José Casaña Granell ha estat guardonat amb el premi extraordinari de doctorat 2017-2018 per la seua tesi “Efectos de la aplicación de un protocolo de entrenamiento de fuerza previo a la cirugía de artroplastia total de rodilla en pacientes mayores de 60 años con artrosis de rodilla”. El treball ha estat dirigit per José Sánchez Frutos, Pablo Renovell Ferrer i Antonio Silvestre Muñoz, dels departaments de Fisioteràpia i Cirurgia de la Universitat de València. El treball desenvolupat aporta noves opcions al grup de professionals en fisioteràpia que permeten plantejar programes preoperatoris de cirurgia de reemplaçament articular de genoll.

L’inici de la carrera de José Casaña com a investigador va començar amb una beca atorgada per l’Hospital Universitari de la Fe de València. Des d’aleshores ha participat en nombrosos projectes d’investigació públics i privats. Casaña va realitzar una estada d’investigació al National Research Center for the Working Environment, una institució referent a nivell mundial pel que fa a la investigació sobre els problemes musculoesquelètics a l’entorn laboral. Durant aquesta estada, desenvolupà i participà en diversos projectes els resultats dels quals li han permès publicar diversos articles en revistes científiques.

Posteriorment, José Casaña va crear el grup d’investigació EXINH (EXercise INtervention for Health) del Departament de Fisioteràpia de la Universitat de València. La finalitat d’aquest grup és la de mobilitzar totes aquelles persones amb una malaltia crònica, perquè incorporen a les seues rutines diàries els exercicis físics terapèutics més beneficioses per a elles.

Actualment es troba desenvolupant diversos estudis conjuntament amb professionals sanitaris de l’Hospital Arnau de Vilanova, sota el conveni entre la Conselleria de Sanitat i la Universitat de València. Aquests estudis estan destinats a crear exercicis terapèutics per a pacients crònics.

Amb quines dificultats t'has trobat a l'hora de realitzar la tesi?

La més significativa ha estat la poca ajuda econòmica. No obstant això, el meu cas és un cas excepcional i particular, ja que el fet d’estar treballant em va facilitar el procés de recerca ja que he pogut costejar-me algunes coses, com per exemple, l’estada, els viatges i altres despeses.

Quina continuïtat té la teua recerca?

El treball té una continuïtat clara perquè ha permès posar una de les bases principals dins les nostres línies d'investigació: el disseny i l’ús de programes d’enfortiment que poden servir com a eina terapèutica en poblacions especials.

Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat? I a tu?

El treball desenvolupat en la tesi aporta noves opcions al grup de professionals en fisioteràpia per a plantejar programes preoperatoris als pacients que es troben a la llista d’espera per a ser sotmesos a una cirurgia de reemplaçament articular de genoll.

Es tracta d’una opció en la qual el pacient té una participació activa per tal de poder suportar millor l’estrès de la cirurgia. Açò té beneficis postoperatoris, com la disminució de l’estada hospitalària o una normalització més ràpida de les seues funcions.

A nivell personal, m'ha ajudat a aconseguir un dels objectius que persegueix qualsevol investigador. He pogut desenvolupar noves eines amb un cost baix –per al sistema–, una fàcil aplicació –factor que afecta el terapeuta– i una gran efectivitat –beneficiós per al pacient.

Quina aplicabilitat pot tindre el teu treball?

Té una aplicabilitat completa i absoluta, del 100%. És una proposta que ha demostrat que la preparació dels pacients amb exercicis que enforteixen la zona abans de realitzar la cirurgia garanteix els beneficis postoperatoris comentats abans. És un procediment que pot resultar molt beneficiós per als pacients.

Doctorar-se facilita la inserció laboral?

En el meu cas particular, no ha estat així, ja que jo treballava a la Universitat de València com a professor col·laborador, i ser doctor no era un requisit imprescindible per a poder ocupar aquest lloc de treball. A l’hora de contractar aquest tipus de figura docent, tenia més pes l’experiència laboral prèvia.

Amb la desaparició d’aquesta figura, sumada a la meua intenció de promocionar, sí que és cert que doctorar-me em va ajudar a acreditar-me i poder optar a noves places.

Recomanaries iniciar els estudis de doctorat? Quins consells donaries a una persona que vulga doctorar-se?

Sempre que la persona interessada vulga investigar i dedicar-se a aquesta bonica activitat, necessàriament és un pas que s’ha de fer. Però també cal tindre clar que no és un simple pas més, sinó que és molt més que això. Per aquest motiu, aconselle als meus actuals doctorands que gaudisquen de l’experiència, ja que potser que realitzar la seua tesi els marque el camí del seu interès i la seua dedicació en el futur.

Has participat activament, en alguna ocasió, en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?

Sí, en diverses ocasions. I ho he fet a través de diferents plataformes, com per exemple infografies, articles de premsa, videoconsells, tallers i conferències, xarrades a instituts de secundària, clubs esportius, centres de salut... La divulgació cada vegada té més rellevància i considere que és una tasca important encara que no es valore molt.

Pel que fa a la divulgació de la meua recerca i publicacions utilitze únicament la xarxa Research Gate, i pel que fa a xarxes socials, Instagram per a mostrar exercicis i altres tipus de recursos per als fisioterapeutes.