polònia) i la científica Celia Méndez García, del Carl R. Woese Institute for Genomic Biology (EUA).

 

Article:

D. Rojo, C. Méndez-García, B. A. Raczkowska, R. Bargiela, A. Moya, M. Ferrer i C. Barbas. «Exploring the human microbiome from multiple perspectives: factors altering its composition and function». FEMS Microbiology Reviews. DOI: 10.1093/femsre/fuw046

Data d'actualització: 27 de febrer de 2017.

 
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies