Investigadors de la Universitat de València i de l’Institut de Recerca de l’Hospital Clínic (INCLIVA) han participat en el descobriment de dos biomarcadors (microARN) que determinen quines dones tenen osteoporosi i per tan tant un major risc de patir un trencament ossi. Els resultats s’han publicat en la revista 'Scientific Reports' (del grup editorial de 'Nature') i han constatat que un dels biomarcadors, el miR-21-5p, s’expressa independentment de l’edat de la pacient.

Miguel Ángel García-Pérez, professor del Departament de Genètica de la Universitat de València i coordinador del Grup de Recerca de l’INCLIVA en genètica de l’osteoporosi explica que els microARN són petits ARN que participen en diversos processos de regulació gènica i juguen un paper clau en diversos processos biològics, com ara la proliferació cel·lular, la diferenciació i l’apoptosi. “Actualment s’estan convertint en marcadors biològics molt útils ja que, quan en analitzar la seua presència algun d’ells no té els nivells habituals, alerta el metge que hi ha un problema. Avui dia hi ha milers de ARN ja identificats i caracteritzats”.

El Grup de Recerca ja havia publicat un treball en el qual van comparar en sèrum (sang) un conjunt de microARN de dones que havien patit un trencament ossi i de dones que no. “Identificàrem tres miARN (miR-122-5p, miR-125b- 5p, i miR-21-5p) que tenien nivells elevats en les pacients que havien patit una fractura òssia. És especialment significatiu el cas d’un d’ells, l’anomenat miR-21-5p, que s’expressava com un marcador independent de l’edat”. Miguel Ángel García-Pérez i Antonio Cano, cap de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Clínic de València i catedràtic de pediatria, obstetrícia i ginecologia de la UV, porten anys estudiant l’osteoporosi en les dones.

García-Pérez assenyala que tindre identificades les pacients amb un major risc de patir trencament ossi és especialment important per a poder fer una medicina preventiva eficaç, ja que entre les dones que pateixen una fractura de maluc l’esperança de vida disminueix sensiblement, així com la seua qualitat de vida. “La mortalitat en el primer any després d’un trencament de maluc arriba al trenta per cent de les pacients”.

Aprofundint en aquesta línia recerca, tots dos, en col·laboració amb altres centres hospitalaris espanyols, han fet un estudi per analitzar diferents variants de gens que tenen importància en el comportament dels ossos. Hi van participar 2.183 dones postmenopàusiques de tota Espanya, a les quals es va fer una densitometria de coll femoral i de columna lumbar i un estudi genètic.

Els resultats van identificar dues variants de gens de microARN associades a densitat mineral òssia (DMO) de coll femoral o maluc, concretament el SNP rs6430498 del miR-3679 i el SNP rs12512664 del miR-4274. Les dones que tenien variants associades a majors nivells dels dos microARN també tenien un pitjor estat ossi i, per tant, major risc.

Segons del professor Miguel Angel García-Pérez, la utilitat actual per al clínic és disposar de biomarcadors fiables que assenyalen quines dones estan en risc de cara a poder adoptar mesures preventives eficaces, tant en el tractament com en el seguiment.

A més, assenyala que una vegada identificats els microARN alterats en l’osteoporosi i la fractura òssia, les recerques es poden centrar també en el disseny de teràpies biològiques que els inhibisquen i evitar així la pèrdua òssia.

L’estudi va ser realitzat amb el suport de l’Institut de Salut Carles III, en el marc de la convocatòria de l’Acció Estratègica en Salut.

Article:

De-Ugarte i al., «SNPs in bone-related miRNAs are associated with the osteoporotic phenotype» Scientific Reports 7, Article number: 516 (2017)

doi: 10.1038/s41598-017-00641-7  

•