Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 1942 – Barcelona, 1995) fou fill d’una família de classe obrera de postguerra que treballava a la indústria tèxtil per fer front a la pobresa i les desigualtats que havia portat la Guerra Civil.

Els seus inicis com a actor es remunten a l’any 1961, quan formava part del Grup Teatral La Cassola d’Alcoi. Aquesta primera experiència li serveix com a trampolí per a viatjar a Barcelona, on formarà part de diverses companyies teatrals a partir de l'any 1964.

Pel que fa a la seua faceta com a músic i cantant, val a dir que Ovidi aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta, i ja al 1968 començà a cantar professionalment. Durant els primers anys a Barcelona, Ovidi Montllor musicà temes de Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit, entre molts altres autors. Després, va escriure les seues pròpies lletres.

Ovidi Montllor musicà temes de Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit, entre molts altres autors

El seu primer disc, La fera ferotge, el vinculà amb la Nova Cançò, un moviment artístic musical que va nàixer durant el període franquista i com a reacció a la censura i les restriccions dictatorials. L’objectiu de la Nova Cançó era impulsar la llengua catalana mitjançant un llenguatge innovador i reivindicatiu. Així, la figura d’Ovidi, junt amb la de Raimon, Francesc Pi de la Serra o Lluís Llach foren referents de l’antifranquisme, inclús fora de l’àmbit catalanoparlant.

La seua faceta com a actor va tardar un poc més a donar els seus fruits. Pel que fa al cinema, cal ressenyar Furtivos (1975), de José Luis Borau, com a la seua primera producció d’importància on participà. La pel·lícula va haver de lluitar contra la censura de l’època, i aconseguí un gran èxit entre el públic i la crítica. En pocs anys, Ovidi es va convertir en un dels actors fonamentals de la Transició. També participà en doblatges de pel·lícules, com per exemple, en el doblatge al valencià de Casablanca, on Ovidi posava veu a Sam. Com a curiositat, cal accentuar el caràcter complex i traumàtic dels personatges que solia representar. Els últims anys de la seua vida s’apartà del panorama musical, per tal de centrar-se en el teatre, la televisió i el cinema.

Ovidi Montllor va morir a Barcelona l’any 1995, a conseqüència d’un càncer d’esòfag. Anys després, no són pocs els homenatges que el món cultural li ha brindat. Així, s’han produït diversos documentals sobre la seua vida i editat discos compactes i recopilatoris de les seues cançons insígnia. També s’han organitzat concerts multitudinaris a València i Barcelona, a banda d’activitats i cicles artístics en el seu record. Avui dia, el llegat de “l’actor, el cantant i el poeta” més emblemàtic d’Alcoi continua latent.