Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Laboratori

Investiguen si l’autoimatge corporal d’adolescents deriva en conductes patològiques adultes

Conxa Perpiñá, catedràtica del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Universitat de València, i alguns científics de les universitats de Cadis i Sevilla, han proposat un model d’estudi per a pronosticar canvis en el comportament dels adolescents derivats de la preocupació per la pròpia imatge corporal. El treball, publicat en la revista 'Psychiatry Research' pot anticipar si l’atenció excessiva a l’aspecte físic romandrà en l’edat adulta.


 

Investigadors de les universitats de València, de Cadis i de Sevilla, en col·laboració amb l’hospital Virgen del Rocío i l’Institut de Salut Carles III han relacionat com influeix la imatge que els joves entre 14 i 21 anys tenen de si mateixos amb conductes que romanen en etapes posteriors i que poden derivar en trastorns emocionals de diferent índole. A través de l’anàlisi de tendències en adolescents, com la preocupació per la roba o pel pes, les activitats socials, la restricció del menjar o l’exercici físic, els experts poden fer un diagnòstic primerenc de patologies relacionades amb la insatisfacció per la seua pròpia imatge.

Segons les conclusions de l’estudi, difós per la Fundación Descubre, el fet que una persona plantege una determinada acció per modificar aspectes del seu cos amb els quals no està satisfet, pot derivar en un estil de vida que romanga a llarg termini.

“Sentir més o menys satisfacció amb el cos propi ho podem portar millor o pitjor, però és el que estem disposats a fer per aconseguir véncer la nostra insatisfacció corporal el que ens planteja dificultats de funcionament. Aquest passar a l’acció sol plantejar problemes, i molt més en l’adolescència, per ser l’adolescència un període especialment crític. És important ensenyar als nostres xiquets i adolescents a valorar els seu cos en la diversitat”, ha destacat Conxa Perpiñá.

Per al grup investigador conéixer quines són les pautes que puguen derivar en conductes preocupants és fonamental per a adoptar mesures a temps. Els experts diuen com fer-ho a través del model de mediació en l’article «Body image and adolescence: A behavioral impairment model», publicat en la revista Psychiatry Research.

“L’estudi, per tant, pretén aplicar un model que anticipe si aquesta idea sobre un mateix pot comportar canvis greus. És el cas de si observem, per exemple, una excessiva preocupació pel pes o per modificar l’aspecte físic mitjançant cirurgia, conductes cada vegada més freqüents entre adolescents i que romanen en adults”, conclou Juan Francisco Rodríguez Testal, investigador del grup Alteració Mental i Disfunció Social, de la Universitat de Sevilla, i un dels signants de l’article.

En la seua anàlisi, els experts han partit de tres variables inicials: gènere, grau d’insatisfacció pel propi cos i orientació de l’aparença, és a dir, les accions que es prenen o no per a millorar aquesta insatisfacció. Aquestes valoracions es relacionen amb el que la persona pensa de si mateixa i de com la veuen els altres, és a dir, pensaments autoreferencials.

A més, hi ha variables inicials, intermèdies i finals que es relacionen entre si. Aspectes com l’edat, el gènere, la classe social, les malalties o els fàrmacs, el consum d’alcohol o de drogues se sumen a altres característiques com el grau d’ansietat o de depressió, que juguen un paper fonamental en l’autoconsciència sobre l’aspecte físic, segons els experts.

“En l’actualitat, els models que adopten els adolescents són cada vegada més exigents. Això fa que la insatisfacció sobre la pròpia imatge cresca i s’adopten mesures per a modificar-la, com fer dieta o exercici. En l’estudi hem valorat diferents variables i hem establert múltiples relacions directes i indirectes entre elles per obtenir un model vàlid que explique les causes i pronostique les conseqüències”, diu Rodríguez Testal.

 

Adolescència i autoimatge

Amb l’anàlisi d’aquestes variables que s’han extret a través d’una bateria de preguntes realitzades a 661 joves entre 14 i 21 anys, els investigadors han determinat que als 16 anys la idea sobre insatisfacció i l’orientació cap a accions de millora augmenten. No obstant això, la població més vulnerable en relació amb l’adopció de conductes que puguen perdurar en el temps o que desemboquen en patologies és més jove, tant pel nivell d’ansietat que presenten com per les orientacions de l’aparença cap a les quals es deriven, més continuades i exigents. De fet, actualment l’equip investigador està en fase de recopilació de dades en un altre projecte similar en el qual han ampliat el rang d’edat als 12 anys per aprofundir en aquest aspecte.

A més, segons refereix l’investigador Juan Francisco Rodríguez Testal, alguns estudis anteriors han manifestat que un 70% de les dones adultes es mostren insatisfetes amb la seua imatge, presenten una major tendència cap a l’orientació de l’aparença i poden desembocar en símptomes depressius o altres idees de referència que suposen canvis de comportament seriosos.

 

Referència:

Cristina Senín Calderón, Juan Francisco Rodríguez-Testal, Salvador Perona Garcelán, Conxa Perpiñá: «Body image and adolescence: A behavioral impairment model» Psyciatry Research 248 (2017) 121–126

doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.psychres.2016.12.003

Data d'actualització: 15 de juny de 2017.

 
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies